Artur Busquets: "Qui posi gel al vi és un botifler"

Quina relació té amb el vi una persona que ha fet un anunci de cervesa?

— A mi m'agrada molt beure, però menjant, que no se’m malinterpreti. La gastronomia i els sabors, m’apassionen. Soc un sibarita dels sabors! Ara bé, no bec mai a casa sol. Com a molt podria fer-me una copa de vi mentre cuino, que em flipa. El vi té aquesta cosa més selecta, que fa que te l'hagis de prendre en una ocasió especial. Un dels moments que puc fer una copa és quan amb les meves companyes de pis, que són com les meves germanes, preparem un sopar especial.

A part que ha de ser una ocasió selecta, té algun requisit indispensable a l'hora de servir el vi?

— Home, el vi blanc sempre fred. Qui li posi gel és un botifler, i poc més. Inclús el vi negre també m'agrada fred, tot i que sé que es pot prendre de les dues maneres, a mi m'agrada fred i no entenc per què la gent no és tan exigent amb la temperatura del negre.

Sigui l’època de l’any que sigui sempre pren les begudes fredes?

— Sí, jo l'aigua me la bec freda tot l'any, encara que sigui hivern. Jo em puc demanar una sopa calenta, una escudella, i l'aigua ha de ser freda.

Quan té una carta de vi entre les mans, què mira abans: el nom del vi, la denominació d’origen, la varietat o el preu?

— Sempre miro primer les denominacions d'origen. També conec algun raïm, però soc molt paquet. De la denominació d’origen, quasi sempre miro que sigui català. Jo soc un traïdor perquè soc del Maresme i hauria de mirar els vins d’Alella, però en molt pocs llocs tenen vi de la zona. Llavors acabo mirant sobretot vins del Penedès, Terra Alta, o Montsant. A més de traïdor també soc un botifler, perquè m'agrada molt el Ribera del Duero, perquè hi tinc una certa connexió per uns col·legues.

Quina relació ha tingut amb el vi històricament?

— Fa molts anys que tinc un col·lega d’Alella, que és el meu millor amic de l'institut, que la seva família és de Valdearcos de la Vega. Des que tenia 14 anys que anem al seu poble i de més grans vam anar a diferents cellers a fer tasts, per això d’alguna manera també tinc una estima a aquell territori. Encara que intento tirar cap a casa, els Ribera del Duero també estan molt bé.

I a casa?

— Ma mare és una jefa, ho sap tot. Jo soc una deshonra per a ma mare en el món dels vins. Bé, sempre puc defensar-me dient que el meu pare no beu, però està clar que de la mare n'he pogut aprendre molt perquè cuina molt i molt bé. Des de sempre recordo molt la mare parlar de vins, de portar-nos a cellers... també perquè companys d'Alella treballen en el món de la viticultura. Però quan anàvem a fer vins, el que més m'interessaven són les patates i les escopinyes.

Recorda el nom d’algun vi que sàpiga que no falla mai?

— Sí, el Gotim Bru de Costers del Segre, em flipa. De blanc també el Perro Verde, és molt típic, però em funciona. També l’Enxaneta, del Penedès.

Com a actor de teatre, m’imagino que s'ha mogut força pel territori, recorda algun àpat inoblidable on el vi tingués un paper rellevant?

— La veritat és que força vegades després de les funcions, com ara la de Jauría, sortim a sopar fora i ens demanem algun vi. Per exemple, l'altre dia vam anar al Kursaal, a Manresa, que està molt bé. Allà el Carlos Cuevas va triar un vi que era boníssim; tot i beure menys que jo, en sap més. Ell sí que és un sibarita!

Tenen dinàmiques diferents amb el grup de teatre i el seu grup de música, Els Brega? 

— Doncs sense voler-ho és diferent, perquè els assajos els fem amb cerveses ipa sempre. També ratafia, però per als assajos no, això ens ho emportem als bolos preparat per a després de l’actuació. 

Amb qui li agradaria anar a fer una copa? 

— Home, amb Lemmy Killmister, de Motorhead. És Déu nostre senyor. Perquè he passat un munt d'hores escoltant-lo i és una de les grans influències del nostre grup, Els Brega. Però aquest no sé si es demanaria un vi, com a molt, prendria una ratafia.