Aus policromes, terrossos còsmics

Els darrers temps l’editorial L’Albí ha reemprès amb força la publicació d’una sèrie de llibres valuosos que destaquen per la seva passió i per la seva ambició. Un dels més rellevants és l’antologia Aus policromes a cura de Montserrat Butxaca i Quirze Grifell, un recull que abasta composicions poètiques de persones nascudes entre els anys 1940 i el 2000. El volum és el tercer recull que veu la llum a la magna biblioteca Escriptors del Berguedà, per tant' es pot ben dir que s’emmarca en un projecte de llarg abast que vol donar a conèixer la tremendíssima força dels versos en aquest territori tan marcat dels Països Catalans. D’aquest context han sorgit genis malèfics com Guillem de Berguedà, creadors fascinants com Ramon Vinyes i un excel·lent planter de poetes del nou mil·lenni que realment és admirable, tal és el cas de Laia Martínez i López, que va néixer en aquest prolífic paisatge i fa anys que ha niuat a Mallorca, des d’on continua escrivint, traduint i cantant.

És un gest d’intel·ligència que el pròleg vagi a càrrec de Vicenç Altaió, un dels poetes i assagistes més destacats de la generació dels 70, un dels teòrics més interessats en les darreres tendències, en les fructíferes connexions entre arts, en el delicat i elèctric fil que va de l’emoció al pensament, de la vida a la cultura i viceversa. Altaió és també un dels pensadors més destacats en l’eix que va de l’ultralocal a l’universal: com els seus mestres, Miró i Foix, sap que l’artista ha d’endinsar unes arrels molt profundes en l’espai on s’emmarca la seva ànima i el seu cos per poder abastar les estrelles, gest que saben dur a terme els poetes que integren Aus policromes. Com bé apunta el prologuista, ens trobam davant d’un riquíssim sistema geoliterari, una extraordinària psicogeografia que ha sabut convertir aquest racó de món en un laboratori vivent. Només cal re-cor-dar –acostar les coses al cor segons Blai Bonet– com el poeta i artista Josep Grifoll ha aconseguit convertir Casserres en un autèntic Poble-Poema.

Des de Mercè Miró, que enceta el llibre, fins a Hug Casals, que el tanca, i passant per les plomes destacades de Josep M. Sala-Valldaura, Hermínia Mas, Jordi Cussà, Toni Gol, Tomàs Arias, Abraham Mohino i Blanca Llum Vidal, Aus policromes, de Montserrat Butxaca i Quirze Grifell a L’Albí és un prodigiós festival de veus que constaten les potencialitats i els assoliments de l’experiència poètica. Estam davant d’un d’aquests títols que, a partir d’ara, serà d’obligada, imprescindible i absoluta referència.