Antònia Vicens defensa l'"orgull de ser catalans i universals": "No sucumbiu, no us arronseu"

BarcelonaEl combat i l’alegria tenen aquest vespre accent mallorquí: l’autora nascuda a Santanyí Antònia Vicens ha entrat al Palau de la Música per rebre el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes acompanyada del president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich; amb tot el públic dret, fent pinya i sense mascaretes. També la rebel·lia i el desig insaciable de coneixement i llibertat tenen accent mallorquí: abans del lliurament del guardó, s’ha pogut veure la posada en escena d’un text de la mateixa Vicens dirigit per Israel Solà (de la companyia La Calòrica) que relata el sorgiment la seva vocació artística i com, més endavant, va començar a estudiar català en plena dictadura franquista gràcies als cursets pioners de l’Obra Cultural Balear als anys 60. 

“Orgull de ser catalans i universals, no sucumbiu”, ha dit una emocionada Antònia Vicens quan ha pujat a recollir el guardó. “No us arronseu a amenaces insidioses –ha afegit l’autora–. Durant les hores baixes, dies grisos, la nit més blanca, no oblideu que hi som i que contra la força de les paraules, el poder de la poesia i el saber dels nostres morts, ningú no hi podrà fer res”. Per a Antònia Vicens, l’escriptura és una eina de coneixement i, al mateix temps, de denúncia. “Sempre ha escrit una mena d'incendi que de vegades pren dins mi”, ha explicat l’autora. Quan era una nena aquest foc provenia de "misèries culturals i econòmiques", i de gran, per les "seqüeles" d'aquestes misèries i per "trobar una explicació a les constants humiliacions a les persones més vulnerables, també els animals i el paisatge, i les llengües menystingudes i minoritzades". I abans d'acabar ha despertat una ovació del públic quan ha fet una llarga llista d’autors d’arreu dels Països Catalans que han creat “art del més gran en la nostra llengua”. 

Abans de lliurar el guardó, Xavier Antich ha advertit que només vuit dones han rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i l’objectiu que s’han posat a Òmnium és que el futur del guardó sigui més paritari, per acabar amb “la invisibilització històrica de les dones escriptores amb qui hem après a mirar el món”, ha admès Antich. Des del 2016, de set premis, cinc han sigut per a dones. “Falta molt camí per recórrer, però la via és aquesta”, ha dit el president d’Òmnium. Una altra part del discurs s’ha centrat en fer una crida a lluitar pel català. “La llengua és l’instrument més important de cohesió social”, ha afirmat Antich, que ha denunciat els “atacs intolerables de determinats poders de l’estat espanyol”. I, citant Vicens, ha defensat: “Si ens fereixen la llengua, ens sagna l’ànima”. També ha esperonat els partits polítics i les entitats a sumar-se a Òmnium Cultural per “articular una estratègia en defensa del català i per l’enfortiment del seu ús social en tots els àmbits de la vida col·lectiva: al sistema educatiu i al lleure, a l’empresa i al comerç, a l’audiovisual i als nous formats, i en la lluita contra les desigualtats”. “L’única política lingüística que pot tenir èxit és aquella que millori les condicions de vida de la gent més desafavorida”, ha afegit.

Una autora precoç

Antònia Vicens ha rebut el Premi d’Honor per “la solidesa de la seva obra literària i la innovació en la recerca d’una veu narrativa”. També pel seu “compromís amb la llengua i el seu activisme” i per “la creació d’una veu en constant experimentació”. L'escriptor i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Sebastià Portell, ha glossat la seva imaginació precoç. “Antònia Vicens va començar a escriure quan encara no sabia escriure”, ha dit. I ha recordat “l’escàndol” que es va produir quan una dona autodidacta va guanyar el Premi Sant Jordi amb la novel·la 39º a l’ombra, un repàs als estralls de l’explotació turística durant el franquisme, i més endavant va escriure la primera novel·la sobre la corrupció política catalana, Terra seca. Al llarg de la seva trajectòria Vicens ha publicat disset novel·les i cinc poemaris. La poesia va brotar de Vicens en la forma d'“escrits de dol per la mort del seu pare” i ha obert “escletxes sinuoses des d’on contemplar l’horror i la bellesa del món”, ha descrit Portell.

La cerimònia ha comptat amb una àmplia representació política i social, en la qual destaca la presidenta del Govern Balear, Francina Armengola presidenta del Consell de Mallorca; Catalina Cladera, la vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets; el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company l; el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. També els expresidents Artur Mas i Josep Montilla; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Cladera ha destacat que és un orgull que "un premi tan important com aquest sigui per a una mallorquina valenta, lliure i rebel, que ha demostrat com la literatura és una eina per lluitar contra la intolerància, per fer país, per inspirar altres dones i un exemple de perseverança per poder viure plenament en la llengua pròpia". En aquest sentit, la presidenta insular ha afegit que "la llengua catalana és el pont que uneix ambdues ribes del mediterrani i aquest premi reforça encara més aquest pont, un vincle històric i cultural que posa encara més en valor la importància d'estimar-la, perquè marca les nostres arrels, però també és una llengua de futur i d'oportunitats".

Per altra banda, Busquets ha assegurat que "la literatura en català, en definitiva la llengua i la cultura, agermana els diferents territoris dels Països Catalans" i ha remarcat que "és un honor acompanyar Antònia Vicens en l'entrega d'aquest reconeixement i un orgull que una dona mallorquina torni a ser Premi de les Lletres Catalanes".