Eureka

Qui és Benito, el nom que apareix als bancs, fonts i papereres del teu barri?

El gegant català del mobiliari urbà té el seu origen a Manlleu

3 min
Il·lustració

Si t'asseus en un banc del carrer i t'hi fixes bé, és molt probable que hi trobis una placa petita. Si la llegeixes, hi veuràs inscrit el nom de Benito. Et passarà el mateix si revises la font on beus aigua de camí a la feina, la paperera on llences l'embolcall de l'entrepà, la dutxa on et treus la sorra quan vas a la platja o la pèrgola que fa ombra a la plaça del barri. Amb les oficines centrals a Vic i centres operatius a Sant Bartomeu del Grau i Sallent, Benito Urban va facturar l'any 2023 al voltant de 80 milions d'euros gràcies a un catàleg de mobiliari urbà enorme, amb més de 6.000 referències. Permetria equipar una ciutat sencera: hi ha des de tapes per a clavegueram fins a fanals, cendrers per a la via pública, gronxadors o jardineres. Els seus models han fet fortuna a Catalunya, però també a fora: els pots trobar als carrers de ciutats tan diferents com Dubai, Palerm, Sofia, Qatar, Torí o Bucarest. De fet, la companyia està escampant els seus productes pel món a través de cinc delegacions, a França, Itàlia, Mèxic, els Estats Units i els Emirats Àrabs.

"La vocació industrial i la inversió constant en innovació han fet de Benito una de les empreses més omnipresents als carrers", explica Susana Domingo, directora del màster de màrqueting de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM). Però quan van començar les ciutats a omplir-se dels seus productes? La història arrenca en un moment crucial per a la redefinició urbanística de Barcelona: els Jocs Olímpics de 1992. Aquell any, Joaquim Carandell va fundar Benito. No ho va fer del no-res. A l'esquena hi tenia tot el coneixement heretat de la seva família, que havia estat propietària d'una empresa de fabricació de peces de ferro per al sector tèxtil a Manlleu. Carandell va detectar l'abans i el després que marcarien els Jocs per a la fesomia de Barcelona i va centrar la nova Fundició Dúctil Benito en el mobiliari urbà. No es va equivocar. 

Objectiu: equipar les ciutats 

"El primer producte que va dissenyar i comercialitzar Benito va ser una tapa de clavegueram de color gris, seguida d'altres models molt coneguts, com la pilona Via Trajana o els bancs Barcino", enumera Domingo. Al cap de cinc anys, la companyia ja facturava més de 7 milions d'euros. Tanmateix, la crisi de 2008 i la frenada en sec de la inversió de les administracions públiques va frenar-los el negoci. El 2011, Benito va acabar en mans de l'actual Aphenon, una entitat de capital risc especialitzada en invertir en empreses mitjanes per acabar d'engrossir-les. Amb la família fundadora fora de l'accionariat, el negoci va rebatejar-se amb el nom de Benito Urban i va prémer l'accelerador cap a la internacionalització.

Set anys més tard, però, Andrea Carandell, la filla del fundador, va tornar a comprar l'empresa familiar. Durant tot aquest temps, havia dirigit la seva pròpia empresa, anomenada Novatilu i especialitzada en il·luminació. Amb ella al capdavant, Benito va acabar d'enlairar-se del tot. "Ha aconseguit consolidar la seva presència en l'àmbit internacional, exportant els seus productes als cinc continents –corrobora Domingo–. Aquesta expansió no només reforça la seva marca, sinó que li permet aplicar innovacions als seus productes basant-se en les experiències i les necessitats globals que detecta", continua l'experta. 

Per a Domingo, entre els secrets de l'èxit de Benito encara hi ha dos elements més. El primer, la seva capacitat de liderar el sector. "La seva posició de lideratge en el disseny i la fabricació de productes urbans ha estat clau per a la seva omnipresència", apunta. En segon lloc, l'aposta per la sostenibilitat i per adaptar-se a les noves necessitats. "L'empresa ha sabut entendre l'evolució de les ciutats i oferir productes que milloren la qualitat de vida urbana, centrant-se en millorar sis aspectes: l'estètica, el confort, la seguretat, l'eficiència, la sostenibilitat i l'estalvi energètic", apunta Domingo. Avui la companyia controla totes les fases del procés de producció dels seus productes, des del disseny fins a la venda. Les seves instal·lacions operatives, que sumen més de 125.000 metres quadrats de superfície, estan preparades per enviar els seus productes arreu del món: ja n'han distribuït a més de 70 països. 

Les dates clau de la companyia
  • 1992

    Joaquim Carandell crea Fundició Dúctil Benito, especialitzada en mobiliari urbà.


  • 1997

    Amb l'impuls dels Jocs Olímpics, ja factura més de 7 milions d'euros. 


  • 2011

    Després de la crisi econòmica, la família ven Benito a l'actual fons Aphenon. 


  • 2018

    Andrea Carandell, filla del fundador i empresària, recompra Benito per impulsar-la.


  • 2022

    L'empresa factura 80 milions d'euros i ven a 150 països. 


stats