Per què és bo tenir un esclat d'ira a la feina
Perdre els estreps implica una pèrdua de control, però pot ser eficaç en el lloc de treball si es modula
BarcelonaEls dies de conscienciació estan pensats per recordar a la gent les causes importants i el comportament desitjable. Així, al febrer se celebra el Dia Internacional de la Fraternitat Humana, el Dia Mundial de la Justícia Social i –el favorit de tothom fins que es va tornar massa comercial, una mica– el Dia Mundial dels Llegums. El Dia Internacional de la Felicitat cau al març; i hem d'esperar fins al novembre per al Dia Mundial de la Bondat.
La ira és massa desagradable per celebrar-la amb un dia especial. Hi ha una setmana de consciència de la ira a la Gran Bretanya, però posa l'èmfasi a controlar el temperament. No obstant això, a la feina, com en altres llocs, la ira és més ambigua del que sembla.
El seu costat destructiu és evident. Amb la gent enfurismada no és divertit treballar-hi, i menys encara treballar per a ella. És probable que un cap amb mal geni infongui por entre els treballadors i desanimi la gent a donar la seva opinió. La ira també pot generar baix rendiment. Qualsevol que s'hagi enfadat mai per un correu electrònic groller o per col·legues maleducats sap com en aquestes circumstàncies, de sobte, no importa res més. Cada part sobrant de poder cognitiu es redirigeix a pensar en ofenses devastadores de les quals l'infractor no es recuperarà mai, cosa que fa que totes les altres tasques puguin esperar.
En un article sobre els efectes de la grolleria en els professionals mèdics, Arieh Riskin, del Centre Mèdic Bnai Zion, a Haifa, Israel, i els seus coautors descriuen un exercici en què equips de metges i infermeres van tractar el maniquí d'un nadó. Als equips s'hi va unir un expert visitant que venia d'Amèrica i que feia comentaris neutrals a alguns grups i comentaris de menyspreu sobre la qualitat de l'atenció mèdica a Israel a altres grups. Els equips que havien patit la seva aspror van tenir un rendiment significativament pitjor.
Estar enfadat tota l'estona és una mala notícia tant per a persones com per a organitzacions. Però també ho és estar sempre tremendament satisfet. Jeffrey Pfeffer, professor de la Universitat de Stanford que imparteix un curs sobre com adquirir poder, considera que mostrar ira és una habilitat important per a aquells que volen pujar en l'escala corporativa. S'associa amb la decisió i la competència (tot i que les dones enfadades tenen més probabilitats d'evocar emocions negatives entre altres persones que els homes enfadats). Els metges que s'enfaden quan es qüestiona la seva feina no són considerats menys competents, i quan els pacients s'avergonyeixen canvien d'actitud.
La ira pot tenir un efecte que porta a l'acció en circumstàncies específiques. Un estudi de Barry Staw, de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i els seus coautors va analitzar les converses d'equips a la mitja part dels partits d'entrenadors de bàsquet universitari i de secundària als Estats Units i van trobar que les expressions d'emocions negatives com la ira i la decepció estaven associades amb millors resultats a la segona meitat, fins a cert punt: quan els entrenadors van arribar a l'etapa d'ulls injectats, la ràbia va començar a tenir l'efecte contrari.
Hi ha matisos similars en les negociacions. Un article de Hajo Adam, de la Universitat de Rice, i de Jeanne Brett, de la Universitat de Northwestern, va trobar que a mesura que la gent s'enfadava tenia més probabilitats d'obtenir concessions dels altres. Però estar massa enfadat es va considerar inadequat. I encara que les mostres d'ira poden funcionar en negociacions puntuals, també conviden a la represàlia en interaccions posteriors.
La ira té diferents efectes en diferents tipus de persones. L'amabilitat és un dels trets de personalitat entre els Cinc Gransreconeguts per la majoria dels psicòlegs. Els tipus agradables valoren la cooperació i la cortesia; els desagradables són més cínics i estan més còmodes amb el conflicte.
En un experiment de Gerben Van Kleef, de la Universitat d'Amsterdam i els seus coautors, els equips formats per persones agradables i desagradables van rebre comentaris sobre la seva actuació per part d'un actor. Les paraules eren les mateixes cada vegada, però en alguns casos l'actor semblava feliç i en d'altres semblava enfadat. Una avaluació enutjada va estimular els equips més desagradables a fer-ho millor que un de feliç (o amb cara de pòquer); i va passar el contrari aplicat als equips més agradables.
A hores d'ara el problema hauria de ser evident: la ira implica una pèrdua de control. Però per ser eficaç en el lloc de treball s'ha de modular acuradament. Això vol dir que les persones volcàniques han de trobar maneres de controlar-se abans d'explotar en públic. També vol dir que les persones estables han d'aprendre a renegar de tant en tant. Si hi ha espai al calendari per al Dia Internacional del Jazz, sens dubte n'hi podria haver un per al Dia Mundial de la Mostra Mesurada de la Ira.