Anticipar les compres de Nadal no et surt a compte…

Si sou de les persones que, per estalviar-vos diners, avanceu les compres de Nadal al mes de novembre, heu de saber que aquesta previsió no compleix el vostre objectiu. Però l’afirmació té alguns matisos que tot seguit detallem. L’ARA ha fet el seguiment de l’evolució del preu de trenta productes que són un clàssic per aquestes festes, des del 6 de novembre fins al 18 de desembre. El seguiment s’ha fet cada dimecres i també durant les jornades de Black Friday i Cyber Monday. En tots els casos s’ha comparat el preu de cada article en dues cadenes diferents.

El cistell analitzat era format per productes de quatre àmbits: l’alimentació; les joguines i els esports; l’electrònica; i la moda. Al primer grup hi ha imprescindibles de Nadal com un paquet de canelons i de sopa de galets, vi blanc i negre, cava, torrons, neules, gambes, capó i pernil. A la d’esports i jocs hi ha una samarreta del Barça, una bicicleta per a nens, un Lego, una nina i un llibre. En electrònica, dos mòbils (un iPhone 11 i un Samsung S10), la PlayStation 4 Pro, el joc FIFA 2020, una tauleta, un robot que frega el terra i una cafetera de càpsules. I, finalment, al cistell de la moda hi ha perfums per a dona i home, un rellotge, unes ulleres de sol, un pijama d’home i de dona i uns mitjons.

Quina és la conclusió? Si comparem els preus del 6 de novembre amb els del 18 de desembre, són quasi iguals. Només pugen lleugerament de mitjana els d’electrònica (+1,3%) i els d’alimentació (+0,6%). En canvi, baixen de manera encara més discreta els jocs i esports (-0,12%) i els productes de moda (-0,07%).

L’augment de preus de l’alimentació té un culpable: la gamba de Palamós. En les últimes dues setmanes (les més pròximes a Nadal) ha augmentat un 40% el preu per quilo d’aquest crustaci. Fins al 4 de desembre costava de mitjana 96 euros als supermercats Caprabo i Bon Preu. Set dies més tard ja s’havia disparat fins a 117 euros i, dimecres passat, arribava a 135 euros. El paquet de sopa de galets també ha pujat, però quasi imperceptiblement per a la butxaca del consumidor (ha passat de 94 cèntims a 95).

Tenint en compte com s’ha disparat el preu de la gamba, ¿com pot ser que només hagi augmentat un 0,6% el cistell de l’alimentació? Perquè la meitat dels productes analitzats han baixat de preu. Encapçalen aquesta classificació les neules (-14%), seguides del cava (-7%) i el vi blanc i negre. I completen la llista els torrons d’Alacant i de Xixona.

Si en l’alimentació la gamba ha sigut la responsable de l’augment del preu, en el cas de l’electrònica els dos culpables són la PlayStation 4 Pro (+30%), que apareix en moltes de les cartes que reben els Reis, i el robot que frega el terra de la marca Conga (+24%). Per contra, el model de cafetera Nespresso més senzill és el producte que més ha baixat de preu de tots els analitzats (-31%). L’electrònica ha sigut el sector en què més han fluctuat els preus. El motiu? La celebració del Black Friday i el Cyber Monday [vegeu el gràfic]. Dues setmanes abans de les dues grans festes dels descomptes les grans cadenes analitzades (FNAC i MediaMarkt) van apujar de mitjana els preus dels articles analitzats fins a un 8% i, després, els van abaixar 12 punts. Per tant, la rebaixa real va ser de només un 4%. “És una pràctica habitual que no és il·legal, però tampoc és ètica”, assegura Neus Soler, professora de màrqueting de la UOC.

Va ser un consumidor -explica- qui va destapar aquesta estratègia fa dos anys, després de fer el seguiment durant les setmanes prèvies al Black Friday d’un article que volia comprar a MediaMarkt, i posteriorment ho va denunciar a l’Organització de Consumidors i Usuaris. “El consumidor està molt ben informat i no és fàcil enganyar-lo”, insisteix la professora. El perfil que “menys pica” en aquestes pràctiques és el que està “més bregat” (a partir dels 50 anys). “Ni és tan impulsiu ni té la necessitat de tenir les coses més noves del mercat com els passa els mil·lennials o a les generacions encara més joves”, afegeix l’experta.

