Si beus Vichy és gràcies a un ramat d'ovelles i la curiositat d'un metge gironí

BarcelonaDe tant en tant, el doctor Modest Furest empunyava el maletí i sortia de la consulta per visitar els pacients dels pobles del voltant. Ell era de Sant Pol de Mar, al Maresme, però feia anys que exercia a Girona, en un despatx a tocar de l'església del Sagrat Cor. A finals de la dècada de 1870, quan ja feia vuit anys que s'havia llicenciat, el van cridar diversos cops de Caldes de Malavella, a la Selva, un poblet que aleshores tenia menys de 2.000 habitants. Cada cop que hi posava els peus, es quedava embadalit observant un ramat d'ovelles. Sempre estaven arremolinades al voltant d'una deu d'aigua i, segons el pastor, mai es posaven malaltes. El doctor va agafar una mostra d'aigua i la va analitzar al laboratori. El resultat va sorprendre'l: brollava amb el seu propi gas, a 60 graus de temperatura i tenia una composició mineromedicinal única.

Així va néixer Vichy Catalán, una de les corporacions catalanes més conegudes del sector de les begudes i l'aigua embotellada. El 2022 va facturar 147 milions d'euros amb una cartera de productes que va molt més enllà de l'emblemàtica aigua carbonatada. El grup controla marques d'aigua com Regàs, Font d'Or, Mondariz, Monte Pintos o Les Creus; de sucs, com Lambda; i de begudes amb base de vi, com ViñaChy. Fins i tot, té un braç hoteler, anomenat 1881 hotels, i un de cosmètica, amb una gamma de gels i xampús que comercialitza sota la marca Oasis Thermal Care Vichy Catalán. Però com s'ho va fer el doctor Furest per construir aquest imperi?

El doctor dels negocis

Amb els resultats que confirmaven les propietats medicinals de l'aigua, el metge va posar fil a l'agulla per dur-la a les farmàcies. El primer pas va ser comprar els terrenys d'on brollava. Els va aconseguir el 5 de març de 1883. Després, va sol·licitar al govern espanyol que la reconegués com a aigua d'utilitat pública. Quan va rebre la llum verda, l'1 de maig de 1890, ja havia fet construir una planta embotelladora a tocar de la deu. El juliol de 1891, l'aigua ja es podia comprar sota el nom de Vichy Catalán. De seguida va ser un èxit, també en l'àmbit dels reconeixements internacionals: va rebre guardons a París, Nàpols i Niça. "És un producte de valor únic, que no es pot copiar ni reproduir: mentre les altres aigües són àcides, aquesta té un gust suau", explica Neus Soler, experta en màrqueting de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Precisament, la publicitat va ser una de les eines clau que va permetre convertir la troballa del metge en tot un colós empresarial. Només deu anys després de vendre'n la primera ampolla, el doctor va posar la primera pedra del balneari Vichy Catalán, que va inaugurar-se el 1904. Avui continua obert i s'ha convertit en una peça clau del relat de la companyia, que es basa en vincular la beguda amb el benestar i la bona salut. Els primers anys, quan Vichy Catalán es venia a les farmàcies, la cartelleria en destacava valors com els beneficis digestius. Ara, l'accent es posa en l'absència de sucre i el gust. "Han sabut construir molt bé la marca: el consumidor la percep com un remei natural per a la salut i l'antiguitat que té reforça la confiança en l'autenticitat del producte", afegeix l'experta.

Els tocs gaudinians

Quan el producte va saltar de les farmàcies als supermercats, va acabar d'esclatar. El 1959, malgrat que el doctor havia mort feia vint anys, l'empresa seguia a tot gas. Vichy Catalán s'embotellava en una planta innovadora que tenia la capacitat d'omplir 6.000 ampolles de quart de litre cada hora. El 1967, la demanda era tan grossa que l'empresa va comprar-ne una altra, amb capacitat per omplir 20.000 ampolles de litre per hora. A la dècada de 1970, la marca es va diversificar, amb la compra de noves fonts i marques de prestigi: des de Malavella (1979) fins a MontePinos (2004), passant per Font d'Or (1986), Regàs (1988) o Mondariz (1994).

El 1990, les seves ampolles van començar a vendre's fora d'Espanya. Avui ja es venen als cinc continents. Des d'aleshores, se n'han comercialitzat molts formats. Des del 2012 existeix en llauna; des del 2017, en forma de beguda funcional (Vichy d'Or); des del 2018, barrejat amb suc de fruita... El 2020 va aparèixer la marca de cosmètica. Tot, amb un denominador comú a l'envàs: el trencadís de Gaudí. "Reforça l'associació amb el territori: Gaudí és probablement la figura més representativa de Barcelona, reconeguda tant localment com internacionalment", conclou Soler.