Arròs caldós de festa major a la Barceloneta
El Casa Maians, regentat pel Roger Soteras i la Fuensanta Hernández, és un nou restaurant de sempre al barri mariner
Quina descoberta, estimats lectors. Hi vaig arribar perquè un restaurador expert en cuina de cullera el va recomanar a Instagram. Vaig pensar: "Si ho diu aquest, s'haurà de tastar". És un local petit, senzill i encantador de la Barceloneta. Per fi tinc un lloc preferit per anar a menjar arròs al barri mariner. Un establiment nou, ja que només té un any i mig, però que és un restaurant de sempre. Ideal per a aquells a qui els agrada sucar pa, per als que xarrupen les closques i no els sap greu embrutar-se els dits i per a la gent que sap que menjar és tan important, que cal dedicar-hi temps. Aquesta setmana us presento el Casa Maians.
Fan cuina catalana i de mercat. Per saber quin peix tenen s'ha de preguntar, ja que a la carta hi posa: "Peix fresc i closques: depenent de la seva temporada i de la gràcia de la Verge del Carme". Perquè sí, el peix té temporada. I si es menja quan toca és més econòmic i més bo. Però per això no patiu, perquè el Roger Soteras, el cuiner, n'és tot un expert. De fet, és ell mateix el que s'encarrega d'anar-lo a comprar cada matí al mercat del peix. Al Casa Maians no entren en tendències, no busquen modes. "La Barceloneta està molt castigada en aquest sentit", diu Soteras. I afegeix: "No tenim ni tatakis, ni ceviches ni tiraditos". Però, per contra, tenen plats que escalfen l'ànima. Fan cuina de diumenge i de festa major. Bones racions i cassoles que es posen al centre de la taula, com a casa. "Ben vestides", diu. I què vol dir això? Grans fons, peix i closca. Alegria i Mare Nostrum.
El Roger Soteras és la meitat del restaurant, l'altra és la Fuensanta Hernández, la responsable de sala. El barri els ha acollit amb els braços oberts. En primer lloc, perquè ella va viure-hi nou anys. En segon lloc, perquè li van posar un nom molt pertinent: Maians era l'illa que va quedar integrada a la ciutat. Un terreny guanyat al mar gràcies al qual va néixer la Barceloneta. Fan cuina barcelonina per a barcelonins, amb la porta oberta a tothom. "Sabíem que si ens guanyàvem la gent de la Barceloneta, a darrere hi vindria la resta de la ciutat", diuen.
Plats amb identitat
Anem a la teca. Tenen una carta fixa i després plats que canvien cada dia. Els agraden les cassoles, els llegums, els menuts i sobretot els arrossos. El vaixell insígnia és l'arròs caldós mariner. Atenció, perquè porta feina: hi ha cranc blau, galera, calamar, sípia, escamarlans, gamba vermella, musclos, congre i rap. No s'estan de res. Recentment, ha sortit a algun lloc al Japó i hi van tot de japonesos a tastar-lo (i flipen, esclar). Això sí, ells hi van d'hora al matí. Un altre arròs que tenen quasi sempre a la pissarra és l'arròs a la cassola amb peus de porc gratinats i allioli. O, ara que ha vingut el fred, l'arròs de matances, típic eivissenc. El Roger Soteras va treballar a l'illa durant molt de temps i fa alguna picada d'ullet a la riquíssima gastronomia de les Balears.
Un altre plat que cal destacar és la bomba de pernil. "La Cova Fumada farà sempre la millor bomba de carn i tota la resta són còpies", diu Soteras. La seva és diferent i és alhora un homenatge, ja que va estar molts anys treballant al Bar El Jabalí, al Paral·lel. Un bar-xarcuteria que tenia una meravellosa bomba d'ibèric que molts barcelonins recorden amb nostàlgia i que ara podeu tastar al Casa Maians. Tant el Roger com la Fuensanta han voltat molt, i el pòsit del que han anat vivint ha donat forma a aquest restaurant, que van poder comprar gràcies a la baixada de preus postpandèmia. Fan dinars, de dimecres a diumenge, i també esmorzars de forquilla divendres, dissabte i diumenge. Als esmorzars hi trobareu benzina per començar el dia en forma de careta de porc amb allioli, truita de bacallà o capipota. Per dinar s'ha de reservar, i si hi voleu anar al cap de setmana, truqueu-hi amb més d'una setmana d'antelació. Hi ha lloc per a 27 comensals i no fan torns. "No volem que la gent marxi", diuen. No, nosaltres tampoc ens en volem anar.