Una altra gran bellesa

Gràcies a l’estrena de la seva darrera pel·lícula fins ara, Parthenope, es torna a parlar de Paolo Sorrentino, un creador cinematogràfic colossal obsessionat a capturar la bellesa, la màgia, la bogeria i l’essència italianes amb un estil rococó, grandiloqüent i sens dubte deliciosament excessiu que beu de Federico Fellini, Martin Scorsese o Talking Heads. Tot i que he mirat, com un feliç obsés, totes les seves brutals propostes estètiques, per a mi La Grande Bellezza continua essent insuperable, una indubtable obra mestra. La pel·lícula, protagonitzada per un entranyable i particular Bartleby –un escriptor que no escriu, anomenat Jep Gambardella– és un grandiós homenatge a Roma (als carrers, als locals, als monuments, a la gent) i a la creació com a columna espinal que dona sentit a l’existència. És una pel·lícula tan inesgotable, tan infinita, que no es gasta mai, més aviat el contrari: influencia i influenciarà milers d’obres d’art actuals, futures i passades. Precisament una novel·la que recentment he devorat i gaudit i que forma part d’aquesta òrbita és Pregària a Janus de Carme Castellano, una nova perla de la col·lecció ‘Llimona verda’ d’AdiA Edicions.

Estam davant d’un llibre de reverberacions indòmites, de vibracions que toquen, ben igual que supercordes quàntiques, infinites partícules emocionals, culturals, universals. Per una banda, es tracta de la novel·la que condensa una vida i un viatge: l’existència i l’odissea personal de Clara en un periple de somnis i anhels, ferides i desitjos, metamorfosis i acceptacions dels ordres còsmics. Per poder tornar, primer ha de marxar, i l’espai que li ofereix una possibilitat de redempció és, en efecte, la Ciutat Eterna. Tots i cadascun dels seus gestos són observats, atentíssimament, per Janus, el Déu de les dues cares, capaç de contemplar alhora el passat i el futur. Projectades portentosament damunt d’aquest escenari fabulós, Clara com a personatge i Carme com a autora despleguen un apassionant mapa psicogeogràfic que res ha d’envejar el film de Sorrentino, perquè aprofundeix en els espais urbans i secrets d’un dels racons més fascinants d’Europa, i tot a través d’una cara fins ara desconeguda.

Tanmateix, el llibre de Carme Castellano no és només un mapa psicogeogràfic i una aventura narratològica: és una autèntica obra literària amarada de referències a altres propostes creatives. A cada pàgina trobam ressons de Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Rafael Alberti o les sublims novel·les valencianes de Joan F. Mira. Pel tractament fantasiós de consonàncies divines, no puc evitar pensar en Les cròniques del déu coix de Joan-Lluís Lluís, un dels llibres més bonics de la literatura catalana del segle XXI. Per tot plegat, Pregària a Janus de Carme Castellano a AdiA Edicions és una petita meravella.