'L'esdeveniment', d'Annie Ernaux: quan avortar era il·legal

Amb la seva barreja d’eufemisme i de grandiloqüència, de loquacitat atemorida i de poderosa subtilesa, L’esdeveniment és un títol idoni per posar a un llibre en què s’explica un fet tan espantós i quotidià, tan traumàtic i clandestí, com és un avortament il·legal.

Annie Ernaux (Lillebonne, 1940), una autora que va aconseguir ampliar els límits de la literatura del jo amb Els anys, una autobiografia íntima i personal que també funcionava com una crònica generacional i de país, era una estudiant de vint-i-tres anys quan va quedar embarassada sense pretendre-ho d’un mig xicot que es va desentendre d’ella tan bon punt va assabentar-se de què passava. En aquella època, l’avortament encara era il·legal a França –no es va legalitzar fins al 1975–, i la jove Ernaux es va trobar de cop que havia de solucionar un contratemps –de resoldre un problema, de posar remei a una situació: costa trobar la frase exacta, ni massa dramàtica ni massa insensible– que amenaçava de destrossar-li la joventut, de coartar-li el futur i d’anul·lar per sempre més les seves il·lusions de dona emancipada i les seves ambicions d’intel·lectual incipient.

L’esdeveniment, publicada originàriament l’any 2000 i traduïda ara al català per Valèria Gaillard, és la narració continguda, reflexiva i intensa d’aquella experiència. Ernaux no deixa res fora del relat: la incertesa i la preocupació pel retard de la regla; la confirmació de l’embaràs no desitjat; la penosa peregrinació per diverses consultes on la visiten metges recelosos i espantats que no poden o no volen ajudar-la; la certesa inquietant que tot en la seva vida ha canviat d’un dia per l’altre –la percepció del pas del temps, la relació amb els nois i les amigues, els plans de futur–; l’intent desesperat i arriscadíssim de fer-se avortar a ella mateixa amb una agulla de fer mitja... I així anem avançant fins a la coneixença d’una dona –una “fabricant d’angelets”, així era com se les anomenava: la cursileria com una forma de monstruositat– que, a canvi del que avui serien uns 1.200 euros, practicava avortaments a la cuina de casa seva, amb una sonda i un raspall per als cabells.

La dimensió sociopolítica de la intimitat

Escrit com una successió de fragments curts que s’encadenen com flaixos de moments, de records, d’escenes o de reflexions, L’esdeveniment és el relat d’uns fets però també és l’anàlisi hiperconscient de la naturalesa, la motivació, les intencions i el procés de confecció d’aquest relat. Aquests passatges més pròpiament metaliteraris, d’especulació sobre la pròpia escriptura, en mans d’un altre escriptor potser podrien ser estratègies per sofisticar el conjunt, però Ernaux, que sempre ha reivindicat la dimensió sociopolítica de la intimitat, els fa servir per ressaltar el caràcter ideològicament confessional del llibre.

Ernaux sap que escriu una obra literària i que, per tant, per funcionar ha de tenir totes les qualitats de la bona literatura, però no oblida que escriu compartint un secret brutal que sempre ha dut dins ella. En aquest sentit, és conscient que la compartició del seu secret, per una banda, ajudarà altres dones que hagin viscut situacions similars i servirà per posar en evidència “la dominació masculina del món”, però, per l’altra, també és conscient que s’està exposant i que la seva figura pública pot quedar-ne malmenada. A penes exagero. Ernaux en tenia seixanta, quan va publicar el llibre, i era una professora i una escriptora premiada i reconeguda. Cal molt de coratge ètic i intel·lectual per gaudir d’aquesta posició de prestigi i contar que, quatre dècades enrere, vas sostenir entre les mans un fetus ensangonat i mort, i que després el vas llançar pel vàter de la residència de noies on t’allotjaves. També cal molt de talent, per fer-ho així de bé.