Astèrix i Obèlix contra els gurús de l'autoajuda
El nou còmic de la sèrie, 'El lliri blanc', situa un predicador del pensament positiu dins el poblet gal resistent als romans
BarcelonaQuan ja creien que cap amenaça externa els podria vèncer, el llogarret gal d'Astèrix i Obèlix veurà com la seva unitat trontolla per l'arribada d'algú que ni havien imaginat: un gurú de l'autoajuda enviat expressament de la mà de Juli Cèsar. Dosventus és el gran antagonista d'El lliri blanc (Salvat), l'àlbum número 40 de la sèrie de romans i gals que acaba d'arribar a les llibreries amb traducció de Daniel Cortés Coronas. En aquesta ocasió, Fabrice Caro (conegut artísticament com a Fabcaro) s'ha encarregat d'idear i escriure la història en substitució de Jean-Yves Ferri, que va demanar a l'editorial agafar-se un temps de descans. Els dibuixos són de Didier Conrad, que des del 2011 ha assumit la tasca de donar continuïtat als personatges de René Goscinny i Albert Uderzo, juntament amb Ferri.
Seguint la dinàmica de situar un llibre de la sèrie al poble i el següent enviar els protagonistes de viatge, en aquesta ocasió les aventures d'Astèrix i Obèlix passen a casa. Dosventus és el metge en cap de l'exèrcit del Cèsar, un home amb la mirada bonhomiosa i els cabells al vent. La seva arribada a l'aldea gal·la deixa empremta de bon principi, quan aconsegueix que el peixater deixi de vendre peix en mal estat i el ferrer es dediqui a buscar nous sons amb el martell. Dosventus només sap llançar bones paraules als enemics, i això els deixa ben confosos. "A França hi ha una gran tendència a comprar llibres d'autoajuda i a difondre el pensament positiu. D'entrada no hi tinc res en contra, però a vegades pren una deriva els beneficis de la qual no són tan clars", explica Fabcaro. Dosventus és "un gurú que sembra serenitat" en un poble "que s'aguanta, precisament, pel caos i el conflicte", i Astèrix, esclar, hi haurà d'intervenir perquè tot torni al seu lloc.
Fabrice Caro té una llarga trajectòria com a autor de còmics i també de novel·les. Entre els seus títols més venuts hi ha el còmic Zaï zaï zaï zaï, l'aventura d'un dibuixant publicada el 2015 i guardonada amb nombrosos premis. Per a Caro, convertir-se en autor d'Astèrix ha estat "tot un miracle" que ha intentat gaudir al màxim. "Va ser una de les meves primeres lectures, juntament amb les històries de Mortadel·lo i Filemó i Zipi i Zape. Quan vaig rebre la proposta de l'editorial, al cap m'hi van esclatar focs artificials", subratlla l'autor.
Una història d'amor a l'aldea
Si bé ha procurat no allunyar-se gaire de l'estil de Goscinny, Fabcaro ha incorporat al guió elements que, de petit, li cridaven l'atenció en les històries d'Astèrix i Obèlix. El més rellevant ha estat donar protagonisme al cap de la tribu, Abraracúrcix, i a la seva dona, Bonamina. "Sempre sembla que s'estiguin barallant, però jo els adoro i trobava que la imatge que en teníem era molt superficial", diu l'autor. Per això a El lliri blanc la parella viurà un ressorgiment del seu amor. Per arribar-hi, però, no ho passaran gaire bé. "Ella té deliris de grandesa, vol viatjar i, quan marxi, ell l'enyorarà molt. Volia incorporar aquest plantejament més romàntic, que no és habitual als còmics d'Astèrix", destaca Fabcaro.
Les aventures d'Astèrix i Obèlix, publicades per primera vegada el 1959, són tot un fenomen per als amants del còmic, i la febre per les seves històries no s'atura malgrat els anys. A França s'han imprès més de dos milions d'exemplars d'El lliri blanc. "L'Astèrix i l'Obèlix són tota una institució a casa nostra, pràcticament són patrimoni nacional. El més bonic, però, és que a diferència d'altres còmics, es tracta d'un fenomen intergeneracional", ressalta Didier Conrad. D'aquest nou àlbum se'n distribuiran 30.000 en català i 150.000 en castellà. El llibre també s'ha traduït al gallec, a l'eusquera i a l'asturià.