Assassinat a cop de garrot fa cinc mil anys: la història de l'home de Vittrup
Investigadors de la Universitat de Göteborg han descobert què s'amaga darrere de les restes que es van trobar l'any 1915
Va néixer a la península Escandinava, prop del cercle àrtic, tot i que els seus ossos es van descobrir al fons d'un pantà de Dinamarca. Era un caçador recol·lector del neolític, però quan tenia uns 18 anys, va començar a viure en una societat agrícola a més de mil quilòmetres de casa seva. Investigadors de la Universitat de Göteborg han descobert què s'amaga darrere de la història de l'home de Vittrup, una incògnita arqueològica des que se'n van trobar les restes l'any 1915. Però el més interessant no és la seva vida, sinó la seva mort: 8 cops de garrot al crani haurien matat aquest individu. La hipòtesi principal? Un sacrifici violent en forma de ritual.
L'home de Vittrup va ser un estranger a la societat danesa on va morir, tot i que els investigadors desconeixen el perquè. Podria haver estat un immigrant o un comerciant de sílex integrat entre els agricultors de Jutlàndia i Suècia. O podria haver estat un presoner obligat a treballar com un esclau. El que demostra que era un foraster i el que va fer saltar les alarmes dels investigadors va ser el seu crani, sobretot, i la seva descendència genètica: tots dos diferents dels individus de la Dinamarca neolítica. Aquesta troballa, doncs, podria aportar noves dimensions a un debat mil·lenari sobre la història de la població del nord d'Europa.
Les restes del fons d'un pantà
L'any 1915, tallant torba, es van descobrir les restes de l'home de Vittrup al fons d'un pantà de la Jutlàndia septentrional. El turmell dret, una part de la tíbia, un crani fragmentat i la mandíbula formen l'esquelet que es conserva de l'individu. Aquestes restes humanes d'entre el 3100 i el 3300 aC anaven acompanyades d'un garrot de fusta, un vas de ceràmica i ossos bovins.
Pel que fa a la resta del cos, pot ser que els fragments flotessin per separat en descompondre's o que es perdessin durant l'excavació de torba. L'estudi deixa clar que van ser vuit els impactes que van fragmentar el crani i li van provocar la mort quan tenia entre 30 i 40 anys. Els cops es van donar amb una força contundent, segons els investigadors, i amb un objecte de material resistent que podria molt ben ser el garrot descobert juntament amb les restes humanes. Pel que fa al sacrifici, l'estudi recalca que no està relacionat amb l'estatus social, i que en aquella època era comú sacrificar humans de manera violenta i abandonar els cossos als pantans.
Era un home de mar
De petit es dedicava a la pesca i vivia en una zona freda i costanera, probablement a Noruega. Segons els estudis genètics de l'informe publicat a la revista Plos One, compartia descendència amb caçadors recol·lectors escandinaus. A això es dedicava també durant els seus primers anys de vida. L'esmalt de les dents i el col·lagen dels ossos és el que demostra que va començar menjant aliments del mar (foques, balenes, peixos) i més tard també agrícoles (ovelles, cabres). A què es deu aquest canvi? Els experts creuen que quan l'home de Vittrup era un noi de 18 anys va començar a viure en una societat agrària danesa a desenes de quilòmetres del seu lloc natal.
Tot i que les restes es van descobrir fa més de 100 anys, no va ser fins al 2014 que l'home de Vittrup es va incorporar a un projecte més gran d'investigació del mesolític i el neolític. Va ser en aquell moment quan es va descobrir que el perfil genètic era diferent del dels seus companys locals contemporanis i va començar la investigació que ha donat fruit a l'estudi actual. L’esquelet va ser seleccionat per anàlisis transdisciplinàries per revelar la història de la seva vida en termes de "perspectiva històrica de la població". Es pot veure avui dia al Museu Històric de Vendsyssel, a Dinamarca.