Un amor forjat a les dunes del desert

L’Alicia Benito (@nomadeando.ando) va arribar al Marroc com una turista més. El dia que es va despertar al mig del desert, en la immensitat de les dunes, va decidir que havia de conèixer més aquell paisatge. Al cap d’un temps hi va tornar i ja no en va marxar més. “Al desert sembla que no hi ha res, però per a mi té una energia molt especial. Encara que no ho sembli, hi ha molta vida. Al desert sents la immensitat, l’hostilitat, la bellesa, l'hospitalitat, tot alhora”, diu Benito. 

Al desert va conèixer el Kada, el pare dels seus fills. "Vivíem a 30 quilòmetres l'un de l'altre, no hi havia carreteres i ens separaven moltes pistes del desert. Jo passava sovint pel seu poble per escoltar música gnawa. Amb el temps hem trobat fotos on sortim els dos ballant junts, tot i que no en teníem un record clar". La relació, diu, va començar com una amistat. “Ens vam conèixer a poc a poc, al desert les distàncies són llargues i no ens vèiem gaire”. Un dia, ella li va explicar a ell que volia fer un viatge sola al Senegal i ell va proposar-li d’acompanyar-la. “Vam creuar junts tot el Marroc, el Sàhara Occidental, Mauritània, fins al Senegal i Gàmbia. La nostra història d’amor es va forjar entre dunes i es va consolidar per rutes africanes”, explica la viatgera.    

Aleshores el Kada parlava molt poc castellà i Benito xampurrejava una mica l’amazic, que havia après de les dones i els nens del poble. “Al principi, la nostra relació era una barreja del seu idioma i del meu. A poc a poc, vam anar aprenent l’un de l’altre i ara ens comuniquem amb els dos idiomes, tot i que també tenim expressions pròpies que barregen expressions de les dues cultures”, assenyala. 

Malgrat les diferències culturals, Benito explica que ella i el Kada comparteixen els mateixos valors, i això és el que els ha mantingut units tots aquests anys. “Hi ha coses de la nostra cultura que ens agraden i coses que no. Ens hem quedat amb les que responen als nostres valors”, diu. 

També els uneixen, esclar, tots els moments compartits al desert, o viatjant: “Recordo molt l'època que agafàvem una moto i ens perdíem entre les dunes, i ens quedàvem allà xerrant enmig de tota aquella immensitat, sentint la llibertat”. 

El dia que van saber que serien pares del seu primer fill, diu, va ser un dels més especials de la seva vida. Va ser una nit de novembre, hi havia lluna plena i l’ambient ja era fresc. “Tornàvem caminant a casa, amb la lluna plena, em vaig fer el test i va sortir positiu. Va ser quan vam saber que formaríem una família. És un dels records més bonics que tinc”, conclou.