Va de llibres
Suplements14/08/2023

Antoni Llena recomana la troballa d'"un llibre que va canviar el curs de la història"

L'artista aconsella llegir 'El giro', sobre la troballa del manuscrit de 'De la natura' el 1417

BarcelonaL'artista Antoni Llena és un apassionat del Renaixement, i recomana un dels llibres que més li ha agradat sobre aquesta època, El giro. De cómo un manuscrito olvidado contribuyó a crear el mundo moderno, de Stephen Greenblatt (Editorial Crítica), guanyador del premi Pulitzer el 2012. L'obra recull el viatge que l'humanista italià Poggio Bracciolini va emprendre el 1417 per monestirs alemanys per intentar trobar-hi manuscrits antics. "Es buscaven sota les pedres llibres que van canviar el curs de la història", afirma Antoni Llena.

En un dels monestirs, Bracciolini va trobar un manuscrit d'una obra del segle I aC que en aquell moment es donava per perdut, De la natura, el poema filosòfic de Lucreci que proposava una visió materialista del món. L'erudit el va copiar i se'n va tornar amb la còpia cap a Itàlia. El gir del títol fa referència a l'impacte que les idees de Lucreci, que van ser considerades perilloses, van tenir en el canvi ideològic del qual va sorgir el món modern. Quan les tesis de De la natura van arribar a Itàlia van influenciar pensadors com Giordano Bruno i al llarg dels segles també van repercutir en altres pensadors com Michel de Montaigne, Sigmund Freud i Albert Einstein.

Cargando
No hay anuncios

Així mateix, per a Greenblatt, les aventures de Bracciolini també són un estímul per parlar de la història dels llibres: com es publicaven a l'Antiguitat i les biblioteques on es podien trobar, com la famosa Biblioteca d'Alexandria i també les biblioteques privades de Pompeia. També com els manuscrits es van salvar als monestirs medievals i com després s'hi feien malbé abans de ser recuperats o esborrats: "Molts estaven coberts de floridura o menjats pels cucs, i tots eren indesxifrables fins i tot per als lectors més ben preparats", diu Greenblatt. "Si les fulles de pergamí que els componien seguien intactes –explica l'autor–, tenien cert valor material, ja que amb l'ajuda d'un ganivet podia esborrar-se acuradament el text i, després d'allisar-les amb pólvores de talc, s'hi podia tornar a escriure".