Infància

Què és el 'baby sign language' del qual tothom parla?

És un llenguatge de signes per comunicar-se amb un nadó quan encara no es pot expressar amb paraules però no hi ha estudis concloents i es recomana no deixar-se seduir pels reclams d'alguns portals d'internet

Una nena es comunica amb les mans mentre menja
19/11/2024
5 min

Barcelona¿És possible poder entendre’t amb el teu nadó mitjançant un llenguatge de signes? Sembla que sí, o com a mínim això asseguren els que practiquen l’anomenat Baby sign language, una eina que neix als anys vuitanta als Estats Units arran d’investigacions fetes en famílies en les quals els nadons s’havien de comunicar amb els seus progenitors sords, i ho feien molt abans d’aprendre a parlar.

A casa nostra, el baby sign language ha arribat aquests últims anys de la mà de centres com The Baby Sign Academy, fundada per Marta Serra, bioquímica i autora del llibre ¡Por fin mamá me entiende! (Roca Editorial, 2024), en el qual explica els secrets d’aquesta tècnica que assegura que li ha canviat la vida a l’hora de relacionar-se amb els seus fills.

“És un llenguatge de signes pensat perquè sigui temporal, però que faciliti la comunicació entre els cuidadors i els nadons quan encara no saben parlar”, explica Serra, que aclareix que no es tracta d’una llengua de signes com la dels sords, encara que tingui algunes semblances, sinó que són signes molt senzills que indiquen diferents objectes o necessitats, com mama, aigua o llet.

No hi ha una edat concreta per començar a fer servir el baby sign language amb els nadons, encara que la franja més comuna aniria entre els sis i els divuit mesos d’edat, segons Serra. “Si és més petit, hem de veure si el nadó està preparat, i això ho podem detectar quan ens segueixi amb la mirada en un espai limitat i ens presti una mica d’atenció, perquè això l’ajudarà a entendre i seguir millor el moviment de les nostres mans”, continua l’autora. En canvi, quan ja té divuit mesos o més, “sempre que no hi hagi una comunicació fluida, encara som a temps de beneficiar-nos d’aquest sistema”, continua. A més, “és una edat molt agraïda, perquè tenen moltes ganes de comunicar-se i en qüestió d’hores o dies, ja et tornen els signes”, continua.

Per a Serra, el llenguatge de signes ofereix molts beneficis. “Per començar, disminueix molt les frustracions per part del bebè i dels adults, perquè per fi pot expressar el que vol i necessita”, explica. D’altra banda, també enforteix el vincle afectiu i la complicitat entre les dues parts i fa que el nadó “se senti més atès, comprès i inclòs en el seu entorn”, afegeix. Sense descomptar que “ajuda en l’aprenentatge d’idiomes i millora molt la motricitat fina amb tot el treball de moviment de la musculatura de mans i dits, que després ajudarà el nen a aprendre a escriure i fer millor el traç”.

Associar gestos i paraules

Ara bé, ¿com se li pot ensenyar a un nadó a fer un llenguatge de signes? Segons Serra, el més important és que els pares sàpiguen com ho han de fer i tinguin una certa formació per evitar caure en errors com la sobreestimulació, el retard a la parla o, simplement, que el bebè no els torni el signe. “El més bàsic és que el nadó faci l’associació entre la paraula dita, el signe que veu i el que significa aquesta paraula. Si jo li ensenyo el signe de menjar, ha de veure menjar davant seu”, diu Serra, que assegura que la constància és la clau per aconseguir un bon resultat.

Un dels mites que, segons l’autora, és més freqüent a l’hora de parlar del baby sign language és que, si el nadó aprèn un llenguatge de signes, després no tindrà necessitat de parlar. “És com si penséssim que un bebè, pel fet que gategi per desplaçar-se, després no voldrà caminar o tardarà més a fer-ho”, exemplifica. “Al final, és un tema evolutiu: les zones del cervell que s’encarreguen d’entendre les paraules madura molt abans que la zona que s’encarrega d’emetre-les”, continua.

