"Papa, el rei Gaspar té els mateixos ulls que tu"

Barcelona[ALERTA: AQUEST TEXT CONTÉ ESPÒILERS, NO EL LLEGIU AMB INFANTS, PERÒ A VOSALTRES US PORTARÀ BONS RECORDS]

Aquests són dies de molta feina per als carters reials, els patges i els mateixos Reis d'Orient. Hem parlat amb ells perquè ens expliquin anècotes i records vinculats als dies més màgics de l'any.

"Quan et moriràs?". És la pregunta que més li han fet els infants a Joan Iglesias, que fa 43 anys (ara en té 75) que és l'ambaixador reial a Sabadell (Vallès Occidental). "Els deixo clar que els Reis són immortals i viuran sempre, però que a mi algun dia se m'emportarà la natura", respon.

Va fer les primeres passes com ambaixador reial amb només 24 anys en l'àmbit domèstic, a casa dels seus nebots. Per caracteritzar-se el primer cop, recorda, es va pintar la cara amb betum negre. "Vaig estar tres mesos fregant perquè desaparegués del tot", diu. Després va exercir de Ses Majestats, primer de Melcior i després de Baltasar, al poble dels seus avis a Sant Llorenç de Morunys, fins que li van proposar fer d'ambaixador a Sabadell. Els primers anys ho va fer a temps parcial i des de 1982 ho fa a temps complert. En aquestes més de quatre dècades ha arribat a Sabadell amb tot tipus de transport. Al principi ho feia amb helicòpter. "Recordo que un any estava el terra excavat a la zona de l'ajuntament i per evitar que l'helicòpter aixequés tota la sorra, la van regar i tapar amb una espècie de lones. El vent provocat per l'helicòpter, però, va aixecar-ho tot i va començar a enfangar la gent". Després ho va fer amb una carrossa de cavalls, amb un cotxe patrulla i fins i tot amb globus. "La meva arribava havia de ser a les 12 del migdia, però feia tant de vent que a les 10 ja havíem aterrat a un lloc més llunyà, al parc Catalunya, i amb la cistella de cantó. Va venir una patrulla de policia i ens va multar per estacionar en un lloc indegut, no sabien qui érem!", rememora. Ara arriba amb un cotxe descapotable tipus spaider. "M'agradava més l'helicòpter", reconeix rient.

Els infants, que continuen demanant les típiques pilotes, bicicletes o nines, també han incorporat a les cartes els mòbils o les tauletes, i li han deixat milers d'anècdotes. La més divertida, assegura, va ser una nena que li va dir que no venia a demanar res, que només tenia una pregunta: "Els Reis fan sexe?". "Vaig respondre el primer que em va passar pel cap i li vaig dir que no estaven casats perquè tenien molta feina mirant els estels". Però ella no es va donar per vençuda i després li va preguntar si se n'anaven de festa. "Vaig respondre que no perquè vivien separats... i al final em pregunta: I tu tens sexe?". Ho va resoldre amb un: "Quan em deixen".

Moments complicats

També passa moments complicats sobretot quan un infant li demana que vol que els seus pares tornin a viure junts. "Cada cop m'hi trobo més i jo els dic la veritat, que això és cosa d'ells dos i que Ses Majestats aquí no hi poden intervenir". I quan l'ha visitat algun familiar o conegut perquè no el reconegui canvia la veu. "De moment me n'he sortit", diu.

Recorda la pandèmia com "l'any més estrany". "Ho vam fer però amb el morrió (referint-se a la mascareta) posat i parlant amb els infants a distància", relata. I la mort del seu nebot en un accident de trànsit com el més trist. "El dia que l'enterraven jo estava fent d'ambaixador i les llàgrimes se'm barrejaven a la barba i bigoti, va ser horrorós", diu.

Aquest any tornarà a arribar el dia de Sant Esteve a les 12 hores amb el seu cotxe spaider. Però al setembre ja comença amb els preparatius. Primer treu el vestit perquè quan se'l posi no estigui arrugat i a l'octubre porta la perruca i la barba a rentar a Barcelona. "Fins quan ho faré? Fins que pugui o em facin fora", conclou.

