Bodegons amb tenebres

Si la setmana passada vàrem celebrar la reedició a Club Editor del primer llibre de contes de Sebastià Perelló, Exercicis de desaparició, aquesta setmana podem fer el mateix amb el primer recull de relats de Sebastià Alzamora, S’accepten encàrrecs, publicat a Ensiola Editorial amb un títol que és alhora sincer i irònic. Amb aquestes pàgines el conegut poeta i novel·lista recupera algunes narracions esparses que havia anat difonent en diferents antologies o mitjans. Un rere l’altre, aquests encàrrecs reunits aconsegueixen bastir no pas una unitat fèrria, però sí una coherència interna a través d’una atmosfera compartida, ja que totes les propostes narratològiques estan protagonitzades per personatges desubicats i grotescos que pateixen algun tipus de monstruositat psicològica, fins i tot física. Totes i cadascuna de les condemnades criatures alzamorianes són víctimes de la inadaptació que viuen en carn pròpia, i per culpa d’anècdotes aparentment irrellevants acaben en situacions estranyes i terribles, pous de no retorn. En conjunció, aquestes faules macabres formen un retaule de perill i de transformació en què predominen dos eixos canònics: Amor i Mort. Si empram el neologisme de Biel Mesquida podem assegurar, sense cap mena de dubte, que estam davant d’una sèrie de paràboles d’AMORT.

Sebastià Alzamora confirma el seu ja incontestable domini literari a través d’una ampla varietat de veus, estils i tècniques narratives: 'Un bosc' funciona a partir d’una enigmàtica estructura epistolar i 'Tenassa' es teixeix amb diàlegs críptics i creepy talment una hermètica obra de teatre de Samuel Beckett o un poema d’Andreu Vidal. 'Horabaixa a Nicòsia' es llegeix com una paròdia delirant i orgasmàtica dels relats de viatges en exòtiques terres d’alè mediterrani i 'Història vertadera del peix Nicolau', la de més llargària del volum, ofereix una esplèndida volta de rosca de la llegenda mitològica a partir d’una indagació profunda en una història d’horror, de redempció i de metamorfosi que lliga espiritualment amb el poemari Monstres de Josep Lluís Aguiló. En general, els narradors són poc fiables, experimenten problemes d’encaix amb la realitat i de consum d’alcohol, troben un cert consol en els plaers gastronòmics, descrits amb exuberància pantagruèlica, i és llegint entre els abismes de les línies que sotjam els seus conflictes devastadors.

S’accepten encàrrecs de Sebastià Alzamora no és un llibre menor, és un deliciós compendi d’obsessions i una brúixola d’intensitats que assenyala punts clau de l’ambiciós projecte literari de l’autor, un dels escriptors que més han investigat i retratat, a casa nostra, les sinuoses fronteres i fondàries del mal.