Aquest Nadal, acollim la incertesa com un ingredient més de la vida

Nadal ja és aquí. Les llars comencen a preparar-se fent el pessebre, guarnint l’arbre i esperant l’arribada del tió. Aquest any, un cop més, tornarà a ser un Nadal diferent perquè la incertesa que es va instal·lar a casa nostra el març del 2020 segueix present entre nosaltres i sembla que no vol marxar: ja tenim aquí i ben viva una nova variant del covid-19, s’amplia l’edat de vacunació, es comencen a posar terceres dosis i sentim que la situació als hospitals no millora.

La incertesa és aquella experiència emocional davant d’una situació que no podem anticipar ni preveure. Ens preocupa perquè no tenim clar què passa ara ni què passarà demà i perquè tenim por al que és desconegut (en aquest cas, la malaltia). La situació que es viu actualment al món s’escapa del control de les persones i això ens pot provocar angoixa i ansietat i emocions intenses com por, tristesa, ira o ràbia tant de manera individual com col·lectiva. Aquesta vivència col·lectiva és l’element amplificador que no permet relaxar l’angoixa i el malestar que acompanya alguns infants, joves i adults de la nostra societat. Per poder viure en pau amb aquesta incertesa cal acollir-la i aprendre a conviure-hi perquè és un ingredient més de la vida i no depèn de cap decisió que puguem prendre nosaltres. 

Aquests dies en què els infants i joves no tenen escola, podem aprofitar les estones que estem a casa per parlar de temes que ens inquieten i volem compartir. Si la conversa ens porta a parlar de la incertesa o la por que ens genera la pandèmia i la situació sanitària, caldrà que utilitzem les eines que tenim a l’abast i adquirim una postura optimista. Com?

• Comuniquem els dubtes o riscos que preveiem en la gestió de les nostres decisions a les persones que conviuen amb nosaltres. Cal que els infants i joves vegin la complexitat dels problemes i les raons que ens porten a prendre una determinada decisió.
• Generem confiança amb els nostres arguments: una bona comunicació és aquella que aporta informació però també la que ens ajuda a enfortir el vincle, la relació i el compromís amb la resta de membres de la família.
• Siguem realistes davant l’experiència que es viu en cada moment i trobem l’equilibri entre desesperació o neguit i confiança o esperança. 
• Diguem sempre la veritat amb paraules clares i entenedores.

D’altra banda, quan parlem del tema, com a mares i pares hem d’intentar pensar sempre en els valors que volem transmetre als nostres infants i joves:

1. Intentem prioritzar les certeses davant les incerteses de la vida mentre fabriquem un bon matalàs emocional per al present que estem vivint. Els éssers humans hem d’aprendre a rebutjar la falsedat i la mentida per viure la certesa amb serenor i pau.
2. Fem visible la vulnerabilitat de les persones com nosaltres. Utilitzem la por que s’ha instaurat a les nostres vides (quedar-se sense feina, tenir familiars a les UCI, dificultats dins del nucli familiar) per despertar l’esperit de lluita i transformació i intentem ajudar-nos els uns als altres. La por ha de ser puntual i cal saber-la gestionar.
3. Concretem allò que sabem segur. Preocupar-nos d’allò que no sabem no serveix de res i només provoca neguit i malestar.
4. Confiem en nosaltres mateixos i en la nostra capacitat d’adaptació als canvis. Una competència que forma part de l’evolució i de la nostra vida.
5. Aprenguem a viure amb la incertesa com a ingredient de la vida per construir el futur. Amb la família, amb els amics i amigues i a la feina tinguem voluntat de transformació. La incertesa s’ha fet present a les nostres vides però encara no tenim prou saviesa ni experiència per integrar-la en el nostre dia a dia.
6. Confiem en les persones que ens envolten com a éssers socials que som. Només resoldrem aquesta incertesa si fem pinya entre tots plegats.
7. Tinguem esperança en el futur que construirem entre tots i totes, en el bé i en la confiança.
8. Siguem humils. La humilitat és una virtut que tenim els humans i que ens fa prendre consciència sobre les nostres limitacions i debilitats.
9. Siguem agraïts amb allò que tenim i no ens fixem en el que no tenim.
10. Recordem que res tornarà a ser com abans perquè el món canvia constantment. Tot el que hàgim viscut formarà part de la nostra experiència.

Viure, sovint, és sinònim de redescobrir valors. Les persones (família, escola, amics, entitats i institucions) hem d’escoltar els que ens envolten, agrair el que tenim, ser perseverants i no donar-nos per vençuts, cooperar per construir i ser generosos i humils. Aprenguem a fer una bona selecció dels valors humans que volem transmetre i la incertesa es convertirà en pau.

Bet Bartrina Comalat és docent de cursos de lleure de la Fundació Pere Tarrés