El bidet ressuscita: "Van comprar-lo presos pel pànic i els ha canviat la vida"

Fa unes quantes setmanes, en el programa Late xou de La 1, l’actor Enric Auquer li explicava al Marc Giró com era de fonamental el bidet. No concebia que la gent, després de fer les seves necessitats, només fes servir el paper de vàter. Per a ell, la higiene en el bidet era essencial i lamentava les inconveniències que li comportava anar al lavabo fora de casa, ja que aleshores no podia dur a terme el seu imprescindible ritual de neteja. Sis dies després de l’entrevista, The Washington Post publicava un llarg reportatge sobre l’actual auge del bidet als Estats Units. Aquest giny del lavabo, que durant dècades va semblar en perill d’extinció, ha experimentat una revifada en els darrers quatre anys gràcies a la pandèmia. La periodista Rachel Kurzius demostra que la passió pel bidet ha perdurat més enllà del confinament i continua creixent. De fet, el títol de l’article expressa fins a quin punt la decisió de molts usuaris ha sigut determinant: “Van comprar bidets presos pel pànic. I els ha canviat la vida”. El destacat especifica: “Quatre anys després de l’escassedat de paper de vàter del 2020, els reconvertits al bidet diuen que no tornarien enrere”.

Kurzius explica que actualment hi ha llargues cues d’espera per adquirir bidets i els seus complements gràcies al fervent proselitisme dels usuaris: “S’han convertit en autèntics creients, evangelitzant la família i els amics i intentant ajudar els Estats Units a posar-se al dia com la resta del món amb l’ús del bidet”. En els catàlegs d’internet d’empreses especialitzades hi apareixen múltiples models. Com que no tots els lavabos permeten la instal·lació d’un bidet per raons d’espai o de canonades hi ha també un ventall de possibilitats infinites d’accessoris per transformar els vàters en ginys híbrids, incorporant mànegues, sortidors i aixetes que es col·loquen al costat de la tassa per facilitar la higiene. Segons dades que facilita el The Washington Post, actualment només un sis per cent dels adults estatunidencs disposa de bidet però, en canvi, un quaranta-u per cent estaria interessat en tenir-ne a casa. Molts nord-americans el perceben com un estri de luxe i fins i tot s’ha observat una tendència a regalar-lo als familiars.

La dependència que sembla que crea l’ús del bidet ha estimulat la creació de bidets portàtils i de viatge. El problema d’Enric Auquer per rentar-se fora de casa després d’anar al lavabo és compartit pels devots d’aquest giny. A les plataformes de comerç electrònic s’hi poden trobar petits irrigadors per dur a la bossa o a la motxilla que substitueixen provisionalment l’absència de bidet quan s’és lluny de casa. Els nord-americans semblen haver descobert les virtuts que La Trinca ja cantava a principis dels vuitanta amb l'oda al bidet i el Baró que el va inventar: “I és que és tan refrescant, quin delit, quina fal·lera! Pel davant i pel darrere. Pel darrere i pel davant!”

El terme bidet vol dir cavallet en francès antic, un tipus de cavall petit i rabassut que, d’alguna manera, ja suggereix la manera com l’usuari s’ha de col·locar per gaudir-ne en la seva plenitud.

L’estiu passat el bidet de Beyoncé i Jay Z va sortir a la venda a eBay per 2.400 dòlars. No és que decidissin prescindir d’ell sinó que els nous propietaris de la casa van reformar el lavabo. O potser no sabien per què servia. Fa vint anys, un nord-americà de visita a Catalunya va quedar fascinat per la consideració que es tenia amb els nens en els lavabos de les cases, quan, veient el bidet, va tenir clar que era un comodíssim rentamans per a la canalla.