Els animals com a protagonistes en els contes infantils. Un bon referent?

Des de l’inici de la humanitat existeix l’art d’explicar històries. En les antigues civilitzacions ja es té constància de la narració oral com a recurs per transmetre coneixements als més petits. Els protagonistes d’aquestes històries generalment eren animals amb qualitats humanes, i en la literatura infantil i juvenil contemporània veiem com aquesta tendència continua ben viva.

El pas del temps ens fa qüestionar si realment els animals com a protagonistes dels relats infantils segueixen sent un bon refent o ja han passat de moda. Ho hem analitzat amb tres professionals i experts de la literatura infantil i juvenil a casa nostra: Maria Carme Bernal, professora emèrita de la Universitat de Vic, del departament de filologia i didàctica de la llengua i la literatura i professora de literatura infantil; Jaume Centelles, mestre jubilat de l’Escola Sant Josep - El Pi de l’Hospitalet, on era responsable de la biblioteca escolar, i la doctora Cristina Correro, professora de literatura infantil de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Nantes.

Un planeta habitat per humans i animals

El 2018 l’Institut d’Estudis sobre Educació d’Ontario (OISE) de la Univeristat de Toronto va publicar un informe en què afirmava que els contes infantils protagonitzats per animals amb comportaments humans no aconsegueixen transmetre tan eficaçment les conductes morals en els infants com els contes protagonitzats per persones. Aleshores, per què es continua utilitzant aquest recurs? Segons la tesi doctoral Els llibres infantils al segle XXI. Caracterització de les obres infantils destinades als primers lectors, de Cristina Correro, publicada el mateix 2018, els llibres de literatura infantil estan majoritàriament protagonitzats per animals humanitzats (en un 53,8%), en un segon terme per éssers humans (un 38,4%) i en darrer terme per éssers fantàstics (un 7,6%). En aquest sentit, tal com assenyala Correro, “no hem d’oblidar que la literatura és un mirall de la realitat i que el món està poblat majoritàriament per mamífers, la meitat humans i l’altra meitat animals, de la qual només un 10% són animals salvatges”. Però, com en tot, hi ha una evolució, i ara aquests animals són més exòtics. Vivim en un món globalitzat, amb fàcil accés a la informació i on es viatja molt més que al segle passat.

El cert és que els animals com a protagonistes funcionen molt bé en l’etapa infantil, en la franja de 0 a 8 anys. Els infants tenen una connexió especial amb la natura, senten empatia pels animals i són capaços de comunicar-se amb ells. La seva capacitat d’imaginació és realment immensa i, per tant, els és fàcil donar-los qualitats humanes. Així, aquests personatges ens han ajudat a transmetre valors, però també creen relats on hi ha “més llibertat de conducta, es permet la violació de les normes o l’alteració de l’ordre preestablert”, explica la doctora Cristina Correro. De fet, permeten tractar certs temes complexos com la mort, la crisi econòmica o la violència, ja que ajuden a mantenir una distància necessària amb el lector per ajudar-lo a comprendre protegint-lo i sense ferir-lo.

A partir dels 8 anys, però, els infants es troben en una altra etapa evolutiva i ja saben agafar més distància sobre allò que veuen i llegeixen. Per això per a aquesta franja ja trobem més àlbums protagonitzats per humans, tot i que també mostren interès pels animals a través dels llibres de coneixements.

És art, i no un manual

El que tenen molt clar els tres experts consultats és que és molt important tenir present que la literatura infantil i juvenil és un art que cadascú percep i gaudeix a la seva manera, i que en cap cas ha d’estar pensada com un manual per adoctrinar, fomentar valors o donar solucions. En aquest sentit, Jaume Centelles afirma: “Quan hi ha un ensenyament mal integrat, els nens i nenes ho noten i això és fatal perquè ja no hi mostren interès”. Hi ha molts elements durant la lectura compartida que ens permeten conversar i analitzar plegats les situacions i reaccions dels seus personatges. Com indica Maria Carme Bernal, “la literatura infantil i juvenil permet deixar un pòsit en el lector que després sempre li serà útil, sempre que estigui disposat a llegir una bona història i no a trobar-li un valor funcional”.

Per això, afegeix Centelles, “cal llegir més, perquè és l'única cosa que és una autèntica revolució. Amb la lectura aconseguim treballar les 52 àrees del cervell, la imaginació per construir un món millor, la raó per alimentar el nostre sentit crític i els valors per ser una bona persona”.