Aprendre a nedar al mar on quasi perds la vida

Lesbos (Grècia)En cercle, a l'ombra d'un porxo abandonat, es presenten d'un en un davant del mar cristal·lí: "Soc en Salah [nom fictici], i vinc de Síria. Sé nadar bé", exclama amb orgull un jove de físic atlètic. Són gairebé trenta avui al curs de natació que organitza Yoga and Sports With Refugees, una ONG activa des de 2018 a l'illa grega de Lesbos. La platja reflecteix el sol de la tarda de juliol en un blanc encegador. Tots s'han posat el banyador, alguns porten les ulleres de natació. "Soc en Hussein [nom fictici], soc de l'Iran i no sé nedar", diu un jove alt i prim estrenyent els braços. "Soc en Hassan [nom fictici], soc de l'Afganistan i sé nedar més o menys bé", diu un altre somrient, amb un eloqüent gest amb la mà. Tots junts van a l'aigua acompanyats per instructors de natació, un parell d'ells ja amb aletes i fent bromes amb imitacions de pas militar. Es divideixen en grups segons els nivells, des de principiants que han de familiaritzar-se amb l'aigua fins a nedadors més experts que volen perfeccionar-se. Alguns es queden a la costa: "Entrem a poc a poc, no hi ha pressa", diu en Salah, ja dins l'aigua fins a la cintura, mentre segueix amb la mirada els passos insegurs dels seus companys.

"L'origen de Yoga and Sport With Refugees és la natació", diu Estelle Jean, fundadora de l'associació. "El 2016 milers de persones arribaven cada dia des del mar, sobretot al nord de l'illa, on la costa turca està només a dotze quilòmetres. Es van formar equips de rescat espontàniament". Explica que d'aquesta experiència va néixer el curs: "L'objectiu era sens dubte ensenyar a nedar, però també donar l'oportunitat, tant als que havien travessat el mar com als socorristes, de retrobar-se amb l'aigua i el mar després d'experiències traumàtiques".

Cada grup té el seu propi instructor que segueix de prop els alumnes, "classe a classe es veuen els progressos", diu Sara Balamurugan, una voluntària francesa de l'associació, sense perdre de vista el seu grup. Dues nadadores principiants practiquen prop de la costa, mentre que a uns metres, tres participants del curs s'asseuen just al costat i assagen la propulsió amb les cames. Dos nedadors experts fan braçades cap al mar amb una instructora.

La petita cala queda tancada per un penya-segat, mentre que a l'oest la costa s'estén cap al sud des de l'antiga zona industrial fins al castell de Mitilene. Turquia es veu a l'horitzó, més enllà del mar Egeu.

Nedant en estil papallona, traient regularment a la superfície els braços i el cap cada dues picades de peus, en Salah torna a la costa. "Has de corregir la posició de les mans durant la braçada", li explica Luiza Lena instructora d'origen greco-suec, que li ensenya com ha de fer-ho. En Salah l'escolta i segueix atentament els moviments, després torna a la costa a descansar. "M'encanta nedar", diu, "soc bastant bo, puc arribar lluny!". Somriu assenyalant les muntanyes blaves a l'altra banda de mar. "Vaig arribar a Lesbos nadant des de Turquia —continua amb un posat més seriós— vaig tardar sis hores. Va ser difícil, però tenia un flotador per ajudar-me".

Una travessa important

El 29 de juny es va celebrar la prova esportiva internacional Swim for good 2024, organitzada per Yoga and Sport With Refugees, una travessa de dotze quilòmetres nedant amb l'objectiu de cridar l'atenció sobre el perillós viatge al qual s'enfronten moltes persones quan fugen dels seus països a la recerca de seguretat. Atletes de molts països van respondre a la crida i la travessa es va dur a terme a diversos indrets del món. Al llarg de la costa de Lesbos, fins a 54 persones es van unir a la travessa nedant, en la qual també va participar Yusra Mardini, nedadora síria refugiada a Alemanya i atleta olímpica.

Per primera vegada, Yusra Mardini va tornar a l'illa grega —on va arribar el 2015 com a sol·licitant d'asil— per submergir-se en aquest mateix mar en el qual gràcies als seus dots de nedadora es va salvar a si mateixa i als seus companys de naufragi. El seu compromís no es limita a participar en la travessa nedant, també participa en l'organització del programa de cursos de natació aquest any activat a Lesbos per Yoga and Sport With Refugees.

