Els beneficis de la joguina més venuda del món

BarcelonaLes competicions de baldufes de plàstic, els giradors (spinners), els minipatinets de dit, el repte de l’ampolla de l’aigua o la massa viscosa anomenada slime que moltes criatures elaboraven a casa de manera casolana. Es tracta de joguines, materials o objectes que un dia es posen de moda a l’escola i generen una gran atracció entre l’alumnat durant un curt període de temps. La majoria responen a les mateixes característiques: es poden fer servir de manera individual, ens plantegen reptes intel·lectuals o físics, són assequibles a la butxaca, tenen canals de distribució molt ràpids i ocupen poc espai. Però, com comencen aquestes modes passatgeres? “Quan venen tres persones i et demanen el mateix, ja saps que allò serà un èxit. S’ha d’actuar ràpid i fer la comanda perquè s’esgota en un tres i no res”, destaca la Pili Gómez García, propietària de l’establiment Tot Dolç d’Alella, al Maresme. “En general, aquestes modes es repeteixen perquè passen de generació en generació. Fa 17 anys que porto la botiga i de lots de spinners, per exemple, n’he anat venent en etapes diferents”.

No hi ha un únic factor que expliqui la viralitat d’aquest tipus de joguines. L’atracció s’encomana entre germans, veïns, amics o companys d’extraescolars o també pot ser que es recuperi d’un calaix de casa i que, de sobte, se li torni a fer cas: “Aquests reptes o propostes ens fan formar part d’un grup i això és un tret característic important”, destaquen Claudia Díaz i Carmen Granados, especialistes en joc infantil i fundadores de Jugar i Jugar. Més enllà que aquesta mena de joguines es converteixin en tendència a escala local, les xarxes socials contribueixen al fet que també ho facin en l’àmbit global com va passar amb el joc de fer caure del dret una ampolla d’aigua mig plena. “Si veuen un challenge a les xarxes socials s’hi sumen ràpidament, perquè els infants i joves són altament influenciables”, afegeix Ana Isabel Jiménez Zarco, professora dels estudis d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Pot passar també que hi hagi empreses que facin publicitat dels seus productes a través d’influencers, sobretot si saben que aquestes recomanacions en positiu incideixen directament en el comportament dels seus seguidors”.

L’èxit immortal del cub

Tot i que “sempre està de moda”, com assegura la propietària de Tot Dolç, el cub de Rubik s’ha tornat a fer present a les motxilles de molts escolars, ja sigui el model clàssic de 3x3, com el més senzill de 2x2 o bé els que adopten altres estructures més enllà del cub, com el Pyraminx, amb forma de tetraedre. “A l’escola s’ha posat molt de moda”, afirma Ari Clavell, coordinadora de l’espai migdia de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró. “Molts aprenen a resoldre’l a casa a través d’aplicacions mòbils que n’expliquen la solució pas a pas, i després ho comparteixen al centre amb els seus amics. Primer comencen pels més fàcils i, quan ja n’han après, s’inicien amb els més complicats. És un joc que no té edat i que enganxa tothom, i on veiem com els més grans ajuden els més petits”, descriu.

Aquest trencaclosques mecànic tridimensional, considerat la joguina més venuda de la història amb més de 400 milions d’exemplars, no només exerceix d’entreteniment sinó que també “té beneficis per al desenvolupament cognitiu, la destresa motriu, la perseverança, la creativitat, la memòria i la concentració”, destaquen Díaz i Granados. A l’escola Vedruna Balaguer el coneixen bé, ja que se n’han organitzat diversos tornejos oficials internacionals previs a la pandèmia, arran de l’afició que hi tenien un grup d’alumnes del centre. “Primer hi ha l’atractiu de poder-lo resoldre; després la velocitat amb què ho aconsegueixes fer i, posteriorment, el repte d’anar canviant de cub. És tot molt progressiu”, diu Mercè Viola Torra, directora del centre. Esdevenir seu de competicions oficials de cub de Rubik va afavorir que molts alumnes del centre s’hi aficionessin i que aquest trencaclosques, d’una manera o altra, tingui una presència permanent durant les estones d’esbarjo però també dins la classe. Viola apunta que és un recurs que es pot utilitzar a l’aula en l’àrea de matemàtiques perquè afavoreix la capacitat o intel·ligència espacial de l’alumnat. A més, durant els tres tornejos celebrats del 2018 al 2020, l’escola va portar a terme un taller de cub de Rubik organitzat per Rubikids, perquè els més petits es poguessin iniciar en aquesta pràctica.

Aprendre a resoldre el cub de Rubik

En la frontera entre el món analògic i digital, el cub de Rubik va néixer durant els anys vuitanta amb l’arquitecte i professor hongarès Erno Rubik. És una joguina molt singular: visual, es manté unida en tot moment, no es pot desmuntar i permet milers de milions de combinacions possibles, en concret 43 quintilions de possibilitats, cadascuna de les quals es pot arribar a resoldre en només 20 moviments. “Amb el cub es treballa el raonament, la lògica, la visió espacial i la memòria en els darrers passos. (...) A més, també es passa per una muntanya russa d’emocions, des de la frustració de pensar que no es pot resoldre fins a l’eufòria un cop ho aconsegueixes”, explica Mònica Boladeres, fundadora de Rubikids i professora de didàctica de les matemàtiques a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Fa sis anys que Boladeres imparteix tallers i extraescolars als centres educatius on utilitza el cub de Rubik per a explicar el contingut curricular de les matemàtiques adaptat a cada edat i també per anar desenvolupant la resolució pas a pas. “A la primera part dels tallers sempre els porto a l’aula un museu matemàtic de Rubik, amb figures que han d’anar descobrint i que han de relacionar amb conceptes matemàtics. Posteriorment, passem a la part pràctica, manipulant el tetraedre que, per començar, és més senzill que el cub. Per arribar a resoldre’l es necessiten més sessions”. Tot i no donar-se gaire a conèixer són moltes les escoles que sol·liciten els tallers de Rubikids, aprofitant les onades d’èxit que té entre l’alumnat: “El cub de Rubik ens ofereix moltes matemàtiques a treballar, no només la resolució. Cal aprofitar l’interès que hi mostren els infants”.