Bar Omar

Tot va començar una tarda del 2016, quan passejant i vaguejant pels carrers del seu barri pensava cap a on havia d’encarar la seva vida. De sobte, l’Omar Díaz va veure com el seu amic Borja posava a la venda la cerveseria, on ell havia escrit pàgines memorables del seu passat.

No s'ho va pensar dues vegades. Li va fer una oferta, era l’oportunitat de compondre el present i el futur. Tenia experiència: havia estudiat hostaleria al Sant Ignasi i passat per diferents cuines a Barcelona com la del restaurant Gresca. Acabava de fer trenta-sis anys i tocava centrar-se. Però va costar.

Obrir l’Omar no va ser un conte de fades. Després dels primers dies d’èxit, en van venir uns de desencís i no sabia per on tirar, fins que un dia, va arribar la inspiració. “Està tot inventat, només calia capgirar-ho. Tots fan croquetes de pollastre o de pernil. Per què no fer-ne amb els dos ingredients junts?” I amb aquest punt d’atreviment van sorgir les croquetes mixtes de pollastre rostit i pernil ibèric que regnen a dalt de tot d’una carta on llegeixes en cada plat l’esforç d’aquesta imaginació de l’Omar. “Necessitava gaudir cuinant. I només així, innovant, puc oferir el que vull, el que vosaltres voleu”.

Una carta on també hi són els bunyols del Lalo. “Nosaltres els fem amb el morro de bacallà amb tomàquet i safrà”. Originals també són l’albergínia a la flama amb stracciatella; les torrades d’anxoves amb mantega fumada; empanada de pollastre i gamba en escabetx; terrina de peus de porc i orella; bistec tàrtar amb mantega de cafè de París, o els extraordinaris tagliolini amb parmesà madurat durant vint-i-sis mesos.

Són sorprenents els ous fregits amb cap i pota. “L’ou no deixa de ser una salsa, per què no barrejar- ho tot? Abans fèiem cigrons, cap i pota i cocotxes de bacallà. Però ens vam cansar de fer-lo. Ara amb l’ou té molt d’èxit”, afirma el xef.

A la cuina a poc a poc anava trobant el punt de cocció necessari; ara li faltava posar ordre a la sala. Els clients aplaudien el menjar, però suspenien el tracte a la sala. Per això l’Omar va fitxar el Jaime Sánchez, bregat a la sala del Cañete, perquè fos el seu “Busquets” i ordenés l’atenció al públic. “Ara funciona. Sap el que s’ha de fer, com tractar amb el client. És la peça que necessitava el local”.

Esgotant les copes de vi blanc, un Sindicat de la Figuera extraordinari, i compartint les postres és quan l’Omar, set anys després d’obrir el seu local, ens confessa que ja somriu. Per fi ofereix el que vol: plats especials que es desmarquen dels altres, suggeriments que es basen en la creativitat, solidesa tècnica i originalitat informal i senzilla que són la marca “Omar”.

No marxem sense resoldre una curiositat. “Molta gent m’ho pregunta. Li he posat bar al local perquè són com un teatre, on regna l’originalitat. Els bars són la identitat d’un barri, d’una ciutat. Són vida i mai passaran de moda”. El Bar de l’Omar és l’amor per la vida i això tampoc passarà mai de moda.