"Sempre m'ha agradat nedar"

Prop de la costa l'aigua s'ha tornat més tèrbola, els exercicis agiten el fons marí fangós i les restes de posidònia. Amb gorra i ulleres de natació, en Hassan s'entrena amb l'estil lliure. "Sempre m'ha agradat nedar, a l'Afganistan no hi ha mar, però hi ha rius preciosos. Als rius, però, és més perillós. Vaig perdre un amic, arrossegat pel corrent". Juntament amb un altre noi, en Hussein espera el seu torn per flotar amb una planxa fins a la instructora. Amb mig cos fora de l'aigua, tots dos tremolen, tot i que el sol els crema la pell. Al llarg de l'esquelet d'un vell moll, Jullian Lacey Lang, una instructora de natació nord-americana, acabada d'arribar com a voluntària a l'illa grega, ensenya als dos joves alumnes sirians la tècnica de l'estil lliure. Cinc, sis, set braçades ben estirades i l'Abdel [nom fictici] aixeca el cap per inspirar profundament. "Bravo! —exclama Julian— el moviment dels braços és perfecte, ets fort, però no t'oblidis de respirar!".

Asseguda a la vora del mar, Emilie Bottini observa les sessions de formació: "La natació és una activitat clau en aquest context, l'aigua pot significar moltes coses per la gent, és el mar que han creuat per arribar fins aquí, envolta el Centre de Mavrovouni (Closed Control Access Camp - CCAC) on estan tancats, està vinculada a experiències traumàtiques. Però a la vegada és al mar on la gent troba moments de socialització, diversió i llibertat a l'illa". Bottini és coordinadora de MHPSS (Mental Health and Psychosocial Support) de l'associació Terra Psy al centre comunitari de Parèa. "Fem tallers en els quals demanem a la gent que tanqui els ulls i s'imagini que està a l'aigua, intentem restablir una relació amb aquest element fonamental. Avui soc aquí per ajudar, però sobretot per aprendre i trobar noves idees pels nostres tallers. En aquest moment, després de tot, la nostra feina és menys intensa, hi ha poc més de 800 persones tancades a Mavrovouni, i podem pensar com millorar les activitats".

El CCAC de Mavrovouni, després d'haver assolit un pic d'amuntegament el desembre del 2023 amb prop de 6.000 ingressos, ha reduït dràsticament la seva població l'estiu passat. "També ho hem notat amb una menor participació en activitats esportives", explica Renia Vogiatzi, coordinadora de voluntaris de Yoga and Sport With Refugees. "És bo que amb aquesta calor no hi hagi molta gent i que els procediments d'asil s'hagin agilitzat –continua–. Però si hi ha menys gent també és perquè continuen les expulsions per part de la guàrdia costanera grega. Mai l'illa havia estat tan plena de turistes, sobretot a Turquia, raó per la qual també van decidir buidar Lesbos de sol·licitants d'asil".

Agnese Ottaviani és advocada i treballa per una gran companyia d'assegurances a Itàlia. Sempre ha ensenyat natació a infants i va decidir passar les seves vacances a Lesbos com a voluntària. Avui han arribat al curs dos germans palestins, el petit té set anys, el gran en té disset i segueix amb por els primers passos del seu germà a l'aigua. A poc a poc el petit agafa confiança i comença a submergir-se durant uns segons. "Ho fa molt bé, he vist nens més porucs, aviat aprendrà a nedar!", exclama Ottaviani. Al veure-ho, el germà gran es relaxa i es llança a nedar, unint-se al grup avançat.

Mentrestant, l'aire es torna més fresc i les ombres dels vells edificis de la costa, a les runes de les quals hi creixen figueres, s'estenen per la platja. Algunes persones han sortit abans de l'aigua per collir la fruita, altres encara entrenen. A prop del vell moll un grup nombrós juga a pilota, entre rialles i xipollejos, principiants, nedadors experts i instructors es diverteixen junts abans d'abandonar la platja. Sol, en Salah, neda amb els ulls tancats fent llargues braçades, com una dansa que es redueix en ritme fins a aturar-se. Després s'estira com una estrella a la superfície, mirant el cel i es converteix en part del mar.