Astèrix a la perifèria
BarcelonaAquest cop l'Astèrix viatja a la perifèria de veritat. El lloc on ningú vol anar. La terra desconeguda, sospitosa i menystinguda per la metròpoli. És passat el Danubi, i continua més enllà del Don. És el país on viuen els sàrmates i els escites. Gent perillosa que es vesteix amb la pell dels seus enemics. A una de les seves regions, Homer l'anomenava la terra dels cimmeris, un nom que Robert E. Howard va ressuscitar per a la literatura pulp del segle XX en donar vida a Conan el Bàrbar, de qui Laertes acaba de publicar una antologia de relats en català.
A l'aventura d'ara, l'Astèrix, l'Obèlix i el druida Panoràmix es veuen arrossegats a la recerca del griu, una criatura mai no vista ni pels gals ni pels romans. Els grecs ja sabien, però –ho va dir Heròdot–, que aquesta bèstia fantàstica és la guardiana de l'or. Entre la gent que es diu civilitzada la llegenda dibuixa els escites amb una barreja de sang humana i d'or màgic. Certament, l'art d'aquests pastors nòmades de les estepes constitueix un extraordinari tresor de peces d'or. Es diu que el mític toisó que va portar els argonautes fins a un extrem de la mar Negra era la pell de xai que els buscadors de palletes d'or feien servir per filtrar l'aigua dels rius a la Còlquida (la Cimmèria d'abans i la Geòrgia d'avui.) També és cert que el seu nom està condemnat per les atrocitats. De Tomiris, reina dels massagetes, es diu que quan va derrotar el persa Cir el Gran el va fer decapitar per banyar el seu cap en un odre ple de sang humana.
Astèrix i el griu és, potser, l'àlbum més fascinant d'aquest personatge des que va deixar de dibuixar-lo Uderzo o, encara més, des que va morir Goscinny. L'enginy de Goscinny és irreemplaçable, i com que Ferri i Conrad, els nous autors, ho saben, ni es plantegen imitar-lo. Van a una altra cosa. Van a l'atmosfera, al paisatge, a plasmar la passió per l'aventura. Tot allò que era estretor i foscor a Els llorers del Cèsar (un dels àlbums de Goscinny i Uderzo més penetrants i tortuosos), aquí és ample i blanc. Però d'un blanc ominós, igual que el blanc de la balena Moby Dick i el de les muntanyes de la follia de Lovecraft. Tot l'Ovidi de l'exili (quan es demana si hi ha alguna cosa més horrible que els rius d'Escítia en una terra deixada de tothom i sempre coberta de neu), batega a les vinyetes d'aquest àlbum.
____________________
Compra aquest llibre
Fes clic aquí per comprar Astèrix i el griu a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.