Aquesta nit de diumenge a dilluns, Fox estrena a l'Estat, de manera simultània amb el debut als Estats Units, la vuitena temporada de 'The walking dead' amb un capítol dedicat a John Bernecker, l'especialista de 33 anys que va morir al juliol durant el rodatge. En la represa s'espera que la guerra oberta entre el grup protagonista i el malvat Negan aporti més acció i potser algun salt temporal, atenent la imatge del xèrif Rick Grimes envellit vista al tràiler. Un cop resolta la incògnita impactant de quin cap havia esclafat la Lucille, el bat del Negan, la setena temporada va tenir audiències baixes i es va perdre en episodis un pèl rutinaris, per acabar disposant les fitxes en el tauler d'un joc que s'intueix sagnant i dolorós (i dient adeu a l'actriu Sonequa Martin-Green, ara a 'Star Trek: Discovery'). Un cop més, seran 16 capítols en dues tandes; aquesta nit s'arriba al número 100, una xifra a l'abast de poques sèries. No hi ha intenció de posar-hi fi mentre el còmic de Robert Kirkman se segueixi publicant, tot i que l'escabetxada ha passat de la ficció als tribunals. Kirkman ha denunciat l'AMC per ocultar-li part dels beneficis, una demanda similar a la presentada pel primer 'showrunner', el cineasta Frank Darabont, acomiadat la segona temporada. A l'AMC, per cert, la representa Marc Kasowitz, advocat d'un tal Donald Trump.
Aquests morts estan molt vius
Més enllà de 'The walking dead', la invasió zombi es fa notar en sèries ben diverses
BarcelonaQuan el 1968, a 'La nit dels morts vivents', George A. Romero va fer història amb un pressupost ajustat i una colla d'amics pacients disposats a arrossegar una cama l'estona que calgués, molts van veure en aquells éssers afamats el retorn metafòric dels soldats que estaven morint al Vietnam (una idea represa per Joe Dante, aquest cop a l'Iraq, en l'episodi de 'Masters of horror' titulat 'Homecoming'). Sense oblidar-se de ser un entreteniment, moltes de les sèries de zombis dels últims anys han incorporat aquesta part implícita de crítica social. Com a mínim algunes. Romero, poc amic dels zombis aspirants a velocistes, assegurava que l'èxit de 'The walking dead' havia "matat el gènere".
Morir o no morir
Encara que la sèrie basada en el còmic de Robert Kirkman s'ha convertit en l'autèntic fenomen, prorrogat en forma de franquícia amb 'Fear the walking dead', hi ha produccions que la superen en la capacitat de suggerir temes (més enllà de la idea repetida que els congèneres humans són més temibles que qualsevol criatura d'ultratomba). Abans de triomfar amb 'Black mirror', Charlie Brooker va tractar l'obsessió per la fama mediàtica en la imprescindible minisèrie 'Dead set', en què els únics ignorants de la invasió zombi eren els concursants tancats a la casa del 'Gran Hermano' britànic. La presentadora real del programa va acceptar ser-ho a la ficció, una invitació a esdevenir diva zombi que de ben segur Mercedes Milà hauria acceptat a ulls clucs.
També de la Gran Bretanya ens arribava l'any 2013 'In the flesh', nou episodis repartits en dues temporades, que plantejava la possibilitat que els morts vivents es poguessin curar i reinserir a la societat. Aquests zombis recuperats de la PDS (inicials angleses de la síndrome dels morts parcialment) havien de maquillar-se com a humans per no despertar el recel dels veïns. D'aquesta manera, establia un paral·lelisme, obvi però efectiu, amb la xenofòbia que sacseja el continent europeu, la por al diferent.
Els zombis també riuen
Si hi ha un motlle formal que ha estat explotat pel cinema de terror de manera abusiva ha estat el del fals documental. La producció de la MTV 'Death Valley', cancel·lada al final de la primera temporada l'any 2011, jugava amb totes les convencions del 'cinéma-vérité' mentre un suposat equip de reporters televisius seguia amb la càmera a la mà les peripècies d'una força policial creada per eliminar els vampirs, homes llop i zombis que havien infestat Los Angeles. L'humor negre i la desmesura visual la fan idònia per als habituals de Sitges. Una altra sèrie de zombis, basada en un còmic com 'The walking dead' però de to desenfadat i lleuger, és 'iZombie', la història d'una estudiant de medicina infectada que es limita a menjar cervells en un dipòsit de cadàvers per mantenir-se tan humana com sigui possible. Cada vegada que n'ingereix un adquireix temporalment els records d'aquella persona difunta, un fet que li permet resoldre crims en trames autoconclusives.
Una alternativa del canal SyFy aparentment similar a la proposta d'AMC ha estat 'Z Nation'. Tres anys després de l'esclat del virus de torn, un grup de supervivents viatja de Washington a Califòrnia (de costa a costa, no fos cas) acompanyant una persona que podria contenir dins seu una futura vacuna. 'Z Nation', actualment a la quarta temporada, prioritza l'acció sense complexos per sobre de temps morts introspectius i extenuants; no sorprèn que els productors siguin els de la nissaga 'Sharknado', una bajanada agosarada i simpàtica.
De morts vivents en trobem també en sèries animades (la japonesa 'High school of the dead' o la nord-americana 'Ugly americans') i en produccions en què l'ús del terme tabú (poques vegades es fa servir el mot 'zombi' en una història de zombis) no fa justícia al que s'hi tracta: a la francesa 'Les revenants', una obra majúscula, els difunts tornen a la vida, sí, però nets i polits, sense ganes de mossegar.