Un any per reivindicar el pensament antidogmàtic de Joan Fuster
L'autor de 'Nosaltres, els valencians' serà recordat amb motiu del centenari del seu naixement en nombrosos actes a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears
Barcelona"No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles", escrivia Joan Fuster (1922-1992). Entre els molts mèrits de l'autor valencià hi ha l'impuls de la idea de Països Catalans com a projecte col·lectiu. Enguany se celebra una triple efemèride en relació a l'escriptor –el centenari del naixement, els trenta anys de la mort i els seixanta de la publicació de Nosaltres, els valencians– i la transversalitat de Fuster ha permès que, per primera vegada en una commemoració literària, l'any dedicat a un autor torni a agermanar Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
"Hem de continuar fent feines conjuntes com aquesta i estrenyent els llaços entre tots tres territoris", ha recordat aquest migdia Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, que des de Catalunya aportarà 65.000 euros per a la commemoració. "A aquest punt de partida cal sumar-hi subvencions que donem a actes i edicions i que encara no estan adjudicades –ha dit–. També cal afegir-hi els diners que aporten institucions com la Biblioteca de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans i també per part de departaments de la Generalitat".
L'Any Fuster comptarà amb un triple comissariat. Des del País Valencià se n'ocupen Salvador Ortells i Francesc Pérez-Moragón. Des de les Illes Balears encara no s'ha fet públic el nom escollit. A Catalunya és el poeta, dietarista, professor universitari i editor Enric Sòria qui ha assumit l'encàrrec. "La seva obra continua viva i fresca –ha dit–. L'agudesa penetrant de les seves idees continua intacta".
Reexaminar-ho tot
Un dels objectius de la commemoració és "tornar a posar davant dels lectors la literatura de Fuster i de continuar fent el que ell feia, que és reexaminar-ho tot, des d'un punt de vista acadèmic, però també des d'àmbits més populars". Entre els llibres més coneguts de l'autor de Sueca hi ha El descrèdit de la realitat (1955), Diccionari per a ociosos (1964), Combustible per a falles (1967), Consells, proverbis i insolències (1968). També l'extens pròleg que encapçala El quadern gris, de Josep Pla.
A Catalunya, l'acte institucional més destacat "se centra en la idea de país de Fuster", ha afirmat Enric Sòria, i se celebrarà a la Biblioteca de Catalunya el 21 de juny. "No tinc cap altra autoritat que aquesta: la d'haver-me apassionat, fins a l'obsessió, per la vida i el destí del meu poble", escrivia Fuster al pròleg de Nosaltres, els valencians. "La passió pel seu país era el vici amb el qual tenia més indulgència", ha recordat Sòria, abans de recordar que l'autor motivarà tres exposicions: "Joan Fuster, una vida il·lustrada serà itinerant i es podrà veure a partir del juny –ha dit–. Hi haurà també una gran exposició sobre Fuster al Palau Robert, el 2023, i una tercera que es podrà visitar a la Fundació Josep Pla de Palafrugell, comissariada per Antoni Martí Monterde, sobre la gran amistat entre Fuster i Pla".
Assagista, poeta i autor d'aforismes
"Amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua preparem diverses iniciatives conjuntes –ha avançat Izaskun Arretxe–. L'exposició itinerant l'estan treballant ells. També muntem un cicle de conferències a l'Ateneu Barcelonès a partir del juny, centrat en els aspectes més literaris de l'autor. Finalment, hi ha una sèrie de materials educatius que són importants i que estan treballant ells: la feina a biblioteques i escoles és important, perquè permet que l'obra arribi a públics amplis i diversos".
A més del simposi Figura d'un segle celebrat a la Universitat de Barcelona a principis de febrer, se celebraran jornades acadèmiques a l'Institut d'Estudis Catalans, un cicle de converses coorganitzat entre el PEN i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i nombrosos actes que es podran veure en festivals com L'Escala, Vila del Llibre (11, 12 i 13 de març), la Fira Literal de Barcelona (21 i 22 de maig), la Biennal de Pensament (11 al 16 d'octubre) i el Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat, previst per a l'octubre. "Fuster va ser també un poeta notable, però la seva poesia ha quedat oblidada perquè és sobretot obra de joventut", ha recordat Sòria. Entre els projectes editorials relacionats amb Fuster hi ha la publicació de la poesia completa a la Institució Alfons el Magnànim.
"Fuster va ser assagista sempre, també quan escrivia aforismes i versos –diu el comissari–. El revoltaven coses que no han caducat: la irracionalitat, el dogmatisme i l'opressió".
- 'Nosaltres, els valencians'La nova edició de 'Nosaltres, els valencians' d'Edicions 62 s'ha fet tal com l'autor la va concebre, abans que els correctors d'estil "la potinegessin una mica", ha recordat Enric Sòria. "És un llibre que sempre ha estat molt viu en col·leccions de butxaca -ha dit Pilar Beltran, d'Edicions 62-. Els correctors de l'època tendien a centralitzar el model de llengua. Quan tornes al mecanoscrit original, que es conserva a la Fundació Joan Fuster, veus que està escrit en un valencià molt viu i ric que no calia retocar".
- 'Diari 1952-1960'"Si el que volem és copsar 'tot' Fuster, vull dir, tot el que es pot copsar en la lectura, el 'Diari' és un llibre crucial", escrivia Enric Sòria a 'Incitacions' (2012). Edicions 3i4 ha recuperat en un volum les anotacions del període 1952-1960, que es van poder llegir per primera vegada el 1969 com a segon volum de la primera edició de les seves 'Obres completes'. Una nova edició en curs del projecte per part d'Edicions 62 hauria d'afegir dos volums -el quart i cinquè- a l'estiu o la tardor, segons ha avançat Pilar Beltran.
- 'Figura d'assaig'L'assagista i professor universitari Antoni Martí Monterde s'ha ocupat de la tria i pròleg del volum 'Figura d'assaig', que ha posat en circulació Comanegra. L'antologia se centra en el Fuster que conjuga el comentari històric i polític amb la seva passió central, la literatura. "Fuster és un autèntic professor de lectura", afirma Martí Monterde, que també és autor de 'Joan Fuster: la paraula assaig' (Afers, 2019) i prepara, amb Àlex Matas Pons, 'Joan Fuster: figura d'un segle' (Publicacions de la Universitat de Barcelona).
- 'De viva veu'Isidre Crespo ultima una nova edició del recull d'entrevistes 'De viva veu' per a l'editorial Afers. Recull els diàlegs ràpids, precisos i irònics de l'autor amb la premsa entre el 1952 i el 1992, quatre dècades que permeten obsevar l'evolució del pensament fusterià. La nova edició inclourà setze entrevistes que fins ara no s'han pogut llegir en volum.
- 'Judicis finals'Mary Ann Newman està acabant de traduir 'Judicis finals' per a Fum d'Estampa, que es presentarà a Londres la tardor del 2022 i a començament de desembre a Nova York. Se celebrarà també una jornada acadèmica a París sobre l'autor durant la tardor del 2022 i s'ha proposat també un acte per a la fira del Llibre de Franfkurt, que comptarà amb Espanya com a convidada d'honor.