Bodega Bartolí: el fricandó de casa l'àvia

Uns amics valencians visitaven Barcelona i vam decidir dinar plegats. Tenia claríssim que havíem d'anar a un lloc popular i de receptari català. Quan van dir que s'allotjaven prop de l'estació de Sants em va venir a la memòria com un llamp que la sommelier Meritxell Falgueras havia recomanat amb entusiasme un lloc mític del seu barri: la Bodega Bartolí.

Situada al carrer Vallespir número 41, és un lloc familiar per tots els cantons. El regenta una família al complet, ja van per la tercera generació, però també és familiar perquè tan bon punt hi poses un peu, és com si ja hi haguessis estat, et sents a casa. No sé si són les seves estovalles-hule de quadres, les botes, els tomàquets de penjar o el diari viscut sobre la taula. És un entorn que reconeixes i que t'acull. Encara que sigui hora punta, i els plats vagin passant frenèticament.

La Bodega Bartolí va néixer com un celler per vendre vi i altres licors a granel el 1939. Uns anys més tard van començar a fer preparacions senzilles i ara tenen una llarga llista de plats per oferir. Fricandó, cargols, anxoves, calamars amb mongetes, seitons, croquetes de trompetes de la mort i vedella, orella amb llegums... Cada dia serveixen un menú de migdia amb una pila d'opcions per triar, entre primers i segons. Val 16,50 € i inclou el pa, la beguda, les postres o el cafè. Però, si ho preferiu, podeu anar a "carta". Ho poso entre cometes perquè els plats us els diran de memòria i els haureu d'anar triant al vol, com s'havia fet tota la vida.

Obren de dilluns a divendres (de desembre a maig també els dissabtes), des de primera hora del matí fins a primera hora de la tarda. És un lloc ideal per als amants dels esmorzars de forquilla. Per tenir-ho tot llest, la família Bartolí matina molt. Sobretot la matriarca, la Marina Dolz, que als seus 85 anys molts dies es lleva a les quatre per anar avançant el que convingui. Si hi aneu, la veureu feinejant a la cuina. Els Bartolí també s'asseguren que no faltin els bolets. Són boletaires experts, i quan n'és època en fan rebost i els assequen. Aquesta temporada, això serà realment una proesa. Per acabar-ho d'adobar, les verdures les cullen al seu hort, que tenen a Martorell. Són una família molt autosuficient (tot i que no tant com quan tenien gallines i conills).

Els fills de la Marina són l'Albert i el Vicenç. Tots dos al capdavant del negoci. L'Albert es va enamorar de la Pili Macía. I el Vicenç d'una de les germanes de la Pili, la Katy. Així que les germanes han acabat casades amb els dos germans. A elles dues també les veureu treballant a tot drap, però amb un gran somriure.

Quan vaig visitar els Bartolí sabia que tenien dos plats amb certa fama: els cargols i el fricandó. Els meus amics valencians no sabien què era el fricandó, així que em vaig veure amb l'obligació moral de demanar-lo. Era deliciós. Com el que hem menjat tota la vida. Els vaig observar atentament per veure si els agradava. Van dir que sí i em vaig estarrufar com un pollastre. Que magnífic poder compartir la cultura gastronòmica pròpia amb persones estimades. Després vaig procedir a fer el mateix amb el mel i mató. Un èxit rotund.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.