De l'amor brossa a l'amor 'big data': deu formes d'estimar més enllà del romanticisme

Barcelona"Enamorar-te implica deixar que algú et fiqui a dins del seu cap i et converteixi en una melodia inventada. Et transformes tu i es transforma l'altre. I no necessàriament és un procés positiu: l'amor és un monstre que potser mai no arribem a entendre". Agustín Fernández Mallo parla de la seva última novel·la, un artefacte híbrid entre narració, pensament i lirisme que porta per títol El libro de todos los amores i que acaba de publicar Seix Barral. El llibre està protagonitzat per una parella instal·lada a Venècia en algun moment del segle XXI. "Ella és escriptora, i ell professor de llatí que passa un any sabàtic: són els escollits per assistir a la fi del món que coneixem i per sobreviure'l –explica–. Em va semblar que Venècia era el lloc ideal perquè és una ciutat invertida: les construccions de pedra s'aixequen al damunt de fonaments vegetals, milers de troncs clavats. L'amor és una mica com Venècia: sembla tan sòlid com els palaus venecians, però penja d'un fil, és feble".

El llibre és també un extens inventari de microamors que matisen el model romàntic. "N'hi ha uns 200", recorda l'autor. A cadascun els dedica un paràgraf, que va acompanyat de diàlegs breus, sovint de caràcter al·legòric, entre els amants. En triem una desena dels més significatius i curiosos.

"El primer amor que devia escriure és l'amor bífid, perquè remet a l'origen de la paraula, que ve del llatí amoris i que significa mare –explica–. Els grecs no tenien només una paraula per designar el que ara coneixem com a amor, sinó dos: eros i àgape. Eros era l'amor carnal. Àgape era l'amor que quedava fora del que sadollem a través de la satisfacció sexual". Fernández Mallo recorda com en algun moment de la història aquest amor bífid es va perdre: "Amb aquesta pèrdua vam perdre també la possibilitat d'orientar-nos sentimentalment".

"És freqüent que per procurar-nos una vida millor intentem endevinar què ens espera en el futur –escriu l'autor a la novel·la–. Al cap i a la fi, es tracta del senzill principi de causa i efecte que fem servir cada dia i que es pot resumir de la següent manera: conèixer el passat i el present ens permet predir què passarà demà". L'amor, en canvi, és allò "radicalment viu", és "l'ara i l'aquí, però projectat esfèricament, cap a tot arreu". L'amor imagina el futur en comú des del present. "No soc gens apocalíptic –admet Fernández Mallo–. De fet, me'n ric una mica, dels apocalíptics, perquè porten trenta segles intentant ficar-nos la por al cos. L'apocalipsi és un mecanisme de control per atemorir la població".

Hi ha diversos tipus d'amor analitzats al llibre que tenen a veure amb els diners, el capitalisme i el negoci. "En un bitllet de 20 euros hi ha contingut tot el que pots comprar entre 0,01 i 20 euros –recorda l'autor–. Un bitllet té un significat altament polisèmic, és una metàfora perfecta". A vegades es considera l'amor com una "cosa tan valuosa que no té preu". Però a través d'aplicacions de telefonia mòbil s'ha vist "com la societat de consum també adopta noves formes d'amor que potser no el quantifiquen, però li donen un valor diferent". Fernández Mallo està convençut que "l'amor en un país comunista no té res a veure amb l'amor en un país de lliure mercat".

L'amor polar no té a veure amb el fred, sinó amb els extrems de la vida. "Ningú recorda el seu naixement / ningú torna de la mort": són versos del poeta iranià Mohsen Emadi que cita Fernández Mallo per explicar l'absència de records fins als tres anys d'edat. "Depenem de la memòria dels altres per construir la nostra", diu. Alhora, després de morir, "l'únic que existeix de nosaltres torna a ser el que queda en la memòria dels altres, una història nostra que ja no és nostra". Els moments de la vida en què som més estimats és quan no ho podem recordar, o bé perquè som massa petits o bé perquè ja som morts.

Un dels últims assajos que Agustín Fernández Mallo ha publicat és Teoría general de la basura (Galaxia Gutenberg, 2018). "Creem a partir de la brossa que han deixat els altres, no a partir del millor –afirma–. Només cal recordar què fa Cervantes amb les novel·les de cavalleries". En aquesta línia, l'autor compara una parella amb la música: "A vegades es troba en el fragment més esplendorós de la tornada i es creu invencible". En altres moments, quan la cançó entra al fade out final, "els acords agafen una potència insospitada, i el que anys enrere eren banalitats i detalls sense transcendència tornen a la memòria, i llavors et preguntes quines meravelloses deixalles us recorrien de forma subterrània".

Un dels tipus d'amor més indispensables que apareix catalogat a la novel·la és el que està relacionat amb el gust. Fernández Mallo recorda que "el gust no és una qüestió estètica", sinó "un mecanisme de supervivència". I aquest mecanisme s'encamina, sobretot, a evitar "les coses que tenen un gust amarg, perquè el cos les considera potencialment verinoses". L'amor, que relacionem de forma arquetípica amb la dolçor, també està connotat positivament si s'associa al gust salat o, en menor mesura, amb l'acidesa.

L'escriptor assegura que hi ha un moment de l'experiència amorosa "en què et comences a tallar amb qualsevol cosa". "Amb el raspall de les dents, amb un calaix, quan t'apuges els pantalons o te'ls abaixes, quan llegeixes un llibre... és com si, de cop i volta, tots els objectes busquessin esmolar-se en tu". Al diàleg que acompanya aquesta revelació a la novel·la, el personatge d'ella diu: "La primera vegada que et vaig tocar va ser com si arribés a una llar. Una llar on no havia estat mai". I ell respon: "Amb tu he perdut la por a la rutina".

El triomf del comerç electrònic motiva la reflexió sobre l'amor paquet. "Fem paquets de qualsevol cosa –diu Fernández Mallo–. La xarxa no és res més que milions de metres de cables que empaqueten el planeta. Si deixéssim créixer les plantes, acabarien empaquetant la nostra esfera. Abraçar l'altre és empaquetar-lo, és donar-li una forma desconeguda per a tothom menys per a nosaltres".

"Legislem per poder controlar el mal, però, en canvi, no legislem sobre el bé. ¿Estem segurs que com més bé hi hagués, millor aniríem? Podria créixer com un big bang fins a agafar dimensions terribles", adverteix l'escriptor. Per això alguns dels amors presents al llibre tenen una connotació aparentment negativa. "La malaltia també forma part de la vida –recorda–. El contrari de la vida no és la mort, sinó el no-res. A dins nostre hi conviuen dos cossos, el viu i el mort. I aquest procés no s'atura".

La intel·ligència artificial, la deep web i el big data bategen també alguns dels tipus d'amor que apareixen a la novel·la d'Agustín Fernández Mallo. Aquest últim explica l'anècdota d'una parella que se separa i la dona descobreix, a la terrassa de casa, la petjada d'un peu. "Primer pensa que el pas del temps i els fenòmens atmosfèrics esborraran aquella empremta –diu–. Després li sembla que el temps podria originar un efecte contrari: amb l'arribada de la pols apareixeran microorganismes i fins i tot petits líquens que faran créixer, a la terrassa, una crosta viva, i d'aquesta manera la petjada quedarà tapada". El record de l'antiga parella quedarà esborrat "no pas per absència de dades, sinó per acumulació, com passa amb el big data".