Crisi climàtica

Alerta mundial: les glaceres no havien perdut mai tant de gel com fins ara

L'Organització Meteorològica Mundial avisa d'una "allau d'efectes en cadena" davant del desgel més ràpid que s'ha observat mai

Any 2050: uns pirineus sense glaceres
21/03/2025
3 min
Regala aquest article

BarcelonaEntre el 2022 i el 2024 s'ha produït la pèrdua més important de massa glacial que s'ha registrat mai. Les glaceres estan desapareixent arreu del món a un ritme molt preocupant i, segons els informes de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Servei Mundial de Vigilància de les Glaceres (WGMS, en anglès), el conegut com a gel perpetu de moltes regions desapareixerà per complet abans que s'acabi el segle XXI. Això implicarà una "allau d'efectes en cadena", avisa l'OMM.

Segons un estudi publicat a la revista Nature coordinat pel WGMS, les glaceres del planeta han perdut un 5% del seu volum a escala global en els últims 24 anys. La investigació –anomenada GlaMBIE– posa en relleu que hi ha regions que n'han perdut un 2%, com les illes antàrtiques, però d'altres en què la xifra arriba quasi al 40%. Aquestes últimes són les glaceres del centre d'Europa: els Alps i els Pirineus. De fet, a les muntanyes catalanes ja pràcticament s'ha fos tot el gel perpetu. En els últims 175 anys, la serralada ha perdut un 95% del gel.

Pèrdua de les glaceres a escala regional i a escala global entre el 2000 i el 2023.

El mateix informe, que es basa en dades de 35 equips de recerca diferents, ha observat 19 regions des de l'any 2000 fins al 2023. Les conclusions estimen que les glaceres del món perden 273.000 milions de tones de gel anuals, una quantitat equivalent al consum d'aigua de tota la població mundial durant 30 anys. Aquesta situació s'ha agreujat en els últims anys: la quantitat de gel que s'ha fos ha augmentat en un 36% entre el 2012 i el 2023 en comparació amb els primers anys de l'estudi, entre el 2000 i el 2011.

L'avís de l'OMM ha arribat aquest divendres, 21 de març, quan se celebra per primera vegada el Dia Mundial de les Glaceres. Amb l'objectiu de posar el focus en la funció vital d'aquestes al sistema climàtic del planeta, també s'ha declarat el 2025 com l'Any Internacional de la Conservació de les Glaceres. "La seva conservació és una qüestió de supervivència", declarava Celeste Saulo, secretària general de l'OMM.

El Servei Mundial de Vigilància de les Glaceres afirma que les zones glaçades (n'hi ha més de 275.000 al planeta) han perdut més de 9 bilions de tones des que van començar-ne els registres l'any 1975. Això equival a un bloc de gel gegant de la mida d'Alemanya d'uns 25 metres de gruix, afirma el director de l'organització, Michael Zemp.

Estat de les glaceres arreu del món.

Les glaceres són uns clars indicadors de com avança de ràpid el canvi climàtic. El seu desgel impacta de manera molt important en els ecosistemes i sobretot en les reserves d'aigua, ja que estem parlant d'un component integral del sistema hidrològic de la Terra. En especial, les glaceres tant de Groenlàndia com de l'Antàrtida impacten directament en el nivell del mar. Per aquest motiu cal monitorar-les, per saber aproximadament quins recursos hídrics tindrà la Terra els pròxims anys i com és de greu la situació.

L'any 2024 ha estat el tercer any hidrològic consecutiu en què les 19 regions glaçades han experimentat una pèrdua neta de massa. Aquesta xifra ha estat relativament moderada a l'Àrtic canadenc o a la perifèria de Groenlàndia, però les glaceres d'Escandinàvia, Svalbard i el nord d'Àsia han experimentat la pèrdua més gran de massa anual que s'ha registrat mai. Si el desgel continua al ritme actual, moltes glaceres de l'oest del Canadà i dels Estats Units, així com d'Escandinàvia, l'Europa Central, el Caucas, Nova Zelanda i els tròpics, desapareixeran abans que s'acabi el segle.

stats