Àngels Gonyalons: "Em vaig sentir molt identificada amb la protagonista de Marta Orriols"

BarcelonaL'actriu Àngels Gonyalons (Barcelona, 1963) admet que té tres columnes de llibres que l'esperen perquè se'ls llegeixi. Els últims mesos han estat intensos per a la intèrpret: primer amb el musical L'alegria que passa, el musical de Dagoll Dagom que es va estrenar al març amb èxit, i ara amb els assajos de The party, un espectacle dirigit per Sergi Belbel que obrirà la temporada vinent al setembre al Teatre Poliorama. "Cada vegada que estic fent una feina m'absorbeix molt mentalment. Com que he encadenat aquests dos projectes, he destinat els últims mesos a estudiar text i a repassar moviments", explica Gonyalons.

Durant aquesta etapa frenètica, l'actriu recorda un llibre que l'ha atrapat: Aprendre a parlar amb les plantes (Periscopi), de Marta Orriols. Publicada el 2018, la novel·la relata la història d'una neonatòloga de 40 anys que ha patit una pèrdua sobtada. És el segon llibre de l'escriptora –que va debutar amb el recull de contes Anatomia de les distàncies curtes (Periscopi) i que aquest any també ha publicat La possibilitat de dir-ne casa (Proa)– i li va valdre el Premi Òmnium a millor novel·la el 2018. "Orriols explica la història d'una dona que pateix dos dols. M'hi vaig sentir molt identificada, sobretot per com els gestiona, pels conflictes que té i per com va evolucionant. Vaig empatitzar-hi moltíssim, diria que el que li passa a ella li pot passar a tothom", assenyala Gonyalons.

En aquest estiu de feina a la sala d'assaig, la intèrpret tindrà alguns dies de descans i ja frisa per encetar noves lectures. "Quan tingui una tarda lliure em fulminaré Aterratge (Club Editor)", afirma. La novel·la d'Eva Piquer, que suposa el retorn de l'escriptora a la narrativa després de 21 anys, és el primer de la pila de llibres a casa de l'actriu. El següent serà Mares i fills (Galaxia Gutenberg), del grec Theodor Kallifatides. Malgrat la quantitat de títols que l'esperen, Gonyalons no s'angoixa: "M'agrada molt llegir, però si no ho puc fer tant vol dir que tinc molta feina, i això és una sort".