Bar Alegria: la felicitat s’ha de compartir

El bar Alegria és un local amb història. Va obrir l'any 1899 a la cantonada de Gran Via amb el carrer Comte Borrell de Barcelona. Al principi era un bar que oferia xurros amb xocolata des de les set del matí i els clients hi passaven el dia jugant a escacs o dòmino. Però amb el pas del temps, per culpa d'una mala gestió, va anar perdent l'encant i la popularitat fins que va abaixar la persiana ja fa més de set anys.

Tothom es mereix una segona oportunitat. El 2019 va entrar en joc Tomàs Abellan, fill de Carles Abellan, una de les referències gastronòmiques catalanes. Sempre lligat als restaurants del seu pare, el Tomàs sabia que l'Alegria era el lloc ideal per volar sol, volia convertir-lo en un bistrot proper i tranquil, que deixés de ser un bar per ser un restaurant. "No he inventat ni reinventat res, només vull que la gent es foti un bon homenatge a un bon preu", ens diu. Donem fe que ho ha aconseguit.

No hi ha carta, per això el Tomàs col·loca sempre dues pissarres enmig del restaurant on es poden llegir els plats del dia. Després de dubtar una bona estona, demanem de primer les carxofes fines amb romesco i la torradeta d'anxova i mantega fumada. A continuació el Tomàs ens sorprèn amb les albergínies a l’estil Shunka, cuinades amb sopa miso i sèsam torrat, un clar reconeixement a la cuina de l’Hideki Matsuhisa, propietari de l’icònic restaurant japonès.

Acabem els primers amb l'ensaladilla russa amb pan feo, uns bastonets exportats des de Màlaga, i l'ajoblanco amb sardina fumada. De segon, la truita trufada de l'Alegria. "La feia a casa quan era jove. Soc un friqui de les truites, m'encanten, i a Barcelona no n'hi ha cultura", es queixa. Puntuem sense exagerar amb un deu el biquini de la seva infància. "És el sandvitx del meu pare al Comerç 24. És l’homenatge que li faig. En menjo des que tenia onze anys". Tanquem aquest festival amb el melós de xai esmicolat, cuinat amb iogurt i cogombre. Mentre escurem una ampolla de Follaco de la Bodega Frontio, un bon descobriment de les vinyes de Castella i Lleó, i tastem el pa amb xocolata, oli i sal, mirem les parets del restaurant. "Si vols viure l'alegria, cultiva-la", va escriure l’Antonio Jorge amb un retolador blanc fa alguns mesos. És una de les moltes i moltes frases que els clients hi han volgut immortalitzar. "Hi han escrit el Helsinki de La Casa de Papel, Carmen Machi, Mario Casas, Pepón Nieto i Isabel Coixet, entre molts altres. Se'ns ha escapat de les mans i ara no ho sabem parar", ens explica rient el Tomàs.

"L'alegria no està en les coses, sinó en nosaltres, en els moments", van escriure l'Erika, el Marian i el Tato, uns altres clients del restaurant. Sense voler, aquestes frases ja formen part de la història recent d'un restaurant que va néixer ara fa més de cent vint anys. Lord Byron es va fer cèlebre per aquesta sentència: "Per tenir alegria, cal saber-la compartir". Quan tornem al local del Tomàs, hi escriurem aquesta frase.