Els antics fabricants d'armes que van crear la teva vella bici Orbea

El 1840, els germans Juan Manuel, Mateo i Casimiro caminaven contents i un pèl estarrufats pels carrers empedrats d'Eibar: eren els amos de la nova fàbrica que havia obert al poble. Les seves xemeneies havien significat el tret de sortida de la industrialització en aquell poble guipuscoà, que aleshores rondava els 2.000 habitants. De la seva nau en sortien revòlvers de pistons, cartutxos de munició i pistoles de diversos models. Als mànecs hi estampaven el seu cognom: Orbea. Avui, però, l'empresa que el 1895 produïa 80.000 armes de foc cada any factura 400 milions d'euros fabricant una cosa ben diferent: bicicletes. Com va aconseguir Orbea passar de ser el principal fabricant d'armes curtes d'Espanya a ser una marca insígnia per als amants del ciclisme d'arreu del món? 

El gir que ho va precipitar tot va tenir lloc el 1924. Aquell any, el negoci de les armes a Espanya havia caigut en picat. De fet, les xifres de producció feia massa temps que no s'acostaven gens a les 725.000 armes que Orbea havia fabricat el 1916, durant la Primera Guerra Mundial. La família tenia clar que havia arribat el moment de prendre una decisió. Però en van prendre dues: una part dels propietaris d'Orbea va optar per escindir-se i crear una empresa de cartutxos; l'altra va triar quedar-se a la companyia i transformar-la de cap a peus. Mentre que els primers van acabar absorbits per la Unión Española de Explosivos, els segons van trobar la fórmula de l'èxit. D'entrada, van deixar les armes per disparar cap a un nou mercat: el de les eines. Els trepants, els torns i les màquines fresadores van substituir les bales, els revòlvers i les pistoles que transportaven els camions d'Orbea.

Aquest canvi de mentalitat va fer que a la família Orbea no li semblés un disbarat atrevir-se a fabricar bicicletes. "Feia anys que aquest mitjà de transport triomfava a Europa", contextualitza Susana Domingo, professora d'estratègia i emprenedoria de la Barcelona School of Management de la UPF. A més, Orbea havia demostrat saber treballar molt bé els metalls com l'acer. "L'experiència i el coneixement que havien adquirit durant anys creant tubs per a canons d'armes curtes els va permetre signar els millors quadres de bicicleta", assegura Domingo. El 1930, les rodes de la primera bicicleta Orbea van començar a girar. 

Un camí amb sotracs

L'idil·li d'Orbea amb el món del ciclisme va ser total. La marca basca de seguida va trobar la complicitat de grans icones d'aquest esport, com Mariano Cañardo. Ell va ser un dels noms més destacats que es van afegir a l'equip que la marca va muntar per competir a la primera Vuelta a Espanya, el 1935. Pedalant una Orbea, Cañardo hi va signar la primera victòria d'etapa d'aquestes bicicletes i un segon lloc a la classificació general. Al cap d'un any, Orbea ja tenia una plantilla de 1.000 treballadors i col·locava unes 50.000 bicicletes al mercat cada any.

Tanmateix, a finals de la dècada de 1950 el mercat de la bicicleta va començar a desinflar-se. Davant les perspectives que apuntaven cap a una baixada de la demanda, els directius de la casa van mirar de portar a Espanya un sistema innovador de cicle, el Velosolex. Era una bicicleta que duia un petit motor instal·lat a la roda davantera. L'aposta no va servir per contenir la punxada del sector. El 1969, l'empresa aleshores capitanejada per Esteban Orbea estava tocada i enfonsada. Amb la suspensió de pagaments a la cantonada, part dels 1.500 treballadors de la companyia van convèncer el propietari de cedir-los la marca i continuar el llegat d'Orbea ells mateixos, constituïts en una cooperativa. Aquest cop de manillar va ser suficient per reflotar el negoci. El 27 de desembre de 1971, la cooperativa Orbea va entrar a formar part de Mondragón Corporación Cooperativa, el segon grup d'economia social més important d'Espanya. 

A partir d'aquí, tot va anar rodat. La nova Orbea va enfocar la producció cap a les bicicletes d'alta gamma i models com les bicicletes de muntanya. El 1998 va fer un salt al mercat internacional que va resultar en filials en països com Alemanya, Àustria, Portugal, França o els Estats Units. El 2022 va fer rècord de facturació: més de 400 milions d'euros, amb un 85% de les bicicletes venudes a l'estranger. "Orbea és una marca que s'ha sabut adaptar bé als canvis de mercat", conclou Domingo.