Per què ens atrauen els racons més inhòspits del planeta?

BarcelonaUna de les motivacions que han fet avançar el món al llarg de la història és el desig de saber, de conèixer nous mons, de plantejar-se reptes insòlits i de superar obstacles que semblen impossibles. Aquestes metes encaixen amb l’esperit de l’explorador, que de vegades també ha perseguit altres finalitats no tan prosaiques, com l’ambició de posseir riqueses, propietats o fama. Sigui com sigui, tots els grans viatges cap a zones desconegudes comencen a la ment de persones per a les quals l’aventura forma part de la seva manera d’entendre la vida, tot i que val a dir que la història també ens demostra que molts dels pioners que van descobrir nous mons sovint hi van arribar de formes poc romàntiques.

De fet, hi ha persones que necessiten explorar contínuament entorns nous, conèixer gent nova, viure experiències diferents, buscar nous reptes, una necessitat que es coneix amb el nom de la síndrome de l’explorador i que encaixa amb el perfil de les persones que necessiten moviment i acció. Des de la psicologia, el concepte s’aplica als que necessiten estímuls i aventures constants, moguts per una curiositat innata i les ganes de fer i aprendre coses noves. El doctor en psicologia Marvin Zuckerman va ser el primer a aprofundir en aquest concepte, i segons el seu model aquesta recerca implicaria la necessitat de rebre sensacions noves, variades i complexes. Alhora, establia que els principals trets o característiques que trobaríem en les persones amb aquesta síndrome serien la recerca d'aventura i risc, la recerca d’experiències, la desinhibició i més susceptibilitat a l'avorriment.

En aquest patró hi encaixa perfectament Rubén Díez, conegut pel seu projecte Lethal Crysis, un dels canals de viatges extrems més popular de l’Estat, que ha recorregut mig món per donar a conèixer els racons més impactants i sovint desconeguts del planeta i explorar les seves cultures a partir del testimoni de les persones que hi viuen.

Recentment ha publicat Un mundo de historias (Ediciones B), on recull el testimoni d’alguns dels seus viatges als racons més inhòspits del planeta, en una lectura que proposa entendre què suposa viure a temperatures de -40 °C, o viatjar des de la tundra fins a la selva passant per l'aridesa del desert i el gel de l'Antàrtida. Díez reconeix que viatjar, per a ell, "ho significa tot, tant a nivell personal com professional": "És el que em mou i el que fa que em desperti amb il·lusió cada dia. A més, m’ha permès conèixer algunes de les persones més importants i interessants de la meva vida. Em fa aprendre i créixer, és la meva motivació, la meva passió. No m’imagino una vida sense viatjar", diu.

Tot i que creu que viatjar no necessàriament ha d’implicar anar als llocs més recòndits del planeta, el cert és que és el que acaba fent, a la recerca "d’aquell estímul, aquell descobriment". L’atracció que sent per indrets remots i inhòspits reconeix que probablement es deu al fet que normalment acaba gaudint més de les cultures que menys s’assemblen a la seva, "perquè tot és nou, i això és un estímul". Díez reflexiona sobre com el món tan globalitzat en què vivim ha comportat "que es perdin tradicions i cultures, estils de vida propis". "Però en aquests llocs tan llunyans encara hi puc trobar cultures preservades en què la identitat que diferencia els pobles segueix forta, i això és el que m’agrada explorar", explica.

Per tot plegat, més enllà de narrar els seus viatges, Díez aposta sobretot per incloure el lector en el diàleg que ell sempre ha buscat establir durant els seus viatges amb els que considera els veritables protagonistes d’aquestes experiències, les persones que viuen en aquests llocs espectaculars. "El llibre és una barreja d’històries fascinants i interessants que m’han explicat vint protagonistes que m’he trobat arreu del món –explica Díez–. De forma prèvia a les seves històries, hi incloc un relat on explico una mica la meva estada en aquell indret i la meva manera de veure el món, així com el context d’aquells països mentre hi vaig estar". Pretén donar a conèixer aspectes culturals, socials i històrics amb la voluntat que la gent pugui viatjar per tot el món a partir d’aquests relats de vida. Díez reconeix que li agrada especialment la història que hi ha al darrere del seu viatge a Nagaland, a l’Índia, on va conèixer els caçadors de caps humans –"Una història tremenda", assegura–, o la història d’un miner que viu en la que qualifica de ciutat més depriment del món, Vorkutà, a l’Àrtic rus.

Pel que fa al que ha après en els seus viatges, Díez diferencia entre l'àmbit personal i el que ha anat coneixent sobre el món: "Sobre el món he après coses de moltes cultures, religions, societats, idiomes, que desconeixia, però sobretot sobre l’ésser humà. He comprès que no hi ha persones del tot bones ni del tot dolentes, sinó que cal saber tot el que hi ha darrere de les seves realitats. En el fons tots ens assemblem més del que ens podem imaginar", diu, ja que tot i tenir vides molt diferents tots compartim les mateixes ambicions a la vida, com tenir un lloc on viure, algú que ens estimi o una família. "Pel que fa a mi mateix –continua–, he après a gestionar millor les meves emocions, com la por, per exemple. Portar una vida nòmada comporta que hi hagi moments durs, de soledat, sobretot quan fas camí sense companyia. Et replanteges la vida que has escollit perquè implica moltes renúncies, i això fa que sovint sentis nostàlgia. Però no per això canviaré la meva manera de viatjar i de viure. Si em replantejo el camí que he triat la resposta final sempre és la mateixa, que aquesta és la meva vida".

Si voleu encomanar-vos de l’esperit explorador de Rubén Díez, aquí teniu un breu tast de cinc dels seus viatges.

És un dels estats indis més remots i inhòspits, un territori amb carreteres impracticables i una gran riquesa natural cultural i històrica, on hi ha un gran nombre de grups ètnics provinents de diferents zones del continent asiàtic. Allà hi va conèixer el Penchun, un dels últims caçadors de caps humans.

Al Kurdistan hi va descobrir Irbil, el poble que mai ha conegut la pau. És una de les ciutats habitades més antigues del món i ha sigut un centre important a la regió de Mesopotàmia al llarg de la història. Allà hi va poder gravar diversos reportatges relacionats amb aquesta regió, com un sobre la història del poble kurd i un altre sobre els nòmades que viuen a les muntanyes. El protagonista d’aquesta història és Ayar Rasool, algú que sap què vol dir créixer enmig d’una guerra.

La presenta com l’illa on segresten les dones per casar-s’hi. Assegura que és un lloc tan especial com únic al món i, tot i que és molt a prop de Bali, encara passa bastant desapercebuda. A l’illa s’hi parlen vuit idiomes diferents i encara avui trobem assentaments molt tradicionals, amb petits poblats que amb prou feines tenen una dotzena d’habitatges. Les cases són un dels seus elements més característics i estan construïdes sobre un terra de teca, amb parets de bambú i enormes sostres de palla.

Rubén Díez assegura que Baixa Califòrnia és un indret únic al món. Reconeix que no sap què té però que enganxa. És un territori que avui és la regió vitivinícola més important de Mèxic, i en destaca el seu pas per Cataviña, una petita localitat situada al cor de la reserva de la biosfera El Vizcaíno, coneguda pel seu paisatge desèrtic únic i sorprenent.

Díez descriu l’Antàrtida com la joia de la corona dels llocs del planeta sobre els quals encara tenim poca informació i on viatjar-hi continua sent una gran aventura. Un continent que presenta les condicions més inhòspites per a la vida del nostre planeta pel fet de ser el més fred, salat, ventós i aïllat.