El Me Too arriba a la literatura: Blake Bailey, biògraf de Philip Roth, acusat de violació i assetjament

BarcelonaL'ambiciosa biografia sobre Philip Roth (1933-2018) de Blake Bailey que WW Norton & Company va publicar a principis d'abril havia de ser una de les notícies literàries d'aquesta primavera. Ha acabat sent així, però no pels seus mèrits, sinó per l'escàndol al voltant de Bailey, que s'ha quedat sense agent que el representi ni editorial. La presidenta de Norton, Julia A. Reidhead, ha pres la decisió de "deixar d'imprimir, de distribuir i de promocionar" la biografia signada per Bailey a conseqüència de les acusacions de violació, assetjament i agressió sexual contra l'escriptor. Norton ha optat per desvincular-se d'un llibre pel qual havia pagat "un avançament de sis xifres", i del qual havia fet un tiratge inicial de 50.000 exemplars. L'editorial, a més, "farà una donació equivalent a l'avançament a organitzacions contra les agressions i abusos sexuals".

"L'autor ha quedat tocat de mort, i de retruc Philip Roth també, que volia que aquesta biografia l'eximís com a misogin oficial de la cultura nord-americana, però aquest estigma l'acompanyarà durant molt de temps", explica el crític literari i escriptor Pere Antoni Pons, que aquests dies llegeix el llibre de Bailey. "Deixa de banda la qüestió literària, i se centra més en la part íntima i sociopolítica de Roth –afegeix–. Després de tot el que s'ha dit aquests dies, t'adones que Bailey té una certa obsessió per explicar detalls sexuals amb un punt de sensacionalisme que no em sembla apropiat".

¿Una conducta il·legal o només deplorable?

Tres setmanes després d'arribar a les llibreries, diversos exalumnes de Bailey van denunciar "la conducta sexual inapropiada" del seu antic professor de llengua i literatura anglesa en un institut de Nova Orleans a la dècada dels 90: segons els testimonis, a més de comportar-se de forma inadequada dins l'aula, Bailey va "assetjar" algunes de les estudiants i "va violar dues dones, entre les quals una exalumna", segons explica Alexandra Schwartz a la revista The New Yorker, on cita també un correu electrònic de l'autor difós pel Times Picayune: "La meva conducta va ser deplorable, però no vaig fer res il·legal".

A aquestes acusacions s'hi han afegit les de Valentina Rice, una executiva del sector editorial de 47 anys, que va recordar que el 2018 ja havia escrit a la presidenta de Norton i al New York Times per informar de "l'agressió sexual" que havia patit per part de Bailey en una festa a casa del crític literari Dwight Garner, l'any 2015. Tres anys després dels fets, i esperonada pel moviment Me Too, Rice va comunicar des d'una adreça anònima que aquella nit Bailey havia entrat a l'habitació on dormia i l'havia violat. El diari no ho va investigar. I l'editorial va acabar fent arribar el correu a Bailey, que es va posar en contacte amb Rice: "Et puc assegurar que mai he tingut relacions sexuals no consentides amb ningú i de cap manera, i si és necessari defensaré la meva reputació –li va escriure, abans de demanar-li silenci–. Tinc una dona i una filla petita que m'adoren i estan al meu càrrec, i un rumor d'aquestes característiques, encara que sigui fals, les devastaria".

Aquest abril, la reaparició d'aquesta i les altres denúncies, que Bailey considera "difamacions categòricament falses", ha fet que en pocs dies l'escriptor –autor de biografies de John Cheever i Richard Yates, a més de la de Philip Roth– hagi perdut la confiança de l'agència que el representava, The Story Factory, i també de l'editorial que li havia publicat els dos últims llibres, que ha pres la decisió dràstica de desvincular-se'n. "Més que el cas concret, em sembla que és més interessant observar com canvien els mecanismes per donar veu o no –opina l'escriptora i traductora Bel Olid–. Durant molt de temps les editorials han publicat el que han volgut, preferentment homes, i no es considerava que això censurés altres punts de vista. La preocupació per la violència sexual pot ser un motiu perquè les editorials prenguin altres decisions".

Una situació diària i quotidiana

Olid voldria que, "a més de generar escàndol", aquestes revelacions permetin "abordar socialment una problemàtica que s'escampa a tots els àmbits". "La denúncia d'un escriptor o d'un actor són catalitzadors d'una situació que es dona en les nostres vides diàries i quotidianes –afegeix Olid–. Si es miren estadístiques de quantes dones han patit violència sexual, que oscil·len del 50 fins al 100% en funció de les fonts que es consultin, ens podríem trobar amb un tema complicat de gestionar editorialment". La retirada de títols no seria puntual, sinó molt més abundant.

L'escriptor Jordi Puntí creu que el que està passant amb Bailey és "un signe dels nostres temps". "Cada cop més, s'analitza tot des d'una posició absoluta –continua–, sense matisos, i en alguns casos el Me Too ha fet desaparèixer la presumpció d'innocència. En aquest huracà sorgeixen més que mai les denúncies contra abusadors i depredadors sexuals, i està bé que així sigui, però alhora també deixa un rastre de víctimes col·laterals". En aquest sentit, li sembla que Roth, "que als seus llibres va retratar actituds d'una masculinitat diguem-ne confiada", ha acabat sent "el gran perjudicat d'una situació que no podia preveure quan va escollir Blake Bailey perquè fos el seu biògraf oficial". "És un escenari digne d'una història grotescament rothiana –afirma Pere Antoni Pons–. Si Bailey no hagués fet coses tan bèsties com les que s'han fet públiques, tot això no estaria passant. No soc equidistant ni contemporitzador, en aquest sentit. Dit això, també penso que suprimir un llibre no és un gest que es pugui fer a la lleugera. El més sensat seria que la biografia es pogués continuar llegint, sense promoció però amb normalitat, i que Bailey seguís els processos legals que calgui".

Una polèmica amb precedents

La polèmica s'afegeix a casos recents com el de Woody Allen i Gabriel Matzneff. El primer va tenir molts problemes per trobar editor per a les seves memòries l'any 2019 després de les acusacions d'abús sexual per part d'una de les seves filles adoptives, Dylan Farrow, tot i que finalment van aparèixer a Hachette el març del 2020 (poc després, també en castellà i català a Alianza). El cas Matzneff s'assembla més al de Blake Bailey: l'editorial Gallimard va decidir retirar de les llibreries tots els títols de l'escriptor francès Gabriel Matzneff a principis del 2020 després de les acusacions de pederàstia de l'editora Vanessa Springora al llibre El consentiment. Matzneff explicava, en diverses novel·les però també en dietaris, les seves gestes sexuals, sovint amb noies i nois menors d'edat. A Matzneff se li va retirar també la pensió que rebia del Centre Nacional del Llibre francès des de feia gairebé vint anys.