Tenia 23 anys el primer cop que li van dir que s’assemblava molt al rei Gaspar. No feia encara ni sis mesos que havia entrat a treballar com a xòfer a una entitat bancària avui desapareguda que cada 6 de gener lliura regals als fills dels treballadors, quan un superior el va cridar al despatx i li va demanar que el substituís com a rei Gaspar: “Jo estic ja molt vell i tenim un físic semblant”.I d’aquesta manera, el Juan Molina Rubio es va convertir per primer cop en rei Gaspar l’any 1971. Llavors li havien de pintar les arrugues per fer-lo més creïble. Avui té 77 anys i les arrugues són les seves. No ha fallat cap any, excepte l’any del covid, que es va suspendre.

Al principi, també anava amb els reis Melcior i Baltasar a un hospital i a una llar de gent gran a lliurar regals, llocs on ha viscut els moments més emotius. "Un dia a l’hospital operaven un nen a vida o mort i allà plorava tothom, rei Gaspar inclòs", recorda. O avis que li deien: "El meu fill s’assembla a vostè però fa dos mesos que no ve a veure’m".

Fa anys que es va jubilar com a xòfer però de rei Gaspar no es jubila. "Mentre el cos aguanti... Em fa molta il·lusió. Vaig començar amb por i ara, si no ho fes, em faltaria alguna cosa", reconeix. Quan l’esdeveniment era multitudinari i hi participaven al voltant de 500 nens, els Reis començaven a lliurar regals a les 7 del matí i no acabaven fins a les 5 de la tarda. Entre aquells nens també hi havia els fills del Juan, a qui, un dia, la nena, que llavors devia tenir uns 7 anys, li va dir: "Papa, el rei Gaspar té els ulls com tu". El Juan no ha passat mai el matí de Reis amb la família. "El que gaudeixo compensa l'estona que et priva de la família. Els fills em preguntaven: «Com és que sempre treballes el dia de Reis?»". Ara són els nets els qui se’l miren de reüll. "Procuro no mirar-los gaire i que s’asseguin amb els reis Melcior i Baltasar". Diu que els nens no tenen predilecció per un rei o l'altre, però que "si dos anys seguits els toca el mateix, aquell ja se’l fan seu", observa.

Un vestit de 40 kg

El que més li agrada és "la innocència" dels nens. "Notes que tenen el cor a punt d'esclatar i alguns estan espantats", si bé observa que cada cop els infants "estan més espavilats". De fet, l'edat límit per participar era abans fins als 12 anys i, amb el temps, s'ha hagut de rebaixar als 8 anys. "Els de 12 anys ja són més alts que tu".

El dia 6 es tornarà a vestir de gala per a un dia tan especial. El vestit pesa 40 kg, però el que portava fa 35 anys era encara més pesat, només la capa de dos metres de llarg que els patges havien d’ajudar-lo a portar, en pesava 45. "Semblava una núvia, no podia ni entrar al cotxe". Ara, el vestuari, que li renten a la tintoreria, és més discret, però no té res a envejar als que es llueixen a les cavalcades. "Som els Reis més ben vestits", sosté. Es queixa, però, del Pare Noel i dels catàlegs de joguines. "En avançar els regals a Nadal s'han carregat el dia de Reis i s'ha perdut l'essència del dia. Ara en qualsevol cantonada et munten un Pare Noel o un rei d’Orient".

La d’Igualada és la cavalcada més antiga de Catalunya i el patge Faruk, del qual aquest anys es commemora el 80e aniversari, és l’emissari dels Reis d’Orient en aquesta ciutat. Durant 22 anys va tenir la cara del Josep Marí Llacuna. Arriba a Igualada cada 28 de desembre acompanyat d’un centenar de patges. Fins al 5 de gener el patge Faruk té un espai diari a la ràdio municipal on repassa el comportament dels infants i dona alguns consells a les famílies. "Les famílies envien una carta amb les coses positives i les coses a millorar de l’infant i el patge Faruk les llegeix i això impacta molt als nens que senten com els treuen els drapets bruts per la ràdio". El patge Faruk també arriba amb dos llibres, un de blanc i un de negre, on apunta les coses bones i dolentes de cada infant. "Són vora de 400 missatges per llegir, el dia de Cap d’Any t’has de cuidar la veu perquè en llegim 40 de seguits". Abans de llegir-los per antena, sovint havia de trucar a casa de les famílies per confirmar informació o assegurar-se que no li gastaven cap broma. "Soc el patge Faruk, aclareix-me això que diu aquí...". I a l'altre costat del telèfon sempre hi havia algú que li deia: "I jo soc el rei d’Espanya!".