De fet, és habitual que al voltant d’un any molts nadons comencin a assenyalar coses i a aixecar les mans perquè els agafem en braços, “i això passa perquè la gestualitat precedeix a les paraules de forma natural, i amb l’ús dels signes l’únic que fem és obrir un ventall de vocabulari molt més ampli perquè el nen pugui comunicar-se amb nosaltres i dir-nos què necessita”, diu Serra, que ha vist com molts professors d’escoles bressol han mostrat interès en aquesta pràctica, encara que de moment no sigui gaire estesa. “És una eina molt agraïda dins de l’aula, però no passa res si el nadó no es pot comunicar per signes quan és allà, perquè per a ells el seu vincle important són els pares”, matisa.

Contacte natural

La realitat és que, encara que no s’utilitzi el llenguatge de signes, els nadons ja exerceixen una comunicació amb el seu entorn de forma natural, segons explica David Bueno, doctor en biologia, professor i investigador de la secció de genètica biomèdica, evolutiva i del desenvolupament de la Universitat de Barcelona. “Tant amb els seus pares com amb el seu entorn desenvolupen una comunicació purament emocional a través del tacte, les mirades i les expressions facials”, diu Bueno. Es tracta d’una base instintiva en què, ja al cap de pocs dies de néixer, aprenen a reconèixer les cares emocionals dels seus cuidadors. “Si el seu cuidador somriu i està a prop, el nadó automàticament somriu. I si el nadó plora perquè té mal de panxa, el fet que se li faci un massatge ja és una mena de contacte per a ell”, continua.

En la mateixa línia, Bueno considera que el que més estimula els nadons a aprendre coses noves són les relacions socioemocionals que crea en el seu entorn més proper, que serien els cuidadors. Més tard, quan tenen entre nou i catorze mesos, van eixamplant el cercle. “És quan comencen a anar asseguts al cotxet i van mirant la gent del carrer, establint una segona capa de coneixences emocionals i aprenent de la resta del món”, continua.

En tot cas, l’investigador assegura que els nadons no entenen les paraules fins gairebé els sis mesos d’edat, tot i que encara no tenen madurada la seva capacitat d’abstracció. “De fet, el llenguatge oral és el primer símptoma d’abstracció que tenen”, matisa.

Sense estudis concloents

D’altra banda, fa temps que el baby sign language és un tema que s’ha posat sobre la taula en diversos estudis, com el realitzat per la doctora Elizabeth Kirk de la University of York, en el qual analitza els suposats beneficis que té fer aquest llenguatge de signes per als nadons. “La major part de les informacions que es troben a internet es basen en articles d’opinió, i no en investigacions científiques”, apunta Kirk. D’altra banda, la doctora també assenyala que “no hi ha proves que indiquin que el baby sign language beneficiï, o empitjori, el desenvolupament del llenguatge del nadó en el futur”.

Pel que fa al fet d’aconseguir una vinculació més estreta entre els cuidadors i el nadó gràcies a l’ús del llenguatge de signes, Kirk apunta que cap estudi és concloent, tot i que sí que s’ha detectat que els pares que, en un dels estudis, van assistir a una formació per aprendre a comunicar-se amb baby sign language, van patir nivells d’estrès més elevats que els que anaven amb els seus nadons a fer altres classes considerades com a “no educatives”. Ara bé, matisa que, com que no s’havia pogut demostrar el grau d’estrès dels pares previ a la classe, “podria ser que volguessin aprendre aquest llenguatge precisament per poder comunicar-se millor amb els seus nadons”, reflexiona.

En tot cas, la doctora destaca que no té res dolent el fet que alguns pares vulguin comunicar-se amb els seus nadons a través del baby sign language, però sí que recomana que no posin les expectatives gaire altes ni es deixin seduir pels nombrosos beneficis que alguns portals d’internet anuncien com a reclam. Al final l’important és trobar la manera més còmoda i plàcida per poder tenir un bon vincle afectiu.

stats