"Arreglar la roba té molt futur: la nostra generació no té ni idea de cosir un botó"

BarcelonaAmb només 13 anys, la Sonia González tenia la sort de saber què volia fer a la vida: ser modista. Als matins estudiava i a les tardes aprenia a cosir a l'acadèmia d'Antonia Gallego a Gavà (Baix Llobregat). Més endavant es va titular com a patronista exterior de dona a l'institut Feli, que és com les estudiants anomenaven la llavors Escola de Felicidad Duce. Va treballar per a El Corte Inglés i modistes de Gavà i Barcelona, fins que una frase li va canviar la vida. Una amiga li va garantir que "a Barcelona tot triomfa" i el 2010 González es va llançar a obrir botiga pròpia: L'Elegància de l'Eixample. Llavors tenia 26 anys i les coses li han anat prou bé perquè s'hagi pogut comprar l'entresol on s'ha traslladat aquest 2022 (Aribau, 114). Fa arranjaments de tota mena –uns baixos, una cremallera o fer que una peça ens caigui millor–, fins i tot de roba tècnica, i també vestits a mida, però els arranjaments l'han "salvat" durant els mesos difícils de la pandèmia. Si veu que alguna cosa no es pot arreglar, ho diu a la clientela, i l'únic que no toca mai són vestits de busseig ni peces de pell.

Ara té 39 anys i assegura que "arreglar la roba té molt futur". D'arguments no n'hi falten. "La nostra generació no té ni idea de cosir un botó", constata González. A més, les àvies i mares que sabien fer-ho ja no les tenim entre nosaltres o no tenen la mateixa destresa que quan eren més joves. Recomana mirar-s'hi bé a l'hora de comprar una peça de vestir, perquè les de qualitat duren més i acaben sortint més a compte que comprar barat i que després no es puguin arreglar (o que l'arranjament sigui més car que una de nova). González no defuig les contradiccions que representa que les grans cadenes treguin una col·lecció nova cada setmana. "De cara al meu negoci, superbé, perquè si la clienta es compra quatre pantalons, són quatre coses que he d'arreglar, però ens estem carregant el planeta", lamenta. En tot cas, afirma que "quasi tota la roba s'ha d'arreglar", sobretot de llarg, i si no que l'hi diguin a aquest periodista que us escriu aquestes línies: durant l'entrevista em vaig adonar que tenia dos forats al jersei i vaig sortir de la modista tot cofoi amb el jersei ben sargit. González anima les persones joves a fer-se modistes, perquè "és un ofici tan bonic... no només compensa econòmicament: és tal la gratitud del client que se'n va content que això ho és tot".