L’art de la cistelleria: l’univers de les fibres vegetals es reivindica
La tradició va crear un cistell per a cada necessitat, però l’aparició del plàstic i les fibres sintètiques es va encarregar de fer-los desaparèixer. Arran de la crisi climàtica, aquest ofici ancestral, que s’ha adaptat a les necessitats actuals, s’ha convertit en un aliat indispensable per a un futur sostenible.
Es diu que la cistelleria i la terrisseria són els dos oficis més antics de la humanitat. La cistelleria ha sigut un art i un ofici present en totes les cultures i civilitzacions d’arreu del planeta i cada regió utilitza materials i tècniques diverses per construir cistells, mobles, ponts o teulades. D’un fardell de vímet, a casa nostra, neixen tota mena de cistells, coves, cabassos, paneres i altres objectes adaptats a les necessitats d’avui en dia fruit de l’enginy de cada artesà. Joan Farré Oliver, president de l’Associació Catalana de Cistellers i Cistelleres, ha viscut sempre i exclusivament de la cistelleria. “Vaig començar fa més de quaranta anys i des de llavors han canviat molt els hàbits, els costums i la manera de consumir de les persones. Per sobreviure he hagut d’adaptar-me a les noves necessitats i anar canviant la manera de produir”, explica. “Els coves, per exemple, són unes peces molt grans i no puc seguir fent coves grans quan les persones viuen en pisos petits”. Actualment Joan Farré treballa la cistelleria en paisatgisme i interiorisme a través de la seva empresa, Pont de Querós, des d’on ha col·laborat amb arquitectes com Benedetta Tagliabue o Jean Nouvel. “És necessari evolucionar i deixar de viure del passat, reivindicar la contemporaneïtat de la nostra feina”.
Proximitat i sostenibilitat
L’Associació que presideix Farré Oliver compta amb una cinquantena de socis, des de professionals de la cistelleria fins a aficionats a l’artesania. Fundada fa 25 anys, l’Associació Catalana de Cistellers i Cistelleres ha permès estudiar, investigar i difondre la realitat etnològica dels cistellers dels Països Catalans. “Des que el plàstic i les gomes derivades del petroli van entrar a la societat el nostre ofici va patir una davallada important i d’aquesta manera els que vam quedar podíem organitzar-nos. Els cistellers no competim entre nosaltres, sinó que col·laborem”, diu Farré. Pel que fa al futur de l’ofici, es mostra optimista i assegura que els cistellers i cistelleres tindran un paper rellevant en el futur. “Utilitzem un material de proximitat, ecològic i sostenible. La nostra feina engloba tots els conceptes que ara estan tan de moda, i arran de la crisi climàtica i la pandèmia s’ha generat un interès per aprendre’n”.
- Saber distingir-ne els tipusQuina diferència hi ha entre un cistell, un cabàs o una panera? Al llibre ‘A la recerca del cistell perdut’ de Roser Albó s’especifiquen els següents tipus genèrics de cistells, coves i altres treballs similars.
- CistellEstri de vímet o sarga de diferents formes i mides i acabat amb una nansa de banda a banda.
- CoveRecipient de vímet o altres fibres naturals, acabat amb dues nanses petites, una a cada costat.
- CanastraNom donat a alguns coves grans i també a les maletes quadrades de vímet.
- CabàsRecipient d’espart o llata de palma o margalló amb dues nanses. En alguns indrets, els coves són coneguts com a cabassos.
- SenallaNom que es dona al cabàs d’anar a comprar.
- Panera, paner o bresDiferents noms equivalents a cistell o cove; també es coneix com a panera un recipient més pla i ample que el cistell, de forma ovalada o rodona.
- PanistraVariant del cove en algunes comarques.
Com i de què estan fets els nostres cistells?
Les tècniques que fan servir els cistellers són universals. Trobem les mateixes tècniques en països diferents i utilitzades per fer el mateix tipus d’objectes com la cistelleria en espiral, cordada, teixida o trenada. Tot i que aquestes són les tècniques comunes que es practiquen arreu del món, n’hi ha dues de molt representatives dels Països Catalans. Es tracta del cul de queixal (la base de la cistella de collir bolets) i la cargolada en tres ramals.
A casa nostra, els tipus de fibres vegetals utilitzades en la confecció de cistells i coves són variats i destaquen la palla, la palma, el jonc, la canya, el bedoll, l'avellaner i diferents varietats de vímet i sarga. Hi ha variants territorials que responen als diferents tipus de plantes que es fan a cada lloc.