Bar Torrente: els carrers de Sant Andreu, l’ingredient secret del Roger

El Roger ha dedicat la seva vida a aconseguir dos objectius fonamentals: perfeccionar la seva passió de sempre, la cuina, i aconseguir l'èxit professional al seu barri, on ell té les arrels. Tot i haver tingut oportunitats per explorar cuines internacionals a Austràlia i el sud-est asiàtic, sempre va sentir un imant que el va atraure de tornada als carrers familiars de Sant Andreu. "Aquí és on vull cuinar la meva reputació", diu amb determinació. Amb més de dues dècades d'experiència en restaurants d'alt renom i locals més quotidians ha arribat a una conclusió reveladora: "He après més a les cuines humils i de batalla que als establiments luxosos". Aquesta mentalitat el va impulsar a replantejar-se la vida i fer un pas audaç, obrir el seu propi negoci l’any 2019: el Bar Torrente, a Sant Andreu.

La seva passió per la cuina es remunta a la seva infància, encara que els seus pares inicialment tenien altres expectatives per a ell. "Volien que estudiés una carrera", recorda el Roger. Així i tot, el seu amor per la cuina era innegable, i finalment va seguir el seu cor i va abandonar la universitat després d'un any d'estudiar filologia anglesa. "Jo volia cuinar", afirma amb convicció. La filosofia culinària del Roger és simple però poderosa: qualitat, harmonia i consistència. Els seus plats, compostos per no més de quatre o cinc elements, capturen l'essència de la cuina tradicional amb un toc de modernitat. Converteix ingredients simples en plats que delecten els comensals i es nota amb el primer que tastem, el tataki de vaca madurada gallega macerat en espècies, un plat senzill i extraordinari alhora. "És un llom baix amb quaranta dies de maduració, fem una maceració amb ceba de figueres, salsa de soja sense gluten i espècies amb la qual acompanyem la carn, oli d'oliva i poca cosa més", assenyala el Roger des de la cuina.

A la sala qui mana és la Camila, i sap que no podem marxar sense tastar tres plats. El primer és el biquini de fricandó amb moixernons i formatge manxec, un dels sants grials del Torrente i amb raó: tendre i contundent a parts iguals. Amb el bon regust d'aquest plat, la Camila ens porta dos clàssics més del local: la coca de botifarra esparracada, bolets, ceba de Figueres, allioli i romesco i la truita oberta amb espinacs, carbonara de pernil ibèric i bolets de temporades. Demostració empírica que amb pocs productes per plat fa meravelles. "I a més són perfectes per compartir entre els tres", afegeix la Camila. Però el dinar no acaba aquí. Mentre esgotem l’ampolla d’Altaroses, un Montsant elaborat pel celler Joan d'Anguera, coronem l’àpat amb el mutàbal (paté) d'albergínia amb pa a la graella, el pollastre cruixent amb salsa de mostassa i els daus de tonyina marinats amb síndria.

El punt final l'aporten les postres, pastís de formatge i lemon pie, densos i llaminers, com manen els cànons. Avui dia els pares del Roger són els seus admiradors més grans, i el seu pare fins i tot s'encarrega d’una part de la comptabilitat del negoci. El Bar Torrente continua creixent en prestigi i qualitat, però la seva ambició no coneix límits. Somia obrir més locals a Sant Andreu, expandint així la seva influència culinària al seu estimat barri. Aquí, entre familiars i amics, troba la inspiració i la llibertat per continuar cuinant el seu camí cap a l'èxit. Per al Roger, l'èxit no es mesura en estrelles Michelin ni en reconeixements internacionals, sinó en el somriure de satisfacció dels seus comensals i en l'orgull de saber que contribueix a mantenir viva la tradició culinària del seu barri. Objectius aconseguits.

Recorda que la millor opció per gaudir d'aquesta proposta gastronòmica són els serveis de Renfe Rodalies