La química de la tardor: per què cauen les fulles?
La disminució d’hores de llum i el descens de temperatures aturen la producció de clorofil·la de les plantes caducifòlies, en les quals apareixen altres pigments, fins llavors amagats, responsables dels colors característics de la tardor. El color de les fulles de moltes plantes varia substancialment –a groc, taronja o vermell–, depenent de la proporció de carotenoides i antocians de cada fulla. Quan les connexions entre la fulla i la branca queden aturades del tot, la fulla es mor i acaba caient per gravetat o per l’acció del vent.
Els arbres i els arbustos caducifolis més comuns a casa nostra
1. Vern
Alnus glutinosa
Els verns es troben en sòls molt humits, generalment a la riba dels rius i als canals de regadiu, on formen les vernedes. Són molt comuns a les vores dels rierols a la Cerdanya.
2. Auró blanc
Acer campestre
Es troba a la muntanya mitjana així com en boscos de ribera. Es distribueix per la regió mediterrània excepte a les Illes Balears. A Catalunya creix entre els 0 i els 1.500 metres d’altitud.
3. Prunera
Prunus domestica
Vol terres fèrtils, humides i amb bon drenatge. El conreu de la pruna és originari de la zona del Caucas i són populars els conreus d’aquest arbre fruiter al Segrià i al País Valencià.
4. Til·ler de fulla petita
Tilia cordata
A Catalunya la seva presència està limitada als indrets ombrívols i humits de la part baixa i mitjana dels Pirineus i de les terres plujoses del nord-est. Cap al sud del Baix Llobregat és gairebé inexistent.
5. Plàtan fals
Acer pseudoplatanus
Comú a l’Europa Central, als Països Catalans gairebé no existeix en estat espontani, però és plantat comunament en parcs i jardins.
6. Plàtan
Platanus x hispanica
Molt comú com a arbre ornamental en carrers, carreteres i parcs, és una espècie que suporta molt bé la pol·lució atmosfèrica. Hi ha una notable plantació de plàtans al Parc de la Devesa de Girona.
7. Lledoner
Celtis australis
És un arbre originari de la Mediterrània oriental, plantat sovint a Catalunya, el País Valencià i les Balears com a arbre ornamental en parcs, carrers i masos. La seva fusta flexible s’utilitza per fer-ne eines agrícoles.
8. Cirerer
Prunus avium
A Catalunya viu als boscos de muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa. Les varietats més conreades són la cor de colom a Tarragona, la cruixalenca a la Seu d’Urgell i la garrofal a l’horta de Lleida.
9. Arç blanc
Crataegus monogyna
Aquest arbust és molt comú al clima mediterrani. El podem trobar als Pirineus, en zones humides del nord-est, a l’Urgell, al Segrià, al País Valencià, a Mallorca i a Menorca. Viu en indrets humits de la muntanya mitjana, normalment en rouredes o en boscos poc densos.
10. Om comú
Ulmus minor
Al clima mediterrani l'om creix vora els rius formant boscos de ribera. Trobem omedes al País Valencià, a Catalunya i a la Franja. A les Illes Balears se'n troben de forma natural a la localitat mallorquina de Puigpunyent.
11. Pollancre
Populus nigra
Les zones on hi ha més extensió de pollancres estan situades a la conca del riu Ter, al nord i l’oest de la Selva, al Gironès i al Baix Empordà; del Fluvià, al Pla de l’Estany i l’Alt Empordà; de la Muga, a l’Alt Empordà, i del Segre i la Noguera Pallaresa i Ribagorçana.
12. Presseguer
Prunus persica
És un arbre originari de l’Afganistan, la Xina i l’Iran. Va ser portat a Occident pels romans, que el van considerar originari de Pèrsia i així el van anomenar. El podem trobar a Aitona, Alcarràs i Torres de Segre, a més de la Ribera d’Ebre i la Ribera Alta.
13. Perera
Pyrus communis
Són conreades de manera intensiva al Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell i les Garrigues. A vegades creix de manera assilvestrada (Pyrus sylvestris) i rep el nom de perelló o pomera borda. A Catalunya només es troba entre els 100 i els 1.300 metres.
14. Faig
Fagus sylvatica
La fageda és un bosc típic de l'estatge montà. Es fa a les contrades de clima oceànic i humit. Les fagedes es concentren al Ripollès, la Garrotxa, Osona, la Vall d'Aran i el Berguedà, tot i que també n'hi ha a l’Alt Empordà, el Montseny, el Solsonès i el Montsià.
15. Bedoll
Betula pendula
Poden aguantar temperatures molt fredes i necessiten zones assolellades amb sòls humits. Abunden en riberes de rius i en boscos frescos del nord-oest dels Pirineus i a les comarques centrals de Catalunya.
16. Roure
Quercus sp.
La major part dels roures que hi ha a Catalunya són o bé martinencs, o bé de fulla menuda o híbrids. Cada espècie està adaptada a una part del territori; així, alguns viuen a la terra baixa, d’altres a la muntanya mitjana i d’altres als vessants dels Pirineus.