Què aporta la pedagogia a la docència?

La bona docència necessita la pedagogia, que es nodreix de totes les branques del coneixement i que demana que es tinguin en compte estudis i veus pedagògiques a l’hora de prendre decisions pel que fa als canvis

La pedagogia aporta una mirada més àmplia sobre què implica la docència
5 min

La bona docència necessita la pedagogia, la branca de les ciències socials nodrida per totes les branques del coneixement. Sense la pedagogia, potser la intel·ligència de l’alumnat encara s’estaria estudiant amb l’IQ (quocient intel·lectual). “La pedagoga Maria Montessori va tenir la convicció que els infants són diferents entre ells, que calen aproximacions a l’aprenentatge que els donin resposta a tots”, i va ser així perquè la pedagogia va apuntar que “tots els alumnes tenen potencialitats úniques, que poden ser complementàries”, afirma el doctor en ciències socials Eduard Vallory, que acaba de publicar el llibre Aprendre (Columna Edicions).

Una altra aportació actual de la pedagogia a la docència és la de les competències. “Avui ja ningú no dubta de la importància que els nois i noies adquireixin competències clau, com ara pensar críticament i prendre decisions informades, conviure valorant la diversitat, treballar en equip i comunicar-se en públic, saber resoldre problemes complexos i esdevenir agents de canvi o ser capaços de crear i aprendre autònomament”, escriu Vallory.

La pedagogia també està aportant a la docència els coneixements científics sobre com aprenen les persones. El neurobiòleg i expert en psicologia de l’aprenentatge Héctor Ruiz els ha relatat en el llibre ¿Cómo aprendemos? (Editorial Graó) i els ha detallat en dotze punts: 1) activar els coneixements previs i relacionar els nous amb allò que ja sabem, 2) fer servir la pràctica de l’evocació, 3) proveir múltiples exemples per poder-los vincular a altres situacions anàlogues, 4) entrellaçar la pràctica combinant temes diversos, 5) dosificar, seqüenciar i combinar progressivament l’aprenentatge, 6) oferir oportunitats per a la pràctica independent d’aprenentatge, 7) fer servir la codificació dual, simultàniament: paraules i imatges, 8) limitar els objectius d’aprenentatge i enfocar-s’hi, 9) promoure l’elaboració, reflexionant sobre el que aprenem i donant-hi significat, 10) organitzar la pràctica de forma espaiada i fer activitats d’evocació, 11) fer servir l’avaluació formativa al llarg del procés d’aprenentatge i 12) crear un ambient d’aprenentatge exigent però motivador. 

Des del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, la doctora Victòria Gómez Serés, vicepresidenta de l'entitat, afegeix que, en el panorama actual de debat a l’escola, la pedagogia hi té molt a dir: "Sobre la llengua sostenim que la llengua vehicular de les escoles catalanes ha de ser el català, fet potenciat per un sistema d’immersió lingüística desenvolupat des de fa dècades, que garanteix la competència i l’equitat idiomàtica del nostre alumnat, i que sempre ha atès els principis pedagògics d’aprenentatges globalitzats i desparcel·lació del coneixement”. I continua afirmant que “és en aquesta direcció que pedagògicament cal afavorir un coneixement, com més ampli millor, per preservar-la com a actiu de valor cultural i educatiu".

Un dels coneixements que la pedagogia ha aportat a la docència és que els humans poden aprendre coneixements nous constantment, es tingui l’edat que es tingui.

Sobre els nous currículums, la vicepresidenta del Col·legi de Pedagogia de Catalunya assenyala que “des d’una mirada pedagògica” aposten per la “inclusió de la filosofia al currículum definitiu, perquè és necessari submergir-se en la teoria del coneixement, en el debat, en la dialèctica de la filosofia, des de P3 fins a batxillerat”. I el mateix amb la tecnologia, “perquè per afrontar el present i el futur, la tecnologia hi té un paper rellevant”. 

