Per què als homes els costa tant fer amics íntims?

Un dimarts pròxim a aquestes festes, Aaron Karo i Matt Ritter, de 43 anys, van sortir a sopar amb set homes amb els quals mantenen una amistat des de primària. Durant el sopar, un dels amics va guanyar el premi a l’Home de l’Any, una ximpleria que el grup es va inventar com a pretext per retrobar-se. Mengen i riuen, i el guanyador s’emporta un trofeu de plata de mida exagerada amb el nom gravat. “Realment no és un premi”, assegura l'Aaron, que presenta un podcast en anglès amb el Matt que es diu Man of the year (L'home de l'any) i que explora l'amistat entre adults. "És més aviat una tradició que ens manté units". Els amics competeixen pel premi en un grup de missatges de text, en el qual s'envien mems i fanfarronegen, però també es posen al dia. “Crec que als homes se’ls ha convençut que l’èxit a la vida no necessàriament inclou l’amistat, que amb tenir èxit a la feina o formar una família ja han guanyat”, afirma Ritter.

Tot i la relació de proximitat que manté el grup de Ritter, molts homes semblen atrapats en una “recessió de l’amistat”, una tendència prèvia a la pandèmia de covid, però que sembla haver-se accelerat en els últims anys a mesura que els nivells de solitud han augmentat arreu del món. En una enquesta realitzada l'any passat entre més de 2.000 adults als Estats Units, menys de la meitat dels homes deien estar satisfets amb la quantitat d’amics que tenien, mentre que el 15% asseguraven que no tenien cap amic íntim, un augment cinc vegades superior des del 1990. Aquesta mateixa enquesta revela que els homes són menys propensos que les dones a confiar en els amics per obtenir suport emocional o per compartir els seus sentiments amb ells. “Penso que els homes tenen un desig profund d’intimitat amb els seus amics”, assenyala Nick Fager, terapeuta de salut mental autoritzat i cofundador d’un grup de psicoteràpia centrat en el col·lectiu LGTBIQ+. “Tanmateix, aconseguir-ho pot ser molt desafiant”.

Les quatre estratègies presentades a continuació no eliminen tots els obstacles que podrien interferir en el camí cap a una amistat sòlida, però són un bon començament. 

Tot i que Fager va amb molt de compte de no generalitzar, assegura que els reptes als quals s’enfronten alguns homes per desenvolupar vincles significatius són causats per l'equiparació de la masculinitat amb la força, la competitivitat i l'estoïcisme, fins i tot quan les normes tradicionals de gènere han canviat. Aquestes qualitats poden dificultar el desenvolupament d’una amistat íntima. “Si observes els nens petits, tenen una actitud molt oberta i són molt afectuosos entre si, però després passa alguna cosa”, comenta Fred Rabinowitz, director del departament de psicologia de la Universitat de Redlands. Els missatges de la societat els ensenyen que la franquesa i la vulnerabilitat emocional són un “tabú”, explica. 

Una manera senzilla de practicar l'espontaneïtat emocional consisteix en “dir als teus amics el que sents per ells”, diu Fager. “És molt important que els teus amics sàpiguen què valores de la relació, que admires la persona, que la respectes o que l’estimes”. Fager reconeix que pot ser incòmode trucar a una persona de manera improvisada per dir-li que l'estimes; en comptes d’això pensa en la possibilitat de mostrar el teu afecte després de passar temps junts o després d’una interacció emocional. Si notes incomoditat, ho hauries de tenir en compte i “ser-ne conscient i preguntar-te d’on prové”, afegeix l'expert. Segons Rabinowitz, una altra estratègia consisteix en unir-se a un grup estructurat de suport entre iguals o participar en una teràpia de grup. Des del 1986, Rabinowitz dirigeix un grup setmanal d’homes a Redlands, a Califòrnia, el qual ofereix un temps determinat perquè els homes “s’arrisquin i diguin: «Ostres, m’estan passant moltes coses i no tinc a ningú amb qui processar-les»”. Un dels avantatges d’unir-se a un grup de suport és que probablement trobaràs homes que estan disposats a crear connexions emocionals amb altres homes. 

Ara bé, practicar la vulnerabilitat no requereix assistir a un taller o tenir converses profundes sobre la teva vida interior. Pots fer-ho de manera senzilla, diu Marisa Franco, una psicòloga que estudia l’amistat: “La pròxima vegada que et reuneixis amb un amic, comenta-li alguna cosa amb què estiguis tenint dificultats”, aconsella. “Això és tot”.

Des que es va mudar a Phoenix el 2015, Quincy Winston, de 37 anys, anhelava tenir més amics, així que el març de l'any passat, davant la insistència de la seva parella, va crear un grup d'homes de la zona que feien servir la plataforma de xarxes socials Meetup. Ell s'hauria conformat amb fer tres o quatre amics nous, assegura. Tot i això, ara el seu grup compta amb 80 membres i es reuneixen una vegada al mes per assistir a esdeveniments, fer servei comunitari i conversar. "Només volia reunir persones d'un mateix lloc per parlar de la importància de ser amics, tenir comunitat i cultivar un grup d'homes", comenta.

Exposar-te i deixar clar que estàs buscant amics sona molt obvi, però la psicòloga Marisa Franco no deixa de sorprendre's per la quantitat de persones que creuen que les amistats dels adults es formen de manera orgànica, com passa a la infància. "Fer amics d'adults requereix iniciativa", diu, i aconsella a la gent que s'involucri en situacions socials recurrents, per exemple, que s'inscrigui en activitats o classes, per tenir l'oportunitat de conèixer nous amics amb el temps.

A més, és partidària d'aprofitar aquestes oportunitats i qualsevol situació social amb la idea que els nous coneguts gaudiran de la teva companyia perquè les investigacions suggereixen que les persones solen caure millor als estranys del que suposen.

"Als nens i als homes se'ls ensenya a fer activitats en equip", diu Rabinowitz. Els que volen ampliar el seu cercle social o convertir un conegut en un amic més proper poden aprofitar aquesta tendència. Dir «Anem junts al partit» o «Fem una partida de pòquer» pot permetre'ls tenir contacte amb altres homes i jugar amb ells, cosa que pot facilitar la conversa, afirma Rabinowitz. Franco recomana trobar maneres de convertir les activitats quotidianes en oportunitats de connexió. Si ets corredor, convida un amic a sortir a córrer amb tu. Si treballes des de casa, demana a un col·lega que vingui a casa teva i treballi amb tu. Només cal tenir en compte que les activitats poden limitar la intimitat.

Segons un estudi publicat el juliol del 2022, el contacte casual amb amics i coneguts (per exemple, a través d'un missatge de text breu o un correu electrònic) per a ells significa més del que solem pensar i és més poderós quan el contacte és inesperat. "Les persones tendeixen a pensar: «Està massa ocupat o ha continuat amb la seva vida, ja no li importo»", diu Franco. "Crec que saber sobre estudis com aquest pot recordar als homes que algunes d'aquestes barreres que tenen al cap no són necessàriament certes. Envia un missatge de text i posa't en contacte".

Karo i Ritter asseguren que els missatges casuals de tant en tant quan han estat indispensables per mantenir viva l'amistat, potser més que una reunió anual. La cadena de missatges de text del grup els permet mantenir un cert nivell de proximitat tot i el temps i la distància, un reflex de com és d'important per a ells l'amistat. "Soc l'únic solter del meu grup i l'únic que no té fills", assenyala Karo. "Aquests nois són la meva família".