Aplis i ulleres de realitat virtual: les noves eines per gestionar les emocions

Les darreres innovacions tecnològiques s'obren pas també en la psicologia. Les ulleres de realitat virtual poden ajudar algú que no pot moure's a meditar per alleujar el dolor. També es poden utilitzar per conversar amb un mateix i treure l'entrellat sobre les preocupacions interiors o per posar-se en la pell d'una dona que està sent víctima d'una agressió i empatitzar-hi. O bé es pot recórrer a un xatbot que funciona amb intel·ligència artificial (IA) generativa que pot suggerir anar a un psicòleg perquè alguna cosa de la psique no funciona del tot bé, a una aplicació per monitorar els pics d'ansietat o d'insomni i treballar-ho més acuradament a teràpia i fins i tot s'estima que, mitjançant l'aprenentatge automàtic a partir de dades de registres sanitaris, es podrà ser molt més acurat a l'hora de predir el suïcidi.

Són algunes de les utilitats que brinden els avenços tecnològics a la psicologia i que permeten fer un salt endavant que va més enllà de fer teràpia amb videotrucada, un recurs popularitzat sobretot des de la pandèmia. Això sí, els experts posen èmfasi en el fet que cal procurar que intervingui un professional en salut mental en el seu disseny i ús per no acabar recorrent a eines sense aval científic. La psicòloga Eulàlia Hernández, que és membre del comitè d'E-Psicologia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), garanteix que no venen a substituir la tasca del psicòleg, sinó a ajudar-lo per millorar-la. "El que cal per fer una bona intervenció és el millor professional amb l'ajut de la millor eina", sosté Hernández, també professora de psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La teràpia amb tecnologia és eficaç

El coordinador d'E-Psicologia del COPC i director del màster en salut digital (eHealth) de la UOC, Antoni Baena, recorda que des del 1994 hi ha estudis que evidencien l'eficàcia de l'atenció no presencial en programes com el tractament del tabac a distància, via web o telèfon. La clau és que "la tecnologia s'ha d'adaptar a la gent" i no cal haver d'optar entre la teràpia presencial i la feta a distància, sinó abraçar els dos formats en funció del que vagi millor al pacient. Com ara, comptar amb una aplicació que faci el monitoratge de si la persona que té depressió surt de casa, cosa que pot ser d'ajuda un cop a consulta.

La realitat virtual ofereix noves possibilitats que podien resultar inimaginables. El coordinador del laboratori XR Lab de tecnologies immersives i professor dels estudis d'informàtica de la UOC, Pierre Bourdin, explica que ajuda persones amb dolor crònic a alleujar-lo amb la meditació, traslladant-se virtualment a la natura per concentrar-se en la seva respiració sense necessitat de moure's de casa. També hi ha aplicacions més complexes: mitjançant l'embodiment, que és l'encarnació dins d'un cos virtual, podem convertir-nos en un avatar de nosaltres mateixos o posar-nos en el lloc d'una altra persona.

S'ha provat per mantenir un diàleg amb un mateix, ara sent l'avatar propi i ara un que representa el psicoanalista Sigmund Freud, amb l'objectiu de reflexionar sobre les preocupacions interiors des de diversos punts de vista. També amb presos que havien maltractat la seva dona, perquè amb la realitat virtual et pots sentir com captiu del cos d'ella. "Ajuda molt algunes persones a entendre què havien fet i què li havia passat a la seva parella, perquè no pots fer res més que assumir l'agressió", afirma Bourdin, cosa que facilita l'empatia amb la víctima i abordar-ho a teràpia, on abans s'acostumava a fer el mateix de manera imaginària i l'impacte no era el mateix. La realitat virtual també es fa servir en cas de fòbies, com ara a les aranyes o a parlar en públic, ja que es permet exposar-hi l'usuari en un entorn virtual de confiança: sempre hi ha l'opció de treure's les ulleres.

Entre els avantatges d'incorporar la tecnologia a la psicologia, Hernández destaca la personalització, de manera que es pot "adaptar la intervenció a les necessitats, situació i característiques de la persona". Així mateix, hi figura la capacitat d'anticipar-se a la necessitat de tractar un trastorn o fins i tot ser el primer pas per a algú que no s'atreviria a acudir al psicòleg. A més, les eines d'IA generativa de creació de continguts –com ChatGPT o Perplexity AI– ajuden a adaptar-ne, sempre amb la revisió d'un professional, com ara pautes de relaxació ajustades per a una persona gran que no hi sent i no li agrada estar asseguda.

Els reptes d'aprendre'n i de l'ètica

Ara cal aprendre a utilitzar aquestes eines, tant els psicòlegs com els usuaris. Per això Hernández considera que, com si es tractés d'un medicament, "probablement s'hauria de tenir algun tipus de prospecte que expliqués com incideix aquella intervenció utilitzant xatbot, realitat virtual, web, videoconferència o videojoc", incloent-hi en quins casos es pot utilitzar i en quins no o què cal fer per acompanyar-ne l'ús. Tampoc es pot oblidar la dimensió ètica d'aquestes innovacions, motiu pel qual Hernández considera que caldria revisar el Codi Deontològic de la professió perquè també hi quedessin regulades.

En el cas de la realitat virtual, Bourdin subratlla que "funciona perquè, encara que tot sigui virtual, la teva reacció és real", i d'aquí que calgui ser especialment curós. Ho exemplifica amb un dels experiments en marxa, focalitzat en una escena en una terrassa d'un bar on seu una noia sola i hi ha un grup de nois que comencen a assetjar-la verbalment. Quan alguns dels participants de carn i ossos s'han posat les ulleres per formar part del grup de nois s'ha produït l'efecte contrari al que es buscava i "en alguns casos semblava que pujava el nivell d'agressivitat cap a la noia", cosa que ha fet canviar el disseny de l'experiment.

Els experts consultats també avisen que aquestes eines poden reproduir biaixos, com ara de caràcter racial, i consideren que no poden quedar al lliure arbitri dels interessos de les empreses. D'aquí que subratllin la importància de la regulació i, entretant, comprovar si hi ha un professional de l'àmbit sanitari al darrere, cosa que no sempre és fàcil d'escatir. És el cas de Psychologist, un dels xatbots de la plataforma Character.AI. S'hi pot llegir amb lletra petita que "tot el que diuen els Characters –els seus xatbots– és inventat", però ni rastre de si el contingut psicològic que pugui proporcionar ha estat validat.

Davant del dubte, Hernández considera que "si no podem identificar qui és la font d'informació, no hem d'utilitzar" l'eina. Una de dissenyada per deixar de fumar sense la intervenció professional "en el pitjor dels casos potser no t'ajuda", afirma Baena, però l'ús d'altres innovacions sense avalar podria tenir conseqüències més greus, com ara que "endarrereixi que vagis a un professional", i d'aquí que calgui mirar-s'hi bé.