I sobre l’avançament del calendari escolar per al curs vinent escolar, la vicepresidenta del Col·legi de Pedagogia afirma que “avançar el curs una setmana a priori no implica una millora per a l’equitat i la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat”. De fet, “arreu de l’Estat s’inicia el període lectiu la primera setmana de setembre i no es coneixen millores pedagògiques constatables”. Per això, la pregunta clau que es formula el Col·legi és “quina és la qualitat i el desenvolupament de la setmana que s’avança i del mes de setembre”. O dit d’una altra manera “si l’objectiu és fer un horari lectiu de 9 a 13 h i suplir la resta de jornada amb tallers i activitats ludicoeducatives, aleshores s’ha de valorar la seva idoneïtat pedagògica, si seran activitats subvencionades pel departament i si seran de caràcter voluntari per a l’alumnat”.

Portar la vida real a les aules

Per la seva banda, el professor Nino Cervera, autor del llibre ¿Eres el profe que te hubiera gustado tener? (Plataforma Actual), opina que la pedagogia hauria de convèncer la docència que la vida real ha d’entrar a les aules. “Què és la vida real? La sexualitat, el pensament crític, la comunicació, la vocació, la creativitat, el bon ús de les xarxes socials”, diu Cervera, que apunta que cadascun d’aquests temes els podrien seleccionar les assignatures. “La sexualitat la triaria biologia; la comunicació, les assignatures de llengua”, per exemple. De fet, Cervera assenyala que actualment aquestes competències que ell considera que són la vida real ja les estan tractant les assignatures esmentades, però que cal reforçar-ho. 

Per aconseguir-ho, per fer classes que incloguin les habilitats (també anomenades competències), Cervera apunta que el professorat s’hauria de preguntar a l’hora de preparar-les “per a què els servirà el que jo els explicaré avui?” I la interrogativa es pot fer sempre, s’imparteixi l’assignatura que s’imparteixi. “Per exemple, a primària, l’alumnat estudia fins a quatre vegades de forma teòrica les parts de la planta, però, en canvi, no en cuiden, de plantes”. A les seves classes de geografia, el professor Nino Cervera relata que fa aprendre a l’alumnat els noms dels rius, però buscant la resposta a la pregunta “per a què els servirà?”. Per això va pensar a afegir-hi una activitat més: “A més del contingut, vaig voler que s’entrenessin per a la persuasió”. Així doncs, va distribuir l’alumnat per parelles, els va assignar un riu i els va dir que havien de crear arguments sòlids per convèncer la resta dels companys que el seu riu era el millor per construir-hi un poble a la vora i poder-hi sobreviure. “Van aprendre els noms dels rius? Sí. ¿Van entendre per ells mateixos per què les primeres civilitzacions van aparèixer a la riba dels rius? També”, explica. I a més de tot això, va fer avaluar a l’alumnat quina havia estat la parella que havia convençut la resta de la millor manera per anar-se’n a viure a la riba del riu. En conclusió, a cada tema s'hi poden afegir habilitats concretes i observables.

Una manera d’enfocar les classes

Segons l’autor del llibre ¿Eres el profe que te hubiera gustado tener?, Nino Cervera, les matèries es podrien enfocar de dues maneres:

Per una banda, el contingut per entendre el món.

Per una altra, el contingut per adquirir habilitats o coneixements pràctics útils per a la vida. I aquestes habilitats podrien ser: empatia, negociació, comunicació eficaç (oral, escrita i gestual), escolta activa, creativitat, adaptació, bon humor i actitud positiva. També hi hauria habilitats interiors, que miren a l’interior de la persona, que serien: autoestima, autoavaluació, mentalitat de creixement (posar-te metes i acomplir-les), pensament crític, presa de decisions i resolució de problemes, autogestió, benestar mental i físic.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Aprendre' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

Fes clic aquí per adquirir '¿Cómo aprendemos?' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

Fes clic aquí per adquirir 'Eres el profe que te hubiera gustado tener?' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats