Vaig aprendre'n massa tard

BarcelonaNo recordo l’edat que tenia quan vaig prendre consciència que els diners formaven part de la meva vida, però no era cap adolescent. Potser quan vaig cobrar el primer sou o potser quan demanava diners als pares per sortir amb els amics. Vaig aprendre'n massa tard. L’educació financera és essencial que s’ensenyi des de ben petits, o quan ells intueixen que els diners serveixen per obtenir coses.

Ho podem fer des del vessant del coneixement i de l'exemple. El primer serveix per explicar com funcionen els diners, l’estalvi, la inversió, el consumisme i el sistema en general. Però és bàsic que donis exemple, i que vegin que actues coherentment i complint allò que els ensenyes. Pots aprofitar per parlar de consum i diners quan paguis en una botiga, llegint un blog o un llibre o mirant una pel·lícula.

Jo vaig aprofitar el seu videojoc preferit. Guanyava gemmes que havia de canviar per coses. Sempre les gastava. Un dia em va dir que volia aconseguir un drac poderós i li vaig explicar que, si les guardava, cada dia en tindria més i podria aconseguir-lo. Tenia 7 anys. Sense adonar-se'n estava entenent el concepte de l'estalvi i la importància de com gastar-lo.

A mesura que vagi creixent ha de saber administrar els seus propis diners. Una quantitat mensual l’ajudarà a prendre les seves pròpies decisions, coneixerà els seus límits i pensarà en la millor manera d'invertir-los. Dona-li l'oportunitat d'equivocar-se, perquè els errors formen part de l'aprenentatge.