El dia 1 de gener el patge recull les cartes. "I la quantitat de xumets que recollim també és immensa". Recorda l’any de la nevada del 2001, quan va haver de sortir per la ràdio a calmar els infants que pensaven que no hi hauria cavalcada. També reparteix personalment regals per les cases. "Quan arriba el patge a casa els nens queden atemorits. Hem portat tot tipus de regals. Recordo un any que vam portar una moto a un nen de 7 anys, que anys després va acabar sent corredor professional". O l’any que una àvia va venir amb una nena a qui se li havia mort la mare perquè el patge la consolés. "Em va deixar tocat, el patge Faruk és una persona humana com vosaltres". Normalment no el reconeixien, però un estiu, fent el camí de Santiago, un home li va deixar anar: "Però si tu ets el patge Faruk!". El va reconéixer per la veu.

Sense regals

El Josep Marí també escrivia cartes personalitzades als nens als quals lliurava regals i les començava a escriure al mes d’octubre, ja que n’eren vora de mil. "He solucionat molts problemes de pipí al llit", diu. "El patge Faruk sempre dic que és com un professor o un psicòleg que va solventant problemes", afegeix. Poques vegades ha hagut d’escriure que els Reis passarien de llarg, però un cop els pares li van fer posar-ho a la carta dirigida a la seva filla. "No vaig poder convèncer el pare i no li podia dir que li portarien regals si no era veritat".

Ha tingut la cara dels tres Reis però la seva predilecció i el que més cops ha fet és Baltasar. El Mariano Arnau, de 65 anys, ha exercit durant 15 anys de Sa Majestat a Bell-lloc d'Urgell, un poble de poc més de 2.000 habitants a prop de Lleida, on es reparteixen els regals casa per casa la nit del 5 de gener. "El primer cop tenia uns 18 anys", recorda. Era una època en què els costava que els deixessin sortir de casa i amb l'excusa de la cavalcada, la colla dels quintos (els que ja havien fet la mili) es trobava al vespre per fer els preparatius. "Un mes abans fèiem les carrosses i a tres de la colla els tocava fer de Reis, n'hi havia que no els feia il·lusió, però a mi sí", relata. Quan va tenir fills va haver de deixar pas a gent nova: "Com els explicava als meus fills petits que no els podia acompanyar a veure la cavalcada?", es pregunta. Però entrant a la quarantena va tornar a reenganxar-s'hi. "No té res a veure fer-ho als 18 que amb 40, veus mirades en infants que ara continues recordant", relata.

Durant els quinze anys que ho ha fet, ha vist pares emocionar-se quan donen els regals als seus fills impressionats per la presència de sa Majestat, ha donat regals a avis molt malalts, ha reconegut quan un infant trapella no deia del tot la veritat quan li explicava que era un bon minyó, ha entregat i protegit regals sota una intensa nevada perquè no arribessin tots molls i ha recollit nombrosos xumets. Recorda especialment dos moments: l'any que va entregar regals a la residència d'avis, "sabien qui érem, però que algú els hi portés un regal va ser molt gratificant", i el d'una família que s'acabava de traslladar de Lleida a Bell-lloc. "El nen no ens esperava a la porta perquè estava malalt i vaig demanar permís per entrar a la seva habitació, aquell nen sempre ha recordat que el Rei li va donar el regal a la seva habitació", relata.

"S'assembla al Mariano"

Ha aconseguit que mai el reconeguessin tot i que sí que ha sentit algun cop "s'assembla al Mariano". Però amb el que més cura ha tingut ha estat amb la generositat dels veïns. "Totes les famílies et volen convidar a un moscatell o una copa de cava per agrair-te la teva presència, però has de pensar que has de passar per una trentena de cases, per tant, no ho pots fer perquè pots acabar molt perjudicat!", relata.

En la seva memòria també queda l'any que va estar acompanyat per dos patges molt especials, els seus fills i, insisteix, que és una experiència que s'ha de viure tot i que ja fa temps que ha deixat pas a gent més jove: "Si em necessiten, però, hi tornaré".