Vicco: "Aquest any, amb l'èxit de 'Nochentera', he conegut l'ansietat"
Cantant
BarcelonaNomés cal escoltar-la una vegada perquè no te la puguis treure del cap. Nochentera, cançó amb la qual Vicco es va presentar al Benidorm Fest per aspirar a representar Espanya a Eurovisió, és la cançó de l'estiu i, amb tota seguretat, un dels temes musicals pop que més es recordaran d'aquest 2023. El pas pel concurs de RTVE, que va guanyar Blanca Paloma, va suposar un esclat de fama per a la catalana Victòria Riba Muns (Tiana, 1995), que feia anys que treballava en el món de la música però que no havia aconseguit arribar al gran públic.
"El destí és savi i sempre et porta per on has d’anar. En cap moment em vaig plantejar el Benidorm Fest com una competició, tot i que en el fons ho fos. Per a mi era una oportunitat de demostrar qui era Vicco, que la gent em conegués una mica més i veure si la meva proposta, que en aquell moment era Nochentera, agradava. Sempre ho vaig voler gaudir des d’aquest punt i no pressionar-me per guanyar. Era més un «Vull que la gent entengui qui soc i empatitzi amb mi». No m’esperava res del que ha passat i encara estic flipant", explica la cantant de Tiana. La participació en el programa de RTVE li va capgirar la vida i confessa que té l'agenda atapeïda de gravacions, promocions i nous projectes, un ritme de feina frenètic que fa gairebé impossible aconseguir un quart d'hora per parlar amb ella. "Aquest any he conegut l'ansietat. Si veig que en algun moment no arribo, està bé dir «Aquí no hi arribo» i descansar", afirma.
"L'etiqueta de cançó de l'estiu és forta perquè fins fa poc ningú em coneixia!", admet Vicco, que des del 2019 intentava tirar endavant el seu projecte musical llançant singles de forma independent. "És cert que no tenia l’exposició que tinc ara, però aquest salt continua sent impactant per a mi, perquè tampoc faig res tan diferent. Aquesta cançó, pel que sigui, ha tocat la tecla de la sort i de l’èxit", diu la cantant.
La tianenca confessa que la popularitat té una contrapartida que no s'esperava: adonar-se que hi ha gent que la tracta de manera diferent. "Hi ha contactes del passat que ara, de cop i volta, et diuen que sí que volen treballar amb tu. Et trobes que ara et tracten diferent. M’ha passat, per exemple, en aerolínies: em reconeixen els hostes de vol i m’ofereixen begudes, però continuo sent la mateixa persona. Em ratlla una mica que em tractin diferent, quan jo no deixo de ser la mateixa persona", explica. La seva realitat s'ha vist alterada i quan baixa dels escenaris i deixa de ser Vicco –el seu alter ego empoderat– per ser la Victòria –una noia més senzilla i vergonyosa– confessa que troba a faltar "poder anar al bar del poble i fer una birra", una activitat que ara resulta gairebé impossible. "Ara, evidentment, és una allau", diu.
Tot i la pèrdua de privacitat que implica assolir un cert grau de popularitat, la cantant està contenta de poder utilitzar la seva fama per ser altaveu de causes com la de la comunitat LGTBI, de la qual forma part. Vicco va participar en les celebracions de l'Orgull i s'ha convertit en una de les cares visibles de la bisexualitat. "Quan em mori vull haver viscut la vida com jo volia viure-la i mai he tingut cap problema per explorar coses. Em fa ràbia que hagi de ser notícia. Si estigués amb un noi, ningú em preguntaria per això. Però quan tens una exposició és important expressar-te i que la gent vegi que no totes les cantants són heterosexuals. Sempre que pugui aportar per millorar la societat, ho faré", reflexiona. Admet haver tingut un debat intern sobre si calia o no exposar la seva vida privada. "Per a mi és una cosa que he viscut amb tota normalitat, soc una privilegiada pel meu entorn familiar i social".