Crida l’atenció que la majoria de productes d’electrònica analitzats pugen durant el Cyber Monday. De mitjana ho fan un 6%, però productes com el joc FIFA 2020 i el telèfon mòbil Samsung S10 es disparen fins a un 30% i un 10%, respectivament. “En aquestes jornades de descomptes, la cosa interessant és comprar productes de tecnologia que no siguin ni l’últim model ni l’article estrella, perquè en aquests últims casos els descomptes, si n’hi ha, són mínims”, assegura la professora de la UOC.

La moda és el segon sector en què més han variat els preus durant aquestes sis setmanes. Tot i així, si es compara el primer dia que es va començar a fer el seguiment amb l’últim, gairebé no han canviat. A més, a diferència de l’electrònica, abans del Black Friday o el Cyber Monday el sector pràcticament no havia apujat preus (+0,6%) i, en canvi, sí que havia fet descomptes durant aquests dos dies (de mitjana, els articles havien baixat un 7%).

“A les cadenes de moda els interessa que els productes de temporada no es quedin a les prestatgeries, i per això són els que més descomptes tenen quan es fan promocions o rebaixes”, explica Soler. En canvi -afegeix-, peces bàsiques de colors neutres no acostumen a baixar gaire de preu perquè es poden vendre unes altres temporades. “És el motiu pel qual les cadenes solen posar cartells de descomptes fins al 50% en lloc de tot a meitat de preu”, concreta la professora de màrqueting.

Una altra pràctica detectada en aquest sector durant el seguiment, sobretot en el de la perfumeria, és que trobes dos preus en un mateix article, un de més car que suposadament és l’antic i un de més econòmic, però que no ha variat durant sis setmanes. S’està enganyant el consumidor perquè piqui? “El descompte que s’indica no ha de ser forçosament el preu que tenia immediatament abans, sinó el més alt que ha tingut el producte al llarg de l’any”, explica Soler. “Per tant, en aquests casos són reals”, deixa clar.

En joguines, els preus es mantenen excepte per un petit descens durant el Cyber Monday causat pel descompte de la samarreta del Barça a El Corte Inglés (que va passar de 74,95 euros a 52,46). A l’altre establiment on s’ha fet el seguiment d’aquest article, Nike, sempre ha costat 70 euros. En aquest apartat sí que s’ha de ser previsor, però no pel preu, sinó per evitar que el producte s’esgoti. Ha passat amb el Lego Alçament de Voldemort i amb la bicicleta per a nens, que a l’establiment on era més econòmic, El Corte Inglés, no en quedaven durant quatre setmanes.

Després dels resultats d’aquest experiment, doncs, quin és el millor moment per fer les compres de Nadal? “Tenint en compte que hem entrat en una dinàmica de promocions constants durant tot l’any i que a la majoria de grans superfícies abans d’aquests descomptes apugen preus perquè sembli que la rebaixa sigui més gran, la recomanació és que la gent compri quan pugui”, diu la professora de màrqueting de la UOC. “No paga la pena estressar-se ni amb el Black Friday ni amb el Cyber Monday, ni comprar amb dos mesos d’antelació”, insisteix. Però la recomanació té dues excepcions: si voleu menjar gambes en algun àpat de Nadal i si alguna de les joguines de moda apareix a la carta als Reis dels fills. En tots dos casos, millor anticipar-se.

Diners, el regal més desitjat per aquestes festes

Els diners es tornen a situar com el regal més desitjat pels espanyols aquest Nadal, tal com va passar durant els anys de la crisi, segons un estudi realitzat per la consultora Deloitte. Els segueixen la roba i el calçat i els viatges. L’estudi recull que cada llar gastarà una mitjana de 554 euros aquestes festes. És, tot i l’alentiment econòmic, un 2,4% (541 euros) més que l’any passat. La major part de les despeses es destinaran a la compra de regals (238 euros), seguit per l’alimentació (173 euros), l’oci (79 euros) i els viatges (64 euros). Dels països analitzats a l’estudi, Espanya se situa per darrere del Regne Unit, que gastarà 639 euros, i per davant d’Alemanya (487 euros), Rússia (367 euros) i Portugal (387 euros).