BBVA i Sabadell, un amor que tothom coneix

BarcelonaLa concentració bancària a Espanya és una tendència que s’ha donat els últims quinze anys. Per aquest motiu, no és cap sorpresa que el BBVA vulgui absorbir (es pot dir clarament) el Banc Sabadell. Potser l’única sorpresa és que no ho aconseguís en els pitjors moments de la pandèmia, quan ja va fer un primer intent. Si l’operació es du a terme, sens dubte, serà un perill per a la competitivitat bancària, i l’usuari en serà el més perjudicat. 

Comencem pel principi. El 2009 hi havia més de 55 entitats entre bancs i caixes a l’Estat. Actualment en queden només 11. El 2009 hi havia prop de 45.000 oficines arreu de l’Estat. Avui en queden menys de 20.000. Si ho comparem amb la resta d’Europa, estem al mig de la taula. Països com Alemanya o França són més competitius, però altres –com Bèlgica o Finlàndia– tenen un sistema bancari molt més concentrat. 

El problema, a més, vindria donat per la grandària de les entitats que es volen ajuntar. Parlem de la segona (BBVA) i la quarta (Sabadell) a nivell d’actius. És més, entre CaixaBank, el Santander i la nova BBVA + Sabadell sumarien un 75% dels crèdits del mercat estatal. 

Davant d’aquest context, com a tot mercat concentrat, el més perjudicat és l’usuari. Es trobarà un augment en els preus per falta de competència que es veurà traduït en comissions, préstecs o hipoteques més altes i, fins i tot, en retribucions als dipòsits més reduïda. Ja ara, sense l’operació, els nostres dipòsits estan a la cua d’Europa en termes de retribució. 

Ens podem inventar totes les excuses que vulguem per impedir-ho, però no serà l’última operació d’aquest estil en el sector. Com a usuaris de bancs petits, hem de ser conscients que en uns anys un dels grans ens absorbirà i imposarà les seves condicions. Ens podem anar oblidant del lema “sense comissions per a tota la vida”.