La increïble àvia emprenedora rere els bolquers ADZ Nadons

Maria Teresa Saperas, mestra a punt de fer 91 anys, ha fundat una família de set fills -tots -emprenedors- i, quan tenia 78 anys, també va fundar l’empresa ADZ Nadons SCP, que ara porten la seva filla Cristina i la seva neta Ester. En un taller de les Borges del Camp (Baix Camp), aquesta empresa familiar elabora bolquers ecològics reutilitzables i entre tres i cinc vegades més barats que els industrials. Són una plantilla de quatre dones, amb previsions de ser-ne sis ben aviat.

ADZ Nadons és tot un cas de manual d’economia circular i sostenible, però l’objectiu és arribar a ser un cas d’èxit. Els principis, ja se sap, sempre són difícils. I encara més en plena crisi i amb un producte vingut del passat, però avançat al seu temps. Els articles d’higiene reciclables tot just comencen a ser habituals, però el 2009 la idea de rentar bolquers era pràcticament ciència-ficció. Menys per a la Maria Teresa, que se n’havia fet un tip a la vida i, com tantes dones de la seva època, n’havia confeccionat a mà per als seus fills.

L’ADZ de la marca és l’acrònim del cognom del seu marit, Ramon Adzerias, que en els seus 57 anys de casats sempre li va fer costat en tot. Tots dos eren voluntaris en un centre benèfic de Reus. Hi havia molta demanda de bolquers i ella va tenir molt clar que era millor “reciclar-los i gastar els cèntims en menjar i medicaments”. Dit i fet. Va rondar per totes les botigues de Reus buscant bolquers rentables, fins que un farmacèutic la va tractar amb tanta condescendència que “vaig tornar a casa empipada i rumiant”, explica. Allí, com a àvia de criatures que era -ara té setze nets i dos besnets- hi tenia bolquers i, tot just arribar-hi, en va desmuntar un, en va copiar el patró i amb una samarreta vella, tela plastificada i materials que tenia per casa en va cosir un. Com els d’abans, però millor. Acabava de fer un prototip que engegaria una empresa premiada per innovadora.

Una de les seves filles i el seu gendre la van engrescar a perfeccionar-lo i també la van inscriure als Premis Reus, un certamen per fomentar l’emprenedoria. Per a sorpresa seva, van seleccionar el seu projecte. Però per passar a la fase finalista era obligatori superar un curs de gestió empresarial a la Universitat Rovira i Virgili.

S’hi va posar. Agafava l’autobús per anar a classe. “Tots eren molt joves i es van quedar parats quan em van veure -recorda ara-, però de seguida ens vam fer amics i em van ajudar molt”. Un dels seus fills té l’empresa ADZ Informàtica i “com que sempre li preguntava coses”, ja controlava força l’ordinador. Al curs, va aprendre a fer anar l’Excel, el programari de full de càlcul. Ho comenta amb la naturalitat d’una persona a qui li ha agradat, sempre, “estudiar i aprendre”.

ADZ Nadons va guanyar el tercer premi i “ja no hi va haver marxa enrere”. Tenia el compromís moral de continuar perquè “potser algú mereixia el premi més que jo”, explica. En les provatures de desenvolupar un producte nou, la Maria Teresa va invertir els seus estalvis i un crèdit. La recerca i desenvolupament (R+D) era tan casolana que xopava els bolquers en cubells d’aigua fins que eren ben impermeables, però no van resistir els moviments reals d’un nadó. Prova i error, i tornar a provar. Fins que se’n va sortir.

La Cristina va canviar la seva feina, al taller de motos del seu marit, per ajudar a tirar endavant el projecte. Era un producte tan nou que, primer, només trobaven la tela als Estats Units. També va superar la muntanya de “mil gestions que no havia fet mai, com tràmits duaners i en anglès”. Passat el temps, “ja hem aconseguit matèries primeres de proximitat”, indica. El producte agrada molt, coincideixen a dir mare i filla, però “a l’hora de comprar-lo, diuen que els falta temps per rentar”.

Per vèncer aquest fre, ADZ Nadons ha buscat aliances amb ajuntaments i llars d’infants. Els ajuntaments regalen lots de la marca com a benvinguda als nadons i així les famílies constaten que són pràctics i molt més barats. El consistori, per la seva banda, redueix la factura de gestionar un residu complicat, tant per volum com per la barreja de materials sintètics i restes orgàniques. Segons un estudi, l’ús d’aquests bolquers ecològics durant dos anys i mig n’estalvia 5.500 dels industrials i un cost que s’acosta als mil euros, sense comptar els costos ambientals. Les vendes, a poc a poc, van pujant a mesura que es prova el producte.

Aquesta emprenedora més que sènior, tot i que ja està retirada, cada dia s’interessa per l’empresa. Mentrestant, ha escrit les seves memòries, ha començat a pintar -ja ha muntat una exposició- i ara aprèn a tocar el piano. No pren cap medicament, es manté sempre activa i aconsella a qui comenci un projecte “no perdre mai la paciència, ser constant i no lamentar-se”.