Aleix Parisé: "Abans de casar una parella ens reunim amb una copa de vi perquè m'expliquin la seva història d'amor"

 Fa 16 anys vas entrar a RAC1, justament la temporada 2008-2009. Com el president de llavors, tu també vas celebrar-ho amb cava?

—  Més que el dia de la final, recordo molt les semis, amb l'Iniestazo. El gol d'Iniesta a Stamford Bridge va ser històric. Recordo que ho vaig viure en un bar del barri de Sants amb uns amics de la meva infància. Llavors, potser perquè encara no tenia el paladar entrenat, vam beure cervesa. Va ser una nit memorable, el bar no va quedar sencer. Ara bé, quan ja anava una mica més tranquil, vaig anar cap a Sabadell a casa de la meva germana i del meu cunyat i allà sí que vam encetar alguna ampolla de cava per celebrar-ho.

 Quan el 2020 et van dir que estaries al capdavant del 'Tu diràs', ja tenies el paladar entrenat? 

—  Sí, al final el paladar també madura, però no sé quan vaig fer aquest canvi. Crec que el fet que fins als 24 anys treballés a la discoteca Palladium de Sabadell –llavors havia de sopar de pressa– no deixava espai perquè el vi fos una opció, com a molt una cerveseta ràpida. També està vinculat amb un canvi d'estil de vida, al final vols beure una cosa que sigui de certa qualitat i que sàpigues que se't posa bé. Amb el temps sí que he acabat associant el vi o el cava amb celebració i alegria. Com deies, quan em van proposar estar al capdavant del Tu diràs recordo que vaig voler muntar un sopar amb la meva família. Els vaig dir que venia a sopar a casa d'ells i vaig preguntar-los: "Fa falta que porti algun vi?". Evidentment, com que el meu pare sempre es cuida que hi hagi vi, i sobretot cava, em va dir que no feia falta.

Què vau beure?

— No ho recordo exactament, però molt probablement hi devia haver algun cava de Maset. Bàsicament, perquè justament a través de RAC1 va sentir un dels anuncis de lots del Celler Maset, els va tastar, li van agradar molt i ara sempre en té. De fet, una de les coses que li hem regalat és un petit celler que hi caben 18 ampolles perquè pugui tenir ben guardats tots els vins i caves que té a casa.

El cava és un tema generacional?

—  Potser sí. Ara recordo que al març vam aconseguir anar al Celler de Can Roca per primera vegada, després d'un any de cua a la llista d'espera, i que mentre que jo vaig optar pel maridatge, el meu pare i la meva mare van fer tot el menú del celler amb un cava. Concretament amb el que et conviden a l'entrada: el van tastar i el van trobar tan bo que quan va ser l'hora de dinar van demanar que portessin el cava que els havien servit.

Definitivament no ets un home de cava.

— La veritat és que prefereixo el vi. Però encara que no sigui el mateix que el cava, aquest juny vaig tastar un xampany francès per primera vegada i em va encantar. Va ser al casament de la meva amiga Àngels amb el Bastien, que és francès. Com moltes altres parelles, a ells també els vaig casar jo. Amb aquell xampany sí que hagués dinat i sopat. El que em frena a beure'n durant els àpats és que hi ha caves que són molt gasosos, que ja ho entenc que han de ser així, però el gas no em resulta agradable per acompanyar el menjar.

Cases parelles, també?

—  Ja n'he fet 8 o 9. Diuen: "Com que treballes a la ràdio i parles molt bé, vinga, casa'ns!". Em demanen que faci de capellà. Ja tinc un guió i m'he comprat un vestit i tot. De fet, abans de casar una parella em reuneixo amb els nuvis amb una copa de vi perquè m'expliquin la seva història d'amor. Fem un sopar o anem a fer una copa per conèixer la seva història i a partir d'aquí elaboro un petit guió per fer algunes bromes. He arribat a casar una parella d'amics a Polònia!

Quin vi escolliries per a una trobada com aquesta?

—  M'agrada més el vi blanc fresquet i sec. M'agrada el Montsant, el Priorat, l'Empordà... Però recomanaré un d'uns familiars meus que viuen a Tossa de Mar i tenen un restaurant que es diu El Petit. Els que regenten el restaurant són el Carlos i la Nuri i fa un temps que van decidir plantar unes vinyes al seu terreny, allà a Tossa, a nivell del mar. Es diuen Noooi, Noooia i Macu Ros. En poc temps ja han fet vins que han tingut el reconeixement de Medalla Gran Or i Fulla Gran Or de Girona. M'agrada tant el blanc, com el negre, com el rosat, però el blanc, que és el Noooi, és boníssim.