A Barcelona es paga la cervesa a un preu semblant al de París (és a dir, un euro més que a Madrid)

El preu d'una cervesa a Barcelona és de 3,59 €, un preu semblant al que costa a París (3,95 €), però just un euro més que a Madrid, on costa 2,60 € aproximadament. Ho sosté el diari nord-americà The Wall Street Journal, que també afirma que, per contra, és als supermercats de la Ciutat Comtal on la cervesa es compra de manera molt econòmica, concretament a 0,63 €, mentre que a Madrid a 0,82 €, i en altres ciutats d'Europa i del món, gairebé el doble. Concretament, als supermercats de París, una cervesa (en mesura de 0,33 cl) és d'un euro amb cinc cèntims aproximadament, i un euro seixanta cèntims a Londres.

Són xifres fredes, com es qualifiquen en economia les comparatives sense les variables que poden donar interpretacions, ja que a Barcelona cal tenir en compte la xifra anual de turistes, que en pot esbiaixar el resultat. Els 10 milions de turistes anuals que visiten la Ciutat Comtal podrien explicar la mitjana de despesa de cervesa com també els preus dels bars. A Madrid, per contra, malgrat tenir el doble de població que Barcelona, compta només amb 1,5 milions de turistes anuals.

Una beguda que ve de lluny

La cervesa, que és tan antiga com la mateixa humanitat, es remunta a casa nostra al temps del neolític, quan els cereals podrien haver fermentat espontàniament en unes sitges després de pluges. Ara bé, se sap que els camperols que treballaven fent les piràmides cobraven en espècies menjar i cervesa. A l’Antic Egipte es creia que el déu de l’agricultura Osiris l’havia inventat, mentre la preparaven amb grans de la civada (la malta), l’aromatitzaven amb safrà i espècies i la deixaven fermentar. 

Més tard, van arribar altres fites cabdals, que van marcar l’evolució de la cervesa tal com la coneixem avui. Per començar, al segle XII, l’abadessa alemanya Hildegarda de Bingen va manar fer servir llúpol (Humulus lupulus, dins la família Cannabaceae) per elaborar-la per la seva capacitat antisèptica, amargant i aromatitzant. I al XIX, el científic Louis Pasteur va aconseguir amb la pasteurització que la cervesa en mantingués la qualitat durant més temps. El fet de fer passar la beguda pel bany maria a 70° durant vint minuts ho permet. Quan la cervesa no està pasteuritzada, el seu temps de conservació és més curt.

Actualment, la cervesa viu un dels seus millors moments, especialment en el món de la gastronomia, ja que l’han introduït en menús de degustació amb referències creades pels tres germans Roca o per Ferran Adrià i el seu equip de sommeliers. Totes dues han estat coelaborades amb l'equip cerveser de Damm, que posa èmfasi en totes les fases del procés de la cervesa, inclòs també el que just arriba al consumidor al bar, i per això ha iniciat una campanya de divulgació sobre com es tira la canya. La cervesa artesana, que compta a Catalunya amb una gran xifra d’elaboradors, acaba de tancar la fira Barcelona Beer Festival, que ha arribat a l’onzena edició, i que s’ha convertit en la més important del sud d’Europa.