Artur Peguera: "Abans ningú es plantejava que el vi pogués fer mal"

Recordes quin va ser el teu primer contacte amb el vi?

— El primer record és al bar restaurant que els meus avis tenien al Pont de Suert. Va ser un primer contacte amb la curiositat d'un nen que veu que tothom beu una cosa que és d'un color bastant atractiu i la tasta. La primera sensació és de fàstic. Era el vi de taula que tenien, que hauria d'estar prohibit per salut no beure'l amb gasosa.

Uns anys després vas anar a viure a Galícia: el contacte amb el vi va continuar?

— Sí, va ser un canvi. De viure en un poble on nosaltres només pensem a sortir al carrer i pujar a la muntanya, a descobrir una ciutat, Lugo, amb molts serveis i molts costums que no teníem. Per exemple, hi havia el costum d'anar a fer tapes i fins i tot els meus amics d'escola, encara que tinguéssim 10 o 12 anys, anàvem a prendre'n. Allà o demanaves un caldo o una taza de ribeiro, i et donaven una tapa. Primer va ser un caldo, però el segon ja va ser un ribeiro. Abans ningú es plantejava que el vi pogués fer mal.

Quan vas fer el salt de degustar-lo com a entitat pròpia?

— Va ser amb uns altres familiars de la Seu d'Urgell que tenen l'hotel restaurant Andria. Allà sí que vaig poder aprendre una mica la cultura del vi. Va ser amb 17 anys, quan hi anava els estius i les èpoques de vacances a ajudar-los al restaurant. Allà vaig educar-me una mica a apreciar els bons vins i, sobretot, a respectar-los.

Ben bé a què et refereixes quan parles de respectar el vi?

— Crec que el vi s'ha de respectar. S'ha d'entendre les qualitats que fa que combinin amb segons quins plats. Perquè, al cap i a la fi, independentment del que et costi una ampolla de vi, no pots malmetre'l, perquè hi ha hagut molta gent que s'ha dedicat a plantar vinya, a fer la verema, a premsar-lo i, fins i tot, al restaurant. El respecte és per a tota aquesta gent. No pots posar-hi gasosa o servir-lo a una temperatura que no correspon o menjar-lo amb un plat que no hi marida.

Quins són els teus vins preferits?

— Un dels meus vins preferits és l'Ekam, és un vi grandiós. Però, com dèiem abans, si te'l beus amb una botifarra amb bolets, penso que és un plat que no ajuda a valorar-lo. En canvi, en un plat com aquest pel meu gust escolliria un Gotim Bru, del Castell de Remei, que per a mi és un gran invent, un dels grans invents de la història del vi. És un vi molt assequible i es pot combinar amb una gran varietat de plats. T'adones realment que l'elaboració del vi a Catalunya, en bona part, és amor pur, romanticisme pur, i ho fan amb ganes que aquest vi que estem fent arribi a la gent i que en gaudeixi, i això és molt bonic. Un exemple d'aquesta filosofia és el celler de Lagravera, a Alfarràs, que volen recuperar les tradicions de com es feien els vins abans, s'han involucrat tant i posen tant d'esforç i tants recursos que la veritat és que hem d'estar molt agraïts a tota aquesta gent.

Ets més de vi negre o de vi blanc?

— Fins ara el que més havia begut era el negre. Però soc una persona que s'adapta bastant. També hi ha fet la meva dieta, abans era una persona que menjava molta carn i molta pasta i, per tant, tenia més tendència als vins negres. Però s'ha anat capgirant per diferents circumstàncies. Quan vas a un restaurant amb la parella, per a mi és més fàcil adaptar-me i prendre un vi blanc. Ara m'agrada molt el vi blanc, encara que trobo que el perill que té és que entri més fàcil i, per tant, sigui més perillós.

Vas començar pujant muntanyes de petit i has acabat corrent maratons. L’afició a l’esport t'ha fet canviar la teva relació amb el vi?

— Crec que és totalment compatible. Tant és així que resulta que hi ha una marató a Catalunya, no sé si continua encara, on a cada avituallament fan un tast d'un vi diferent, d'un celler diferent. Una cosa similar també es fa a França. I la gent travessa la meta i arriben rectes, eh? Però, evidentment, si vas a una marató d'aquestes, no vas a buscar fer la teva millor marca de la vida, sinó que vas a gaudir d'una altra manera. Evidentment, beus aigua també, perquè és que si no acabaries deshidratat. Aquesta no és una idea molt diferent de la que recordo que es fa a la marató de Berlín; quan arribes, el primer que fan és donar-te una gerra de mig litre de cervesa. També als campionats de motor el cava juga un paper clau com a senyal de victòria o com a patrocinador.

Parlant d'escumosos, quin va ser el teu últim brindis?

— El que tinc més recent és el de l'aniversari de ma mare, que va fer 93 anys fa quatre dies, és el que més recordo. I també et diré que en parella brindo molt. Brindem molt. Per moltes coses, perquè sempre hi ha un bon motiu per brindar. També amb la meva filla quan anem a sopar a algun lloc de tant en tant.