Exèrcit
Suplements03/12/2024

Àlex Gorina: "Em resisteixo a creure que soc l'única persona violada a la mili"

El crític de cinema explica al documental 'Et faran un home' que va ser sotmès a abusos i maltractaments durant el servei militar

Barcelona“Em va despertar un sergent i em va dir: «Vine amb mi.» Quan vaig entrar, em vaig trobar que n’hi havia dos més. I llavors es van tirar damunt meu. Estaven borratxos, evidentment, com gairebé sempre. I em van despullar”. És el testimoni del crític de cinema i presentador Àlex Gorina (Barcelona, 1952) al documental Et faran un home, que s'emet aquest dimarts a les deu de la nit dins de l'espai Sense ficció de TV3. Gorina va fer la mili entre el 1976 i el 1977, i durant aquest període va ser sotmès a abusos i maltractaments. També va ser forçat a fer contraban. “Em resisteixo a creure que, en tota la història de l’exèrcit espanyol de tota la vida, jo hagi estat l’única persona que ha estat violada", diu Gorina al documental.

Cargando
No hay anuncios

Et faran un home recull 10 testimonis que, 40 anys després de passar pel servei militar, relaten a la càmera tot tipus de violència que ha marcat les seves vides: cops, crits, pallisses, insults, tortures i fins i tot violacions per part de soldats veterans, sovint sota els efectes de l’alcohol i amb el consentiment dels comandaments militars. El documental és fruit d'una investigació de Mireia Prats i Joan Torrents que va començar a partir del cas de la Companyia d’Esquiadors i Escaladors de Viella, un dels escenaris de violència entre soldats. Els veterans de la caserna de la Vall d'Aran torturaven els soldats que hi acabaven d’arribar davant d’uns comandaments que no feien res per aturar les violències entre iguals.

Però ells no són els únics. El reportatge recull joves que van fer la mili a les Canàries, Melilla i el País Valencià. En total, l'equip del programa ha parlat amb 25 homes d'entre 55 i 65 anys, que confirmen que el tracte vexatori i les tortures eren estructurals i sistèmiques. Tot i això, la gran majoria no es reconeixen com a víctimes; molts d'ells prefereixen acollir-se sota el terme de supervivents.