De ballar al voltant d'un pal a veure sortir el sol entre runes del Neolític: així celebren el solstici d'estiu en 10 llocs del món

Antigament, el temps i la successió de les estacions es mesuraven observant els moviments del Sol, i els astrònoms es van adonar que hi havia certs dies en què l'astre semblava quedar-se quiet. Aquest fenomen es produeix perquè l'eix de la Terra està inclinat. Dues vegades a l'any, el Sol arriba al seu punt més alt o més baix possible i canvia de direcció. Quan això passa, sembla aturar-se durant un dia sencer. Ho van anomenar solstici. La paraula solstici deriva del llatí sol i sistere (quedar-se quiet).

Enguany l’estació més llarga de l’any haurà començat el dijous 20 de juny a les 22.51 h de la nit, segons els càlculs fets per l’Observatori Astronòmic Nacional de l’Institut Geogràfic Nacional. Aquest dia el sol sortirà a les 6.17 h i no marxarà fins a les 21.28 h, donant un total de 15 h i 10 min, aproximadament, de llum solar. Per tant, l’estiu del 2024 tindrà una durada de 93 dies i 16 hores, i s’acabarà el 22 de setembre amb l’inici de la tardor. Mentre als Països Catalans celebrem l'arribada de l'estiu amb festes i revetlles arreu, a la resta de l'hemisferi nord també festegen que arriba la calor. Fem un repàs de les celebracions més destacades:

Se celebra des del segle XVI i se’n relaciona l'origen amb el déu del tro, Ukko, que controla la pluja i, per tant, la fertilitat. Els locals ballen al voltant d'un pal anomenat midsommarstång decorat amb flors i llistons de colors al ritme de la dansa tradicional Små grodorna. A més, s'organitzen jocs familiars i banquets gegantins. A la nit, la gent es reuneix al voltant de fogueres, una fusió entre els rituals nòrdics i els catòlics. Es diu que la crema d'enormes fogueres allunya els mals esperits i assegura una bona collita.

Les festes s'organitzen a prop d'un llac o del mar, on s'encenen fogueres de fusta gegantines coronades per l'efígie d'una bruixa. Les històries expliquen que quan aquesta figura es crema, vola de tornada al Brocken, un pic muntanyós on es diu que es reuneixen les bruixes. És típic acompanyar la nit amb smørrebrød (pa amb mantega), pølser (salsitxes cuites de color vermell) i flødeboller (núvols recoberts de xocolata).

La festivitat és especialment important a Escandinàvia per la seva posició propera al cercle polar àrtic. Això implica que les nits d'estiu són molt curtes o inexistents, cosa que contrasta notablement amb la foscor hivernal. Es cremen fogueres i les portes de les cases es decoren amb branques de bedoll per donar la benvinguda als visitants.

Antigament, la festivitat estava marcada per la multitud de supersticions que l'acompanyaven. Les fogueres s'encenien per protegir-se de criatures sobrenaturals com el fossegrim, un esperit aquàtic que toca el violí. Avui dia és comú llençar figures fetes de paper a la foguera. Els aliments característics d'aquesta celebració són les rømmegrøt (farinetes fetes de crema agra), la spekemat (carn curada) i el flatbrød (pa sense llevat)

És una de les celebracions més antigues i conegudes del solstici d'estiu de l’hemisferi nord. Té lloc en un cercle de pedres alçades reconegut mundialment que van ser dissenyades per tenir una connexió molt important amb el Sol i alinear-se amb els seus moviments. Tot i que contemplar la sortida del sol el dia 21 a Stonehenge és el que més fama té, si pots arribar-hi des de Londres el dia anterior ja hi ha molta gent esperant per veure com es fa de nit. Els assistents acomiaden l’astre al ritme d’uns tambors que no deixen de tocar pràcticament durant tota la nit.

Un dels millors llocs per experimentar aquest fenomen és Fairbanks, la ciutat més septentrional dels Estats Units, situada a només 315 km del cercle polar àrtic. Fairbanks s’anomena sovint la Terra del Sol de la Mitjanit, perquè experimenta 70 dies consecutius des de finals d'abril fins a finals de juliol. Cada juny, al voltant del solstici d'estiu, el centre de Fairbanks acull una divertida fira de carrer de 12 hores anomenada Midnight Sun Festival. És ple de música en viu, diversos entreteniments, camions de menjar i parades, així com artesanies i records d'Alaska.

Se celebra a Polònia, Rússia, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia i Romania. Иван (Ivan) és el nom eslau per a Joan Baptista i Купала (Kupala) significa bany. El terme kupala coincideix amb el costum del sant de submergir les persones completament en aigua durant el baptisme. La festa s'associa a molts rituals i tradicions per atreure la bona sort. És costum saltar per sobre del foc i nedar. També recollir herbes, ja que hi havia la creença que aquest dia les plantes tenien poders curatius. Per aquest motiu moltes dones aquest dia es fan corones de flors amb les herbes recollides.

El solstici d'estiu és l'únic moment de l'any en què la llum del sol entra per la rosassa de la catedral de Bari i il·lumina perfectament el mosaic que hi ha a terra a la nau central. Sant Joan és el patró de moltes altres ciutats italianes, com Florència, i és per això que hi ha festes patronals molt diverses al llarg del país i que cada ciutat celebra la revetlla de forma especial.

La marató de ioga del solstici d'estiu a Times Square, a Nova York, és una celebració anual que reuneix milers de practicants de ioga de totes les edats i nivells per celebrar el primer dia d'estiu. Les sessions de ioga gratuïtes es duen a terme durant tot el dia i proporcionen un espai per a la reflexió i la connexió interior enmig de l'enrenou de la ciutat. La marató simbolitza la pau i la resiliència, i convida tothom a trobar la seva tranquil·litat interior transformant un entorn bulliciós en un oasi de calma i meditació.

El festival Secret Solstice se celebra anualment a Reykjavík durant el solstici d'estiu. Aquest esdeveniment de quatre dies inclou una àmplia varietat de gèneres musicals amb actuacions en viu de bandes i DJ internacionals i locals. A més de la música, el festival ofereix experiències úniques com concerts en una cova de lava, festes en glaceres i immersions en llacunes geotèrmiques, combinant la natura espectacular d'Islàndia amb la cultura